Ahir per la nit, després de sopar, ja vàrem tenir ocasió de fer una passejada per AGEN. Avui doncs, aprofitant que tenim el cotxe ben aparcat i que hem quedat per dinar a l'hotel, dedicarem el matí a visitar aquesta rica i comercial ciutat situada a la riba del riu Garona. AGEN fou alhora seu d'un bisbat càtar i d'un altre de catòlic i, malgrat que va poder evitar l'assetjament croat i preservar la pau, els seus habitants varen haver de patir la persecució de l'Inquisició (l'any 1249, vuitanta heretges foren condemnats a la foguera). Hi ha molt poques restes de l'època medieval. Possiblement la Catedral de Saint-Caprais (segle XI), sigui el testimoni més emblemàtic de l'etapa càtara de la ciutat. A destacar l'absis flanquejat per tres absidioles del segle XII, adornades amb medallons esculpits, que representen animals i cares de persones.

    Agen és una ciutat d'uns 50.000 habitants i això facilita un recorregut sense presses pel Boulevard de La Republique i pels carrerons del nucli antic. Bàsicament cal visitar la Catedral de Saint-Caprais, la Torre del Chapelet del segle XI (el monument més antic d'Agen) i passejar pel carrer porxat "des Cornières" i els seus voltants, on hi podem trobar alguns palauets del Renaixament (Maison du Sénéchal, segle XIV) i del segle XVII, que han substituit les antigues cases medievals. També ens podem arribar fins la plaça Esquirol, on hi trobarem els edificis de l'Ajuntament (segles XVIII i XIX), el Museu i el teatre Ducourneau i l'illa de cases del carrer Beauville, amb els característics entramats. Tot seguint pel carrer "Richard Coeur de Lion", podem visitar l'església dominicana dels Jacobins i atansar-nos a Le Gravier, l'esplanada d'oms al costat del riu. Travessar el Garona per la Passarel.la (s. XIX), observar el pont de Pedra (fet construir per Napoleó), ...

    Havent dinat, sortirem d'Agen per la carretera D-656 direcció Cahors. Gairebé sense haver tingut temps de deixar la ciutat, en una rotonda trobarem la cruïlla d'on surt la D-310, que passant pel costat del llac BAJAMONT (podem fer-hi una curta aturada), per LAROQUE-TIMBAUT i envoltats d'un paisatge amb algun que altre petit turó amb camps de conreus, ens ha de conduir fins a PENNE-D'AGENAIS.

    Una vegada instal.lats en el CAMPING "LAC DE FERRIE", decidim pujar fins a PENNE i fer-hi una primera visita. La seva situació estratègica, portà a Simó de Montfort a assetjar-la quan l'any 1212, va decidir iniciar la conquesta de l'Agenais. El 30 de juny, començà el setge de PENNE, on malgrat que les muralles resistiren, la manca d'aigua i queviures obligaren els defensorsa rendir-se i així poder salvar llurs vides. Monfort convertí la plaça en la seva principal base d'operacions en l'Agenais. Actualment, PENNE-D'AGENAIS, lloc de pas del "Chemin de Saint-Jacques de Compostelle", ha estat restaurat a consciència. Conserva importants restes medievals que la converteixen en una vila amb un indiscutible atractiu turístic. Les portes fortificades de Ferracap i Ricard, la bellesa dels seus escarpats carrers i dels seus edificis, ... i al cim del burg, el Santuari de Notre-Dame de Peyragude (s. XIX) i les restes del que fou el castell construït pel rei Ricard Cor de Lleó.

    Des de dalt de la vila es pot gaudir també d'una magnífica panoràmica del riu Lot i del pont que marca la línia divisòria entre PENNE i la veïna vila de SAINT-SYLVESTRE-SUR-LOT. El port fluvial de PENNE, avui dia dedicat a l'esbarjo i a la pesca, és una cosa més que ens parla de la importància d'aquesta vila en el passat.

