La depuració de les aigües

L'aigua usada en les ciutats circula a través de col·lectors fins a les depuradores. En les depuradores l'aigua residual es barreja amb les aigües de pluja, que també circulen pel clavegueram de les ciutats.. Vint-i-quatre hores al dia i set dies per setmana les depuradores ajuden a defendre a la naturalesa de la contaminació que nosaltres mateixos provoquem. Però en molts llocs aquesta aigua encara és abocada a pous negres o directament als rius.

En una depuradora es realitzen tres tipus de tractament:

Tractament primari: l'aigua passa a través de reixes i filtres per a extraure els objectes flotants i la matèria sòlida més grossa. Després passa a uns tancs de sedimentació, generalment cilíndrics. Allí, els productes més densos es dipositen en el fons i els més lleugers, com els olis, suren, la qual cosa permet retirar-los amb un dispositiu que va escombrant la superfície de l'aigua. En aquesta fase, l'aigua cobra un nou aspecte, tot i que encara conté residus dissolts, que seran eliminats en la següent fase.

Tractament secundari: també anomenat tractament biològic: en aquesta fase, els bacteris digereixen la matèria orgànica dissolta. Bacteris i matèria sobrant formen un residu que passa a la planta de tractament de fangs, on encara és possible extreure gas combustible, que es pot aprofitar com a font d'energia per la mateixa depuradora. L'aigua així tractada és airejada i remoguda per a que la presència d'oxigen permeti que el procés de depuració es completi, de manera semblant al que s'esdevé a la natura.

En la majoria de les depuradores, aquí acaba el tractament. Després, l'aigua tractada clara i sense matèria orgànica es abocada als rius o al mar en bones condicions. Així i tot encara resten components l'eliminació del quals no ha estat possible (principalment fosfats i nitrats, procedents de detergents i adobs) i que fan que la qualitat de l'aigua depurada no sigui exactament la que tenia abans de ser utilitzada. Caldria encara un tractament químic (tractament terciari) que és molt costós i que, avui per avui, només es realitza en algunes depuradores.

Per tant, si volem conservar en el seu estat natural aquest recurs, el millor sistema continua essent la regulació del consum, que s'ha de basar en dos principis: no consumir més del que sigui necessari i no embrutar més del que sigui imprescindible. Pensem que, a mesura que la població mundial creix, necessitarem més aigua: ja hem vist que la quantitat d'aigua disponible no la podem augmentar: hi el qui hi ha i ni una gota més.