Introducció. Els organismes neixen petits i després creixen. Posteriorment els òrgans reproductors que estan inactius es tornen actius i els individus es desenvolupen, és a dir arribant a ser adults. Però, com saben les cèl·lules dels ossos quan han de començar a multiplicar-se per fer créixer els ossos i quan han de deixar de fer-ho? Com saben els òrgans sexuals quan han de començar la seva maduració? És evident que aquests processos no poden estar controlats pel sistema nerviós, que és un sistema especialitzat en les respostes ràpides. Doncs bé, de tot això s'encarreguen les hormones, unes substàncies que segreguen les cèl·lules d'unes determinades glàndules i que són captades per altres cèl·lules. Com veus això se sembla molt a la comunicació entre dos neurones. De fet molts especialistes consideren que a partir del sistema endocrí va aparèixer evolutivament el sistema nerviós. El sistema endocrí el presenten tant els animals com en les plantes, mentre que el sistema nerviós és exclusiu dels animals. Gràcies a ell es poden moure i capturar el aliment.
Llegeix les explicacions sobre les hormones i el sistema endocrí
i realitza l'exercici" Completar frases 12". Després
llegeix el text sobre el control del sistema endocrí i els seus
trastorns i realitza els exercicis "Test de resposta múltiple
12" i "Mots
encreuats 12".
1. Les hormones. Són substàncies químiques alliberades a la sang per certes glàndules, les anomenades per això glàndules de secreció interna o endocrines, que actuen només sobre els òrgans que tenen cèl·lules amb receptors específics per elles. Aquests òrgans són els òrgans blanc o diana d'aquesta hormona. Un receptor específic és una molècula especial que gràcies a la seva estructura es pot combinar amb una determinada hormona i iniciar així una sèrie de reaccions. El resultat és que les hormones controlen específicament l'activitat interna dels diferents tipus de cèl·lules. D'aquesta forma es regula, per exemple, el metabolisme cel·lular, la maduració sexual del nen, el creixement de l'adolescent i la pressió sanguínia.
A diferència del sistema nerviós que origina respostes molt ràpides, com per exemple aixecar un braç, i de curta durada, per exemple mantenir-lo aixecat, les hormones produeixen respostes lentes, per exemple el creixement dels ossos, i de llarga durada, per exemple el creixement d'aquests ossos durant tota l'adolescència.
2. El sistema endocrí. És el conjunt de totes les glàndules endocrines. Les principals són : hipotàlem, hipòfisi, tiroides, paratiroide, suprarenals, pàncreas, ovaris i testicles.
Hipòfisi. És una glàndula de la mida d'un pèsol que es troba sota l'hipotàlem i unida a ell. Segrega moltes hormones diferents, la majoria de les quals actuen sobre les altres glàndules endocrines, per la qual cosa es pot dir que pràcticament dirigeix tot el sistema endocrí. Es pot diferenciar una part anterior anomenada adenohipòfisi i una part posterior anomenada neurohipòfisi. En el dibuix següent apareixen les hormones es produeixen en cada part i la seva funció.
Tiroide. És una glàndula situada a la base del coll. Produeix l'hormona tiroxina que actua accelerant el metabolisme cel·lular, i l'hormona calcitonina que afavoreix el dipòsit del calci en els ossos.
Paratiroide Esta formada per quatre grups de cèl·lules situats sobre la glàndula tiroide. Segrega l'hormona parathormona que provoca que els ossos alliberin calci a la sang.
Suprarenals Son dues glàndules petites que es troben cada una de elles sobre un ronyó. Produeixen les hormones aldosterona que afavoreix la reabsorció de sodi en els ronyons, el cortisol que afavoreix el pas d'aminoàcids a glucosa i l'adrenalina que prepara al cos per a l'acció.
Pàncreas. Aquesta glàndula, a més de segregar el suc digestiu pancreàtic, per la qual cosa és una glàndula exocrina, tambéés una glàndula endocrina donat que produeix l'hormona insulina que possibilita que les cèl·lules puguin captar la glucosa present en la sang.
Ovaris. Aquests òrgans a més de produir el òvuls també tenen funció glandular endocrina ja que produeixen les hormones anomenades estrògens que regulen els caràcters sexuals femenins secundaris (veu aguda, desenvolupament de sins, pell amb escassa pilositat, etc.).
Testicles. Aquests òrgans a més de produir el espermatozous també tenen funció glandular endocrina ja que produeixen l'hormona testosterona que regula els caràcters sexuals masculins secundaris (veu greu, major massa muscular, pell amb abundant pilositat, etc.).
