Aigua i educació ambiental

La disponibilitat en quantitats suficients d'aigües de qualitat per a tota la humanitat no està garantida, a no ser que aviat s'instaurin alguns canvis de gran transcendència en els sistemes productius. Però molts d'aquests canvis mai no seran possibles sense una important tasca d'educació, no tan sols a les escoles, sinó que arribi a tota la població.

Però no sempre podem veure clar que és el que s'ha de divulgar o no en matèria d'educació ambiental. Per exemple: "cal estalviar aigua". Aquest és un principi que mourà les consciències dels que viuen en conques hidrogràfiques deficitàries com les de clima mediterran. No tant la dels pobles que viuen en condicions d'extrema aridesa, com són els sub-saharians, on l'estratègia de l'estalvi està formada per un complexa sèrie d'hàbits ben incorporats en la cultura de la supervivència. Es a dir, a un tuareg del desert no cal que li diguem que estalvii aigua, doncs des de petit va aprendre que l'aigua és un tresor. Per raon oposades, l'estalvi d'aigua dificilment motivarà aquells pobles que la tenen en excès.Per exemple, ¿fins a quin punt es pot recomanar als ciutadans que viuen en capçaleres de conca, on la dilució dels residus és molt més desitjable que l'estalvi d'un recurs localment abundant?

En canvi, El malbaratament d'aigua potable, obtinguda a vegades després d'un costós procés de depuració, per a regar jardins, rentar cotxes o netejar la casa forma part de l'escala d'accions rebutjables de entendrien la majoria dels ciutadans, per més que aquesta sigui una pràctica molt estesa.

Cal també fer esment de la concentració dels esforços dels programes d'educació ambiental en les aigües superficials, que són les que es veuen. Cal conèixer i preservar els nostres mars, rius i llacs, doncs formen part d'un sistema on estem fermament inserits, tant biològicament com culturalment, però és molt més greu, tot i no ser tant visible, el problema de la conservació dels aqüífers, la taxa de renovació del quals (a vegades de l'ordre de centenars d'anys) impedeix adoptar mides de correcció de les quals sigui beneficiària la mateixa generació que les aplica.

La qüestió de la disponibilitat i qualitat de l'aigua no ha aconseguit fer tant soroll entre l'opinió pública com altres com l'efecte hivernacle o la destrucció de la capa d'ozó, però una bona part de les regions de la Terra no tindran futur sense una solució a aquests problemes. Es difícil modificar les concepcions culturals dels homes respecte a l'aigua. I potser és molt demanar que l'acte d'obrir l'aixeta deixi de ser instintiu, que sigui un acte que inviti a imaginar el camins de l'aigua.