Aigua
i educació ambiental
La
disponibilitat en quantitats suficients d'aigües de qualitat
per a tota la humanitat no està garantida, a no ser que aviat
s'instaurin alguns canvis de gran transcendència en els sistemes
productius. Però molts d'aquests canvis mai no seran possibles
sense una important tasca d'educació, no tan sols a les escoles,
sinó que arribi a tota la població.
Però
no sempre podem veure clar que és el que s'ha de divulgar
o no en matèria d'educació ambiental. Per exemple:
"cal estalviar aigua". Aquest és un principi que
mourà les consciències dels que viuen en conques hidrogràfiques
deficitàries com les de clima mediterran. No tant la dels
pobles que viuen en condicions d'extrema aridesa, com són
els sub-saharians, on l'estratègia de l'estalvi està
formada per un complexa sèrie d'hàbits ben incorporats
en la cultura de la supervivència. Es a dir, a un tuareg
del desert no cal que li diguem que estalvii aigua, doncs des de
petit va aprendre que l'aigua és un tresor. Per raon oposades,
l'estalvi d'aigua dificilment motivarà aquells pobles que
la tenen en excès.Per exemple, ¿fins a quin punt es
pot recomanar als ciutadans que viuen en capçaleres de conca,
on la dilució dels residus és molt més desitjable
que l'estalvi d'un recurs localment abundant?
En
canvi, El malbaratament d'aigua potable, obtinguda a vegades després
d'un costós procés de depuració,
per a regar jardins, rentar cotxes o netejar la casa forma part
de l'escala d'accions rebutjables de entendrien la majoria dels
ciutadans, per més que aquesta sigui una pràctica
molt estesa.
Cal
també fer esment de la concentració dels esforços
dels programes d'educació ambiental en les aigües
superficials, que són les que es veuen. Cal conèixer
i preservar els nostres mars, rius i llacs, doncs formen part d'un
sistema on estem fermament inserits, tant biològicament com
culturalment, però és molt més greu, tot i
no ser tant visible, el problema de la conservació
dels aqüífers, la taxa de renovació del quals
(a vegades de l'ordre de centenars d'anys) impedeix adoptar mides
de correcció de les quals sigui beneficiària la mateixa
generació que les aplica.
La
qüestió de la disponibilitat i qualitat de l'aigua no
ha aconseguit fer tant soroll entre l'opinió pública
com altres com l'efecte hivernacle o la destrucció de la
capa d'ozó, però una bona part de les regions de la
Terra no tindran futur sense una solució a aquests problemes.
Es difícil modificar les concepcions culturals dels homes
respecte a l'aigua. I potser és molt demanar que l'acte d'obrir
l'aixeta deixi de ser instintiu, que sigui un acte que inviti a
imaginar el camins de l'aigua.
|