Llegeix les explicacions sobre els mecanoreceptors i els termoreceptors i realitza l'exercici "Relacionar dibuixos amb noms 10". Després llegeix les explicacions sobre el altres tipus de receptors i realitza els exercicis "Test de resposta múltiple 10" i "Mots encreuats 10".

1. Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits. El receptors sensorials son estructures que contenen cèl·lules especialitzades en detectar determinats tipus de variacions del medi ambient, quan aquestes variacions superen un determinat valor (llindar) i al fer-ho originar un impuls nerviós que es transmeten a través de les neurones. Aquestes variacions són els anomenats "estímuls". Els receptors sensorials poden estar dispersos pel cos, com passa amb els receptors sensorials de temperatura, o poden estar agrupats constituint els anomenats "òrgans dels sentits", com els que constitueixen els ulls o l'oïda.

2. Tipus de receptors sensorials. Els receptors sensorials es classifiquen segons el tipus d'estímul que capten en:

• Mecanoreceptors (capten efectes mecànics), com els receptors del tacte de la pell (sentit del tacte), els de l'equilibri de l'oïda interna i els de l'audició del caragol de l'oïda (sentit de l'oïda).
• Termoreceptors (capten temperatures) com els termoreceptors de la pell.
• Quimioreceptors (capten substàncies químiques) com les mucoses olfactives del nas (sentit de l'olfacte) i les papil·les gustatives de la llengua (sentit del gust).
• Fotoreceptors (capten llum) com la retina de l'ull (sentit de la vista).

3. Els mecanoreceptors de sons o fonoreceptors. Són els responsables del sentit de l'oïda, és a dir de la captació de sons. Són les orelles. Les vibracions de l'aire mouen el timpà i es transmeten per la cadena d'ossets fins la membrana de la finestra oval que contacte amb les cambres i conductes de l'orella interna que estan plenes d'un líquid anomenat endolimfa. Hi a una primera cambra anomenada utricle de la qual surten tres canals semicirculars i una segona cambra anomenada sàcul de la qual surt un llarg conducte en forma d'espiral anomenat conducte coclear o còclea o cargol. Totes aquestes cambres i conductes ocupen unes cavitats de l'os temporal plenes d'un líquid anomenat perilimfa. Quan hi ha un so es mou l'endolimfa que omple la còclea i això estimula els cilis de les cèl·lules sensibles internes les quals comuniquen amb el nervi acústic que informa al cervell de com és aquest so.

4. Els mecanoreceptors de l'equilibri. Els responsables del sentit de l'equilibri estàtic o del cos quiet són les cèl·lules sensibles que hi a l'interior de l'utricle i el sàcul en resposta a la variacions de pressió de l'endolimfa interna. Els responsables de l'equilibri dinàmic o del cos en moviment són les cèl·lules sensibles internes dels canals semicirculars que també estan plens d'endolimfa.

(Il·lustració basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología" de 3r d'ESO. Editorial Santillana. 2002)

5. Els mecanoreceptors de la pell. Són els responsables del sentit del tacte, és a dir de la captació de pressions sobre la pell. Són els corpuscles de Meissner i els corpuscles de Vater-Pacini, que estan constituïts per terminacions nervioses i teixit conjuntiu.

6. Els termoreceptors de la pell. Són els responsables de la detecció de la temperatura dels cossos. Són els corpuscles de Krause (sensibles a la sortida de calor o sensació de fred) i els corpuscles de Ruffini (sensibles a l'entrada de calor o sensació d'escalfor), que també estan constituïts per terminacions nervioses i teixit conjuntiu.

7. Els quimioreceptors de les fosses nasals. Són els responsables del sentit de l'olfacte, és a dir de la captació de les substàncies disperses en l'aire. Són les neurones que hi ha intercalades en l'epiteli olfactiu o pituïtària que hi ha en el sostre de la cavitat nasal.

8. Els quimioreceptors de la llengua. Són els responsables del sentit del gust, és a dir de la captació de les substàncies dissoltes en els líquids. Són les cèl·lules sensibles que formen botons gustatius que es troben en unes protuberàncies cridades papil·les gustatives.

((Il·lustració basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología" de 3r d'ESO. Editorial Santillana. 2002)

10. Malalties dels òrgans dels sentits. Les principals malalties són :

• Miopia. Defecte de la refracció ocular que situa les imatges davant de la retina. La principal causa és una mida anormal del globus ocular. Altres causes són anomalies de la còrnia o del cristal·lí. El símptoma és que la visió llunyana és borrosa.
• Hipermetropia. Defecte de la refracció ocular que situa les imatges darrera de la retina. La principal causa és una mida anormal del globus ocular. Altres causes són anomalies de la còrnia o del cristal·lí. El símptoma és que la visió propera és borrosa.
• Astigmatisme. Defecte de la refracció ocular a causa d'una alteració de la curvatura de la còrnia. Provoca una visió distorsionada i borrosa que varia segons es tracti de línies verticals, horitzontals o inclinades.
• Cataracta. És una opacitat total o parcial del cristal·lí.
• Presbícia o vista cansada. Incapacitat progressiva de l'ull per enfocar els objectes propers que generalment es manifesta a partir dels 40 anys.
• Conjuntivitis. Inflamació de la conjuntiva ocular degut a una infecció, reacció al·lèrgica o ferida. La conjuntiva és una capa mucosa, transparent, humida i amb molts vasos que recobreix la part interior de les parpelles i la part anterior del globus ocular menys la còrnia.
• Ceguesa. Incapacitat per veure.
• Otitis. Inflamació de la regió timpànica degut a una infecció.
• Otosclerosi. Ossificació de la membrana oval que és la membrana que rep les vibracions de l'estrep. Normalment provoca sordesa.
• Sordesa. Incapacitat per percebre els sons.
  

Índex general de temes de 3r d'ESO