    Avui tenim per endavant una jornada d'allò més interessant, en la que farem un recorregut per la zona nord de l'Agenais visitant GAVAUDUN, i la part més meridional del Perigord (en terres del departament de Dordogne) visitant el castell de BIRON. Sortirem de Penne tot dirigint-nos cap al Port de Penne, i creuant el pont sobre el Lot, arribar a Saint-Sylvestre-sur-Lot. Des d'aquesta mateixa vila surt una carretera, la D-233, direcció a la bastida de MONFLANQUIN.

    Les bastides (ciutats noves) es varen construir durant l'Edat Mitjana, amb l'objectiu d'animar a la població a crear espais urbans en zones rurals. La bastida de Monflanquin, fou fundada per Alphonse de Poitiers (germà del rei de França Lluis IX), nou comte de Toulouse, l'any 1256, per tant no té cap relació amb l'heretgia càtara. Monflanquin, és un mirador privilegiat des d'on es pot gaudir d'una magnífica panoràmica d'un paisatge on hi predominen els camps de conreus. Pertany al grup de viles "Les Plus Beaux Villages de France", és la seu del Museu de Bastides i compta amb una zona esportiva envoltada peu un llac. Podem deixar el cotxe en la plaça a tocar de l'església de Saint-André i fer una curta passejada fins la Plaça "des Arcades", el "carrerot des Augustins", ... Com que per la tarda tornarem a passar per Monflanquin, si anem bé de temps, anirem a donar un tomb per la zona del Llac.

    El nostre proper objectiu és arribar-nos fins a Gavaudun. per tant des del mateix Montflanquin agafarem la carretera que, direcció a Sales i Lacapelle-Biron, ens portarà fins al bell mig d'un paratge envoltat de penya-segats, on hi trobarem el poblet de Gavaudun. Una gruta fortificada, coronada per un castell, va servir des del segle XII de refugi als heretges càtars fins que l'arquebisbe de Périgord, al front d'un exèrcit croat, va assetjar i conquerir la fortalesa. De les restes del que fou aquest impressionant castell, en destaca una torrassa bastant ben conservada d'uns 70 metres d'alçària (s. XIV).

    Hem passat un hora ben bona, tot pujant per l'escala de pedra fins arribar al pati de castell i visitant la torre fins arribar a la seva terrassa. Ara però, ha arribat l'hora de pensar en dinar (en alguns restaurants no et serveixen dinar, si no hi arribes abans de les 13.30 hores). Com que per la tarda tenim programada la visita al castell de Biron, i aquest es troba a pocs quilòmetres de Gavaudun, vàrem decidir d'anar a dinar a l'Auberge du Château que hi ha al poblet de Biron. Per arribar-hi, hem sortit de Gavaudun per la D-150 direcció a Lacapelle-Biron, des d'on surt la D-53 que ens condueix fins a Biron.

    Els esdeveniments de la política i de la guerra varen fer de BIRON, situat al sud del Perigord, en la frontera amb Quercy, el primer castell víctima dels setges de Simó de Montfort (estiu 1212). La història d'aquest castell ha estat lligada a la de la família dels Gontaut-Biron als qui va pertànyer durant 24 generacions (des del segle XII fins 1938). La seva construcció és doncs, un reflex dels diferents canvis d'estils arquitectònics que hi han hagut i de les moltes vicissituds, per les que va anar passant la família en el decurs d'aquests gairebé 800 anys. Tot i així, aquesta continuïtat en la propietat, ha permès aconseguir, dins de la seva diversitat, un conjunt arquitectònic força harmoniós: La torrassa del segle XII, l'església de Notre-Dame amb els seus dos nivells totalment separats (el superior per ús exclusiu de la família i el de sota pel poble), estances i cambres renaixentistes, les impressionants cuines amb volta de canó, la "salle des Etats", ...

    A l'acabar la visita al castell, hem donat una volta pels carrers del petit poble de Biron i tot seguit hem agafat la carretera, que surtint de la cruïlla d'entrada al poble, ens indica Monflanquin. Com que anem bé de temps, una vegada arribats a aquesta vila, hem buscat la zona on hi ha el llac, per passar-hi una estona tot passejant pels seus voltants.

