Es el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seua distància al Sol. Té un diàmetre de 142.984 km (unes 11 vegades el de la Terra). La seva òrbita se situa aproximadament a 5 UA (750 milions de km) del Sol, entre les òrbites de Mart i Saturn. És un gegant gasós format principalment per hidrogen i heli sense una superfície interior definida. La seva característica més destacable és la Gran Taca Vermella, un enorme anticicló situat en les latituds tropicals de l'hemisferi sud. Va ser descobert a l'antiguitat i rep el seu nom del pare dels déus de la mitologia romana, aquell al que els grecs anomenaven Zeus i els romans Júpiter.
És el planeta amb el nombre més gran de satèl·lits coneguts, amb un total de 63. Els més importants són els quatre satèl·lits galileians: Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo.
Júpiter és el més massiu dels planetes del Sistema Solar. La seva massa equival a unes
310 vegades la de la Terra i a unes 2,5 vegades la suma de la masses de
tots els altres planetes. Tanmateix, s'han descobert més d'un
centenar de planetes extrasolars amb masses semblants o superiors a la
massa de Júpiter. També té el rècord de
volum (1.400 vegades el de la Terra) i és el planeta amb la
velocitat de rotació més ràpida i per tant el
període de rotació més curt (menys de 10 hores)
cosa que dóna lloc a un lleuger aplatament fàcilment
visible des de la Terra per telescopis amateurs.
La seva atmosfera
està permanentment coberta de núvols estructurats en
franges
horitzontals de colors rogencs. Aquests posseeixen una forta
dinàmica
de vents zonals amb velocitats de fins a 150 m/s i mostren un alt grau
de turbulència.
Generalment, és el quart objecte més brillant del cel
(després del Sol, la Lluna i Venus) encara que a vegades Mart
és més brillant que Júpiter i Júpiter
més brillant que Venus.
Sistema d'anells
Júpiter posseix un tènue sistema d'anells que va ser descobert per la sonda Voyager 1 el 1979. Els anells són inestables a escales de temps d'uns 1000 anys pel que estos han de ser contínuament regenerats, potser per l'impacte de micrometeorits amb els satèl·lits de Júpiter. Hi ha un anell principal i dos anells més tènues cap a l'exterior denominats anells de Gossamer. En l'interior de l'anell principal hi ha un halo de material difús. Els anells pareixen estar compostos de partícules fosques de pols.
Atmosfera
L'atmosfera de Júpiter està composta bàsicament per hidrogen (90%) i heli (10%) en nombre d'àtoms i 75%/24% en massa, amb l'1% restant format per altres substàncies. Les capes interiors de l'atmosfera contenen materials més densos donant una distribució de 71%/24%/5%, respectivament. L'atmosfera conté quantitats significatives de metà, amoníac, deuteri, età, vapor d'aigua i "roca" i traces de carboni, sulfur d'hidrogen, neó, oxigen, fosfina i sofre.
La capa de núvols superior està formada probablement
per cristalls
d'amoníac congelat. El color rogenc ve donat per algun tipus
d'agent
colorant desconegut encara que se suggereixen compostos de sofre o
fòsfor. Per davall dels núvols visibles Júpiter
posseix molt possiblement núvols més densos d'un compost
químic format per amoníac, hidrosulfur
d'amoni (NH4SH). A una pressió entorn de 5-6
bars
existeix possiblement una capa encara més densa de núvols
d'aigua. Una
de les proves de l'existència dels núvols la
constituïxen l'observació
de descàrregues elèctriques compatibles amb tempestats
profundes a
estos nivells de pressió. Les tempestes convectives poden a
vegades
estendre's des dels 5 bars fins als 300-500 mbar, uns 150 km en
vertical.
