document
PROPOSTA D'ITINERARI-V
PROPOSTA D'ITINERARI-V
Recorregut per la història i els paisatges del món càtar

    En aquesta pÓgina intentaré explicar el recorregut de sis nits/set dies, que vàrem realitzar durant la primera setmana de juliol de 2006, per diferents llocs i ciutats que es troben en la part més OCCIDENTAL de l'anomenat "Llenguadoc càtar". Com en les ocasions anteriors, és una proposta d'itinerari amb cotxe que permet conéixer altres terres, on també hi fou present el catarisme.
    He dividit aquest cinquè itinerari, que comença i acaba a La Vall d'Aran, en SET ETAPES. Així doncs, a través de diferents departaments com Gers, Lot-et-Garonne i Dordogne, visitarem alguns dels llocs que, tot i la llunyania dels principals centres del catarisme, també foren objectiu en primer lloc de l'exèrcit croat i posteriorment de la inquisició: Agen, Pujols, Penne d'Agenais, Casseneuil, Marmande, Gavaudun, Biron, Castelnaud, Beynac, Domme, ...
Com en les altres rutes es tracta d'intentar compaginar turisme i cultura, en funció dels interessos de cadascú, per tal de conèixer altres territoris de l'anomenat País Càtar. Aquesta vegada però, i per tal de tenir un itinerari el més coherent possible, hem programat la primera i darrera nit en hotel i les altres quatre en càmping.

document
á
 

PRIMERA ETAPA: VIELLA - AUCH - AGEN Mapa

 

   Sortirem ben de matí i tot seguint la N-230, travessarem La Vall d'Aran per anar a buscar la N-125 francesa, la carretera que sortint de la frontera i seguint el curs del riu Garona, puja fins a Montréjeau. Una vegada arribats a Montréjeau, continuarem direcció Tarbes fins arribar a l'entrada de Lannemazan, on agafarem la D-929 direcció Auch.

    Uns quilòmetres més endavant, deixarem endarrere el departament dels Hautes-Pyrénées i entrarem en el Departament de Gers. Passarem per Massebe, Seissan,... fins arribar a Auch, la capital del Departament i el lloc que vàrem escollir per dinar. AUCH, tot i no tenir res a veure amb el catarisme, és la capital de la Gascunya i una ciutat que té el seu atractiu turístic. Tavessada pel riu Gers, que dóna nom al departament, té com a llocs destacats: la Catedral de Sainte-Marie (s. XV), la Torre d'Armagnac (s. XIV), l'Escalinata monumental (370 esglaons) amb l'estàtua de D'ARTAGNAN (El comte d'Artagnan, nascut a Gers, fou un oficial dels mosqueters, que Alexandre Dumas va immortalitzar al convertir-lo en protagonista de la seva novel.la "Els 3 mosqueters") i les Pousterles (carrers i carrerons de l'època medieval). Com que els indrets turístics d'Auch es troben molt a prop els uns dels altres, tot havent dinat, una curta passejada, ens permetrà poder visitar-los tots.

    Sortirem d'Auch direcció a AGEN però, seguint els consells de l'oficina de turisme d'Auch, en lloc de fer-ho per la N-21, ho farem per la D-930 i ens arribarem a CONDOM i LARRESINGLE. L'antiga ciutat episcopal de CONDOM, té nombroses cases senyorials dels segles XVII i XVIII, i compta amb 7 esglésies, entre les que hi destaca la catedral de Saint-Pierre (s. XVI). LARRESSINGLE, a pocs quilòmetres de Condom, és un poble fortificat del segle XIII. És un testimoni viu i pintoresc de l'arquitectura de l'Edat Mitjana, on s'hi poden observar: la torrassa d'entrada amb volta de