    Segurament la tarda estarà força avançada, per tant cal anar pensant en tornar cap al nostre camp base. Agafarem les mateixes carreteres D-253 i i D-233 que hem fet servir al matí, i ben aviat serem a Saint-Sylvestre-sur-Lot i Penne d'Agenais. 

    Per avui hi ha programada una ruta en la que intentarem visitar CASSENEUIL, PUJOLS VILLENEUVE-SUR-LOT i, en funció del temps, el Jardí de Nenúfars Latour-Marliac a la vila de LE-TEMPLE-SUR-LOT. Tot plegat, un recorregut de pocs quilòmetres, la qual cosa ens permetrà agafar-nos la jornada amb força tranquil.litat.

    Igual que ahir, sortirem de Penne tot dirigint-nos cap a la veïna vila de Saint-Sylvestre-sur-Lot fins arribar a la cruïlla amb la D-911 (davant l'església). En aquest punt, agafarem la D-911 direcció a Villeneuve-sur-Lot, fins arribar a la primera rotonda d'entrada a la ciutat. En aquesta mateixa rotonda, una zona on hi ha ubicades un gran nombre de Grans Superfícies, hi trobarem l'indicador que assenyala CASSENEUIL, la vila situada en la confluència dels rius Lot. Lède i Sône ("le village aux trois rivières").

    A la riba dreta del Garona i en la frontera entre les possessions angleses i les del Comte de Tolosa, s'hi trobava la ciutat de MARMANDE. Si la ciutat de Béziers ha passat a la història com la ciutat màrtir de la Primera Croada (el 22 de juliol de 1209, els seus 20.000 habitants foren totalment masacrats pels croats), MARMANDE ho fou durant la Segona Croada. El 3 de juny de 1219, els seus 5000 habitants foren exterminats per l'exèrcit croat capitanejat pel príncep Lluís (futur rei de França, Lluís VIII).

    Actualment queden molt pocs vestigis del passat medieval de MARMANDE, possiblement l'església de Notre-Dame, i el claustre (s. XIII), en siguin els més destacats. Per tant, havent dinat, poden fer una passejada pels carrers del seu nucli antic tot visitant la Catedral i el Claustre, La Plaça Clemenceau, el carrer Toupinerie, la plaça del Mercat, la Font de les Nou Fonts, la plaça de Verdun, la plaça del Castell, les muralles i el passeig Richard-Coeur-de-Lion (on hi ha un mosaic històric), el camí de ronda de la Pedra, el carrer Labat, els safareig i la font de les 5 canelles,...

    Com ja hem comentat en una altra ocasió, el riu Dordonya suposà la frontera més septentrional en l'expansió del catarisme. Segons la tradició, l'any 1147, molt abans de l'inici de la croada, Sant Bernat assabentat de la nombrosa existència d'heretges en la vall de Dordonya, hauria estat predicant en terres del Perigord.

    En la darrera sortida, durant l'estiu de 2003, ja havíem visitat Sarlat i algun que altre lloc de la vall del riu Dordonya. Tot i així, en aquells moments, varen tenir la sensació que, bàsicament per qüestions de temps, no havíem gaudit amb la suficient intensitat i profunditat de tots els aquells indrets visitats. Aquesta vegada era doncs el moment de tornar-hi i intentar fer-ho d'una manera molt més tranquil.la i, complementant-ho visitant alguns llocs als que no havíem pogut anar durant la darrera ocasió.

    Una vegada desmuntada la tenda i esmorzats, procurarem sortir com més aviat millor, ja que tenim per endavant una bona estona de carretera. Bé doncs, sortirem de PENNE tot dirigint-nos cap a la veïna vila de Saint-Sylvestre-sur-Lot i fins arribar a la cruïlla davant l'església. En aquest punt, agafarem la D-911 direcció Fumel. Uns quilòmetres abans d'arribar a Fumel, deixarem la D-911 i agafarem la D-710, que tot circumval.lant la ciutat de Fumel, passa per Cuzom, entra en el departament de Dordogne i continua fins Belves, Siorac, St Cyprien ... fins arribar a Beynac, on realitzarem la visita al castell.

