Els Rituals Càtars
 
 

      Els càtars bàsicament es dividien en Perfectes (Bons Homes) i creients. Els principis estrictes valien sobretot per als primers, mentre que els segons, sovint només abans de morir, rebien "el consolament", ritu que constituïa -entre altres coses-, l'admissió al grau de Perfectes. 

      A continuació, ampliarem el significat del ritu del Consolament, així com també d'altres com el Melhorament, el Service o Aparelhament i l'Endura. 

 

 

 
CONSOLAMENT.  

      Sagrament d'alliberació del mal, és el baptisme espiritual de Jesucrist, i desenvolupa un triple paper: evidentment el baptisme, però també l'ordenació i l'extremaunció.  

   Suposava consagració i compromís. El futur cristià rebia en primer lloc la Pregària dominical, és a dir, la facultat de dirigir-se a Déu en primera persona, reconegut com un dels seus fills, demanant-li que l'alliberés del mal. Seguidament la seva renúncia al món maligne, era sacralitzada per la imposició de mans dels Bons Homes, que cridaven damunt d'ell l'Esperit Sant. Un cop batejat, el postulant ja era cristià. Bon cristià, la Inquisició dirà "perfecte" o "perfecta", en el sentit d'heretge acabat (perfectus= acabat, conclòs, complet.).  

   En el moment de realitzar aquesta cerimònia, pronunciaven una sèrie de vots d'essència monàstica: primerament, el de viure a partir d'aquell moment en comunitat (o almenys amb un "socius", un company o una companya), també el de recitar pregàries rituals a les hores indicades, de dia i de nit, i en les ocasions concretes, i finalment també el d'una doble ascesi, la dels vots d'abstinència i continència (vida de castedat absoluta i a part dels períodes de quaresma i de dejuni ritual de pa i aigua, s'abstenia definitivament de qualsevol aliment d'origen animal, -llevat de la carn de peix-).  

   El perfecte o la perfecta, es comprometen a no cometre cap més dels pecats que l'Evangeli oposa a la llei de vida del Crist, ja que la mínima falta era un pecat irreparable, i el mínim mal era el mal tot sencer, que els cristians batejats amb l'Esperit, concentraven tota la seva atenció a no posar en perill el sagrament salvador que els havia alliberat del mal.  

   La mort en estat de perfecció, la mort "consolat", constituïa en el sentit propi, la bona fi vers la qual l'ànima encarnada tendia amb tota la seva voluntat de bé.  

 
anar a l'encapšalament d'aquesta pÓgina anar al peu de pÓgina
 

 
MELHORAMENT. (la millora)  

      Quan un creient càtar trobava uns perfectes, els saludava d'una forma ben particular: practicant "el melhorament", acte que el tornava millor, és a dir, el feia progressar en el camí cap al bé. S'inclinava tres vegades, profundament davant d'ells, i els demanava cada vegada:  

   "Bon Cristià (o Bona Dama), la benedicció de Déu i la vostra".  

   La tercera vegada afegia:  

   "Senyor (o Bon Cristià o Bona Dama), pregueu Déu pel pecador que jo sóc, que em dugui a una bona fi".  

 
anar a l'encapšalament d'aquesta pÓgina anar al peu de pÓgina
 

 
SERVICE O APARELHAMENT.

      És la pràctica d'un tipus de penitència pública i col.lectiva, en un acte de penediment de les faltes -necessàriament molt lleus-, de les quals s'acusa una comunitat càtara o el seu propi ancià, davant d'un membre de la jerarquia de l'Esglèsia.  

 
anar a l'encapšalament d'aquesta pÓgina anar al peu de pÓgina
 

 
ENDURA.

      Alguns creients càtars, davant l'angoixa de veure la seva Església sota el pes de la persecució, i obsessionats per la bona "fi" i per la salvació, tendien a assimilar la mort en les mans d'un perfecte, a un baptisme en l'Església del Crist. 

   Va ser d'aquesta manera que es van multiplicar, a finals del segle XIII i principis del segle XIV, les pràctiques que haurien pogut ser l'origen de la llegenda, d'aquest suïcidi ritual mitjançant una vaga de fam. 

 
anar a l'encapšalament d'aquesta pÓgina 

PÓgina anterior: la jerarquia en l'esglÚsia cÓtara Men˙/Pr˛leg PÓgina segŘent: la croada albigesa