Dalí com a dissenyador de joies

També li va agradar dissenyar joies. Tenim algunes mostres de les mateixes.

The Eye of time (1949) The Royal Heart (1953) Leda's Swan (1959) The Space Elephant (1960)

Dalí com a escriptor

No tenia molt clar que volia ser, quan era a l'Escola de Belles Arts dubtava si ser pintor o escriptor, li agradava tant escriure com pintar.

D'ell s'han escrit moltes biografies, però ell mateix ha escrit 200 articles en revistes, llibres, poemes, assaigs, etc.; centenars de monografies i més de 2000 articles catalogats sobre la seva obra i la seva persona, 102 llibres amb les seves il·lustracions, dibuixos, aiguaforts, litografies, etc.

Jaume Miravitlles publica "El ritme de la revolució" amb dibuixos de Dalí.

L'any 1919, quan tenia 15 anys, a Figueres van començar a publicar una revista mensual titulada"Studium". En aquests fulls de color gris, Dalí va escriure sobre pintura i va parlar del Greco, Goya, Velázquez, Miguel Àngel, Dürer i Leonardo da Vinci. Durant tres anys col·laborà a la revista "L'Amic de les Arts", que s'editava a Sitges; hi publicà una vintena de treballs en els quals es reflectia la seva inquietud intel· lectual i la seva disconformitat amb I'art i la cultura establertes.

EI mes de març de 1928, Lluís Montanyà, Sebastià Gasch i Dalí publicaren el Manifest groc, una declaració escrita sobre un full groc en la qual exposaven la ruptura amb la cultura que els envoltava i proclamaven I'inici de la seva Iluita per una cultura nova.

En París amb el grup encapçalat per Andrè Breton, van crear el moviment surrealista i feien publicacions i també van publicar una revista titulada"La Revolució Surrealista" .

Dalí publicà el principi dels seu mètode paranoic-crític a finals de 1930 en el llibre "La femme visible" dedicat a Gala, l'any següent en Edicions Surrealistes "L'amour i la memòria", l'any 1932 "Babaouo" exposa la seva concepció del cinema, el 1935 "La conquêta de l'irrationnel" defineix el seu mètode paranoico-crític, "L'ane Pourri" fixa les bases dels seu mètode paranoico-crític

El mètode paranoic-crític

Dalí defineix el mètode "paranoico-crític", com un mètode"espontani de coneixement irracional, basat en l'associació interpretativo-crítica de fenòmens delirants".

Personatges importants que coneix

En França coneix n'Andrè Breton amb qui forma part del moviment surrealista, en Miró, en Picasso (pintors espanyols), El 1919 havia llegit "La interpretació dels somnis" de Sigmund Freud, (el famós psiquiatra), a qui coneix en Londres el 1932. Alfred Hitckok (director de cinema) i Walt Disney (productor de dibuixos animats) quan vivia als Estats Units

Dali col·laborador de cinema

Dalí va participar en set pel·lícules i se'n va fer set més sobre ell. Amb Bunyuel, I'any 1929, van fer la pel lícula "un chien andalou" (Un perro andaluz) dedicat a Garcia Lorca i, més tard, el film que causaria més escàndol a París: "l'age d'or" (La edad de oro), aquest darrer film va ser prohibit. Dalí treballa al costat d'Alfred Hitchcook en les escenes oníriques de la pel·lícula "Spellbound" (Recorda). Dalí i Walt Disney comencen a elaborar un projecte de pel·lícula "Destí" en dibuixos animats que mai no veurà la llum.

Dalí com a decorador

Va dissenyar vestits i decorats per a les obres de teatre com "Mariana Pineda", escrita per Lorca, "Rosalinda" (o As you like it) de Shakespeare, l'òpera "Salomé", ballets. També disenya vestits y barrets per a Elsa Schiaparelli, una modista americana.

La dècada dels anys 30 és especialment intensa. Tots els grans temes obsessius de la seva obra es concreten en aquests anys: els rellotges tous, les figures dobles, els organismes i aliments en descomposició fan que es construeixi una imatge extravagant que li converteix en un personatge popular als ulls de la premsa americana. Dalí és fa tan famós que "Time" li dedica la seva portada. Dalí havia triomfat una vegada més.

El 1939 es trasllada a viure a París. El 1940 es trasllada a viure als Estats Units a on es queda a viure 8 anys.