|
El coala, sembla que pertanyi a la família dels ossos però és un mamífer marsupial, de la família dels falangèrids d'uns 60 cm de llargada, amb el tronc curt i robust i el cap gros, presentant un musell reduït i unes orelles molt grans i peludes. Les potes són relativament curtes, però unes urpes ben afilades, els dits, prènsils, els seus índex i polze estan junts i els altres tres dits separats. El pelatge és dens i espès, de color cendra. No tenen cua. Sembla un osset de peluix. Habita a Austràlia. És de costum arborícola, viu a les branques altes dels arbres, especialment de l'eucaliptus i de l'arbre gomífer, gràcies a les seves urpes que li permeten enfilar-se a l'arbre gomífer que és llis. Passa gran part del dia dormint, fins i tot quan el vent bufa, llavors busca un lloc segur entre les branques a on s'agafa amb les potes davanteres. S'alimenta de les fulles dels eucaliptus, però també menja les fulles dels altres arbres. Per buscar les fulles, els coales, salten de branca en branca o d'un arbre a un altre si estan molt junts, si estan separats descendeix pel tronc a terra i s'enfila a un altre arbre. Amb les fulles que menja pren l'aigua que necessita. Només beu aigua quan està malalt. Un coala menja una tercera part de la seva alimentació pel dia i la resta per la nit. Les femelles comencen a tenir les seves cries als tres o quatres anys, només tenen una sola cria per any. El terme mitjà d'una femella és d'uns dotze anys. Al llarg de la seva vida poden tenir de cinc a sis cries. La seva gestació té una durada de 35 dies i va de desembre a març. En néixer un coala és de tamany petit, pesa uns sis grams i no té pell, la mare porta la seva cria en una temperada bossa que té a la seva panxa. El nou nascut dintre la bossa, s'enfila i s'agafa amb força a les mamelles alimentant-se de la llet materna. Un coala passa entre sis i vuit mesos a la bossa de la seva mare, només surt quan fa sol i de vegades es posa a sobre de la mare. Quan arriba a l'any ha de separar-se de la seva mare i cuidar-se per si sol. El coala quan està a terra té molts enemics, un d'ells és el dingo, un gos natiu d'Austràlia, també els gossos vagabunds que voltegen per les ciutats o les granges, la guineu, i l'home que el caçava per aconseguir la seva pell. Quan està enfilat a l'arbre no té cap perill. Pot ser que el perill més fort siguin els incendis forestals, és molt difícil de poder escapar. Cada any moren molts coales per culpa dels incendis. Antigament eren molt nombrosos, però avui dia són protegits en tots els estats d'Austràlia, per tal d'evitar-ne l'extinció. Passaran molts anys abans no torni a haver tants coales com hi havia feia un segle.
(Text extret de la col·lecció animals salvatges. Editorial "Multilibro") Les fotografies i alguns enllaços d'aquesta pàgina pertanyen a la ("Fundació australiana del coala")
|