(Imatge
de BIOPUNT del llibre "Biologia i Geologia" de 3r d'ESO. Editorial
Casals. 1997)
3. El control hormonal.
Les glàndules endocrines poden tenir dos tipus d'estímuls:
el estímul nerviós i l'estímul químic.
1) Estímul
nerviós.
La situacions ambientals i internes (somni, por, falta d'afectivitat,
estrès, soroll, etc.) són captats pel cervell el
qual influeix en l'hipotàlem que envia, a través
del sistema venós, hormones que exciten
o hormones que inhibeixen a la hipòfisi. Aquesta
produeix o no hormones que estimulen
la glàndula diana i aquesta allibera la seva hormona
a la sang. Només que el seu nivell augmenti lleugerament per sobre
del nivell normal, aquest excés provoca que l'hipotàlem
ja no produeixi mer hormona d'excitació i, per tant, que la hipòfisi
no produeixi més hormona d'estimulació, amb el que la glàndula
diana disminueix la seva producció hormonal. Aquest mecanisme es
denomina retroalimentació (feed-back en anglès).
Les hormones que produeix l'hipotàlem s'anomenen factor alliberadors
i les que produeix la hipòfisi hormones tròfiques.
Tant unes com les altres són neurohormones donat que són
produïdes per neurones.
(Imatge basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología" de 3r d'ESO. Editorial Santillana. 2002)
2) Estímul químic. Les glàndules endocrines també capten si hi ha excés o dèficit d'una determinada substància a la sang i actuen segregant o no hormones. Per exemple, si el pàncreas capta que hi ha massa glucosa en la sang allibera insulina que afavoreix la seva entrada en les cèl·lules. Quan capta que el nivell de glucosa en la sang ja és normal, deixa de produir insulina i de alliberar-la a la sang. En el cas que la quantitat de glucosa sigui inferior al normal, el pàncreas allibera l'hormona glucagó, que actua sobre les reserves de glucosa del fetge i aquest les allibera a la sang per a restablir la normalitat.
4. Les malalties relacionades amb el sistema hormonal
Acromegàlia Aquesta malaltia consisteix en una excessiva producció de l'hormona del creixement en un adult. Els seus símptomes més característic són l'excessiu creixement de les mans, peus, mentó, nas i d'altres ossos del crani.
Goll. Aquesta malaltia consisteix en una excessiva producció de l'hormona tiroxina. Es caracteritza per un creixement excessiu de la tiroides, que implica un embalum anterior en el coll, i per exoftalmia (ulls sortints). A més hi ha hiperactivitat, perduda de pes, insomni i irritabilitat.
Cretinisme. Aquesta malaltia consisteix en un dèficit d'hormona tiroxina durant la infància. Els efectes són deficiència mental greu, ritme metabòlic baix, escàs desenvolupament dels genitals i baixa alçada. Pot estar causada per falta de iode en la dieta o per incapacitat per absorbir-lo.
Diabetis mellitus. Aquesta malaltia consisteix en la manca o escassesa de producció de l'hormona insulina. Els símptomes són excés de glucosa en sang, orina abundant, cetones en l'alè, marejos i desmais. La de tipus 1 o infantil pot deure's a una fallada del sistema immunològic (malaltia autoimmune). La de tipus 2 o d'adult es pot deure a trastorns del pàncreas deguts a l'edat.
Diabetis insípida. Consisteix en un dèficit d'hormona vasopressina Els símptomes són orina abundant i set.
Nanisme hipofisiari. Consisteix en un creixement insuficient a causa de manca o escassesa de producció de l'hormona del creixement.
Gegantisme
hipofisari Consisteix en un creixement excessiu a causa d'excés
d'hormona del creixement.
5. Normes per detectar possibles trastorns del sistema endocrí. Si es deixa passar molt de temps sense actuar davant d'un trastorn del nostre sistema endocrí les lesions poden ser molt greus. Per això cal estar atents als símptomes i davant del dubte consular a un metge endocrí. Els tres casos més destacables són:
- Un nen que no creix a un ritme normal pot estar patint un dèficit d'hormona del creixement.
- Un nen que creix a un ritme excessiu pot estar patint un excés d'hormona del creixement.
- Una persona que constantment està orinant, es troba molt cansada i s'ha aprimat molt pot tenir diabetis.
- Una persona que presenta un augment del volum del coll (goll), una excessiva sortida cap a fora de les òrbites oculars, taquicàrdia i pèrdua de pes pot tenir goll.
Índex general de temes de 3r d'ESO