MAMMALIA
Classe de cordats de l'embrancament dels vertebrats integrada per animals
amniotes homeoterms i vivípars, amb el cos proveït de glàndules
mamàries i generalment recobert de pèl. La forma i grandària
del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic
al qual pertanyen. Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats
pentadàctils, que són molt diverses, segons la manera de
caminar de cadascun. Entre els mamífers terrestres cal distingir
els plantígrads, els digitígrads i els ungulígrads.
En les femelles, les glàndules mamàries són productores
de llet, després del part, i són situades a la part ventral...
El grup inclou unes 3000 espècies, la majoria de les quals adaptades
al medi terrestre, bé que també n'hi ha d'aquàtiques
i d'aèries; són distribuïdes en nombrosos ordres. Els
mamífers s'originaren a la fi del triàsic, a partir dels
rèptils teràpsids.
CARNÍVORS
Ordre de mamífers que comprèn individus de dimensions
mitjanes o grans, amb els ullals (canines) molt desenvolupats i els queixals
(molars) amb un nombre variable de cúspides que els permeten triturar
l'aliment. En el crani, la cavitat orbitària i la cavitat temporal
estan unides. Els músculs de la mandíbula són molt
poderosos, i l'articulació permet de fer amplis moviments en sentit
vertical. En els terrestres les potes són fortes, i els dits, en
nombre de quatre o cinc, són separats i proveïts d'ungles sovint
retràctils. Tenen els sentits (sobretot l'olfacte) molt desenvolupats.
... Els carnívors s'alimenten principalment de carn, bé que
alguns són omnívors. Són depredadors per excel·lència
i reguladors de l'equilibri dels ecosistemes, en limitar i seleccionar
les poblacions d'animals herbívors...
FELIDAE
Família de mamífers fissípedes de
cap arrodonit, musell curt, extremitats anteriors amb cinc dits i posteriors
amb quatre, proveïts d'urpes retràctils, crani amb arcs zigomàtics
enormes i dentadura amb tres incisives, un ullal, dues pre-molars i una
molar. Són animals essencialment carnívors. D'hàbits
generalment nocturns, tenen moviments àgils i cautelosos. S'enfilen
als arbres amb facilitat i poden nedar bé. Els fèlids més
coneguts són el gat domèstic, el lleó, el tigre i
el lleopard. Algunes espècies, com el gat mesquer i el gat domèstic,
habiten actualment als Països Catalans.
FELIS
Relatiu als gats.Pertanyents a la família dels fèlids,
subordre dels fissípedes, de cap arrodonit i ample, llengua aspra
i pelatge suau. Així podem parlar de gat cerval Linx, gat
d'algàlia Civeta, gat domèstic (o simplement gat)
[Felis catus, família dels fèlids], gat mesquer Geneta,
gat salvatge [Felis silvestris]
FELIS
SILVESTRIS
A la Península Ibèrica es troben tres subespècies:
Felis silvestris silvestris, que ocupa el nord de la Península Ibèrica.
Felis silvestris tartessia, que ocupa el sud del riu Duero i l'Ebre. És una mica més gran que la subespècie silvestris i té un pelatge més fosc.
Felis lybica jordansi o gat salvatge africà, present
a l'illa de Mallorca.