Mart
és el quart planeta a partir del Sol hi ha hagut molta
especulació al
llarg dels anys, a prop de la possibilitat de que en Mart existeixin
noves formes de vida. Des
de la Terra, Mart és fàcilment visible en el cel nocturn
com un objecte
vermellós semblant a una estrella que es mou a través del
cel amb un
període d'una mica més de dos anys. Com
l'òrbita de Mart és una elipse excèntrica, la seva
distància des de la
Terra en oposició (màxim apropament a la Terra) varia
entre 1'38 i 1'67
Unitats Astronòmiques (la distància mitjana entre la
Terra i el Sol és
una unitat Astronòmica).
Vist a través d'un telescopi Mart es veu com un petit disc vermellós que en la seva superfície es pot veure (amb dificultat) marques fosques. També és visible l'un o l'altre dels seus casquets polars. Encara en el seu màxim apropament a la Terra, Mart és veu com un disc amb un diàmetre de només 25 arcs/s, i per tant, amb un petit telescopi es pot veure molt poc. Encara amb telescopis grans, es molt difícil veure els detalla, i molts observadors experimentats es van desenganyar al pensar que hi havia característiques diferenciables, com els canals, que de fet no estaven allà.
Casi bé tot el que sabem de la superfície de Mart i de la seva atmosfera va ser descobert per varies sondes espacials que han orbitat el planeta i han aterrat a la seva superfície.
Sabem que l'atmosfera de Mart té una pressió menor que una centèssima part de la Terra, i que està majoritàriament composta de Diòxid de Carboni, amb una mica de Nitrogen i Argó; casi bé sense Oxigen. Hi ha una petita quantitat de vapor d'aigua, que es condensa en alguns llocs per produir núvols i boires. Hi ha un casquet a cada Pol, que creix durant els hiverns Marcians, amb la addició de dipòsits de Diòxid de Carboni sòlid, i decreix durant els estius Marcians per deixar el que es pensa un petit residu de gel ordinari d'aigua.
La superfície de Mart mostra cràters d'impacte, com els de la Lluna, muntanyes, valls de falles, crestes, monts, planes i volcans. Hi ha signes de que va existir aigua en la superfície en alguna etapa anterior del planeta. Els vent poden ser molt forts i són responsables de la extensa erosió en les roques de la superfície. Algunes vegades els vents aixequen enormes tempestes de sorra que oculten la superfície del planeta. Les temperatures superficials en Mart poden pujar fins als 0ºC a l'estiu però poden descendir fins a prop dels -100ºC abans de la matinada.
Mart gira sobre el seu eix, inclinat a 24º respecte al seu pla orbital, en 24h i 37 minuts.
Mart
té 6794 Km de diàmetre, probablement el més
semblant a la Terra entre tots els planetes que es coneixen actualment.
Mart té dos llunes, Phobos i Deimos. Ambdós són
molt petites, són de
menys de 30 Km. de diàmetre. És probable que les dues
fossin asteroides
que van ser capturades per Mart.