    El castell de BEYNAC és una impressionant fortalesa medieval construïda damunt un penya-segat a la riba del riu Dordonya. Malgrat que possiblement el senyor de Beynac no fou càtar, la seva amistat amb el Comte de Tolosa, provocà que l'any 1214, després de conquerir el castell de CASTELNAUD, Simó de Montfort assetgés, conquerís i desmantellés la fortalesa de Beynac. Poc temps després però, es va poder reconstruir conservant gairebé intactes els aspectes més essencials del seu caràcter medieval. Hi destaquen la seva torrassa (s. XIII), les muralles, els dos cosos de la vivenda, la porta forticada, ...

    Hem passat una bona estona visitant aquest castell i gaudint de magnífiques panoràmiques sobre la vall del Dordonya. Per tal de prendren's un descans i recuperar forces per la tarda, ens plantejarem d'anar a dinar a LA-ROQUE-GAGEAC (una de les "plus beaux villages de France"). Havent dinat, tornarem direcció Beynac a buscar la cruïlla que ens permetrà creuar el pont sobre el riu, i arribar-nos fins el castell de CASTELNAUD, la silueta del qual ja havíem descobert des del castell de Beynac i des de la carretera, a l'altra banda del Dordonya, quan anàvem a dinar.

    Tot seguit ens dirigirem cap a SARLAT. La ciutat de Sarlat està considerada una joia medieval, i tot i que solament es conserven algunes restes de l'època càtara, com el campanar romànic de la catedral de Saint-Sacerdos i l'enigmàtica "Llanterna dels Morts" ( segons la tradició, construïda per commemorar un dels miracles realitzats pel Sant Bernat), és lloc de parada obligatòria per a totes aquelles persones als qui agrada la història.

    Una vegada instal.lats i havent sopat, podem arribar-nos sense pressa fins al nucli antic. Podrem contemplar, ara sense cap mena d'aglomeració turística, la bellesa de molts dels edificis d'una vila que ha sabut conservar gairebé intactes les seves traces medievals.

    La ruta que proposem per avui, com ja va succeir el dia de la nostra sortida, pot tenir moltes altres variacions. Entre altres coses dependrà del temps de que disposem i de la mandra que ens faci pensar en els quilòmetres que encara ens queden per endavant.

    Nosaltres tenim programat d'arribar a la Vall d'Aran a l'acabar la jornada. Per tant, havent esmorzat, ens plantejarem fer una darrera passejada pel nucli antic ple de palaus i cases senyorials (majoritàriamnet d'estil gòtic i renaixentista) i una gran quantitat de botigues, restaurants i tallers artesanals, que omplen de turistes les seves places, carrers i carrerons.

    Ens arribarem a la plaça Peyrou on hi trobarem la Catedral de Saint-Sacerdos amb el seu campanar romànic, el seu pòrtic, la capella dels Penitents, ... Acabat el recorregut per l'interior de la catedral, ens dirigirem cap a la Llanterna dels Morts (darrere de la catedral), un enigmàtic edifici en forma de cohet, construït durant el segle XII. Després ens encaminarem cap a la plaça de la Llibertat (considerada el punt cèntric de Sarlat), ens aproparem fins l'escultura de "Le Badaud" (el badoc), continuarem cap a la plaça del "Marche a les oies (oques)" i el carrer dels Cònsuls...

   Ha arribat l'hora d'abandonar la ciutat i començar a pensar en la tornada. Tot i així, tenim temps encara per desviar-nos fins a MONTFORT. En aquest indret, i en un voladís sobre les aigües del Dordonya, s'hi troba el castell de MONTFORT, que no té res a veure amb Simó de Montfort. Sortint de Domme, Simó de Montfort va pujar pel Dordonya per atacar el principal feu del seu enemic Bernard de Casnac: el castell de Montfort. Al trobar-lo buit, ordenà destruir-lo del tot i llençar les pedres al riu. Posteriorment fou reconstruït i malgrat que no està obert al públic i no es pot visitar, solament per observar la panoràmica del "Cingle de Montfort", val la pena fer aquesta mica de volta.