Gat
salvatge
Gat
salvatge
Nom
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Classificació taxonòmica
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Distribució i efectius
Comú antigament a Europa, va patir una gran regressió arreu del Continent. Actualment existeixen poblacions aïllades en Escòcia, el Nord-est de França-Alemanya, punts residuals de l'interior d'Itàlia, la Península Ibèrica i una franja en la Península Balcànica; hom troba algun exemplar a l'illa de Còrsega. Sens dubte la humanització del territori ha estat una de les causes d'aquesta situació. Per aquesta raó, a la Península ha quedat relegat a les zones més muntanyenques i a les més deshabitades. A Catalunya, per exemple, viu preferentment en zones amb una densitat de població humana inferior als 25 hab./km2. En els darrers anys ha experimentat una certa recuperació a casa nostra i se'l troba en la meitat del territori del Principat. Viu a tot el Pirineu i Pre-Pirineu, fins a les Alberes, la Garrotxa, el nord del Berguedà, el Solsonès i la Noguera. També és present a la zona dels Ports de Tortosa i Besseit, on és menys abundant. Presenta nuclis isolats a les muntanyes de Prades i del Montsant.
No se l'ha de confondre amb el gat domèstic, que sovint assoleix un estat feréstec quan és abandonat o neix a la natura, ni amb el gat mesquer o geneta (Genetta genetta), vivèrrid que habita la major part del territori de Catalunya.
El gat salvatge habita principalment les zones boscoses, tant si són grans masses, com mosaics amb prats i conreus. Les zones rocalloses li són molt adients. També hom el troba en indrets arbustius, màquies i matollars, que li forneixen prou cobertura.
Època de zel durant els mesos de febrer a abril, tot i que si perden la primera ventrada poden tenir un altre zel a finals d'estiu. La gestació és de 8-9 setmanes, al terme de les quals neixen 2-3 gatets, de vegades més.
És un especialista en la captura i consum de petits mamífers. A Catalunya, ocasionalment preden també envers conills, llebres, ocells i petits rèptils. Té doncs una clara funció en el control de les poblacions d'algunes espècies que poden constituir plagues per a l'agricultura.
Espècie protegida,
la seva captura, tot i que es dona ocasionalment, és totalment prohibida.
La seva causa principal de mortalitat la constitueixen els atropellaments.
Un altra problema potencial ho constitueix la competència i hibridació
amb els gats feréstecs. El Departament de Medi Ambient té
un stock d'exemplars captius per a un futur projecte de cria i reintroducció.
Informació obtinguda de:
Web de la Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient