Gat salvatge

Nom
 
Nom científic
Nom castellà
Nom anglès
 Nom francès
Felis silvestris
Gato montés
 Wild cat
Chat forestière

Classificació taxonòmica
 
Classe
Ordre
Família
Gènere
Espècie
MAMMALIA
Carnívora
Felidae
Felis
Felis silvestris

 

Distribució i efectius

Comú antigament a Europa, va patir una gran regressió arreu del Continent. Actualment existeixen poblacions aïllades en Escòcia, el Nord-est de França-Alemanya, punts residuals de l'interior d'Itàlia, la Península Ibèrica i una franja en la Península Balcànica; hom troba algun exemplar a l'illa de Còrsega. Sens dubte la humanització del territori ha estat una de les causes d'aquesta situació. Per aquesta raó, a la Península ha quedat relegat a les zones més muntanyenques i a les més deshabitades. A Catalunya, per exemple, viu preferentment en zones amb una densitat de població humana inferior als 25 hab./km2. En els darrers anys ha experimentat una certa recuperació a casa nostra i se'l troba en la meitat del territori del Principat. Viu a tot el Pirineu i Pre-Pirineu, fins a les Alberes, la Garrotxa, el nord del Berguedà, el Solsonès i la Noguera. També és present a la zona dels Ports de Tortosa i Besseit, on és menys abundant. Presenta nuclis isolats a les muntanyes de Prades i del Montsant.

No se l'ha de confondre amb el gat domèstic, que sovint assoleix un estat feréstec quan és abandonat o neix a la natura, ni amb el gat mesquer o geneta (Genetta genetta), vivèrrid que habita la major part del territori de Catalunya.

Hàbitat

El gat salvatge habita principalment les zones boscoses, tant si són grans masses, com mosaics amb prats i conreus. Les zones rocalloses li són molt adients. També hom el troba en indrets arbustius, màquies i matollars, que li forneixen prou cobertura.

Reproducció

Època de zel durant els mesos de febrer a abril, tot i que si perden la primera ventrada poden tenir un altre zel a finals d'estiu. La gestació és de 8-9 setmanes, al terme de les quals neixen 2-3 gatets, de vegades més.

Ecologia

És un especialista en la captura i consum de petits mamífers. A Catalunya, ocasionalment preden també envers conills, llebres, ocells i petits rèptils. Té doncs una clara funció en el control de les poblacions d'algunes espècies que poden constituir plagues per a l'agricultura.

Conservació

Espècie protegida, la seva captura, tot i que es dona ocasionalment, és totalment prohibida. La seva causa principal de mortalitat la constitueixen els atropellaments. Un altra problema potencial ho constitueix la competència i hibridació amb els gats feréstecs. El Departament de Medi Ambient té un stock d'exemplars captius per a un futur projecte de cria i reintroducció.
 

Informació obtinguda de:
Web de la Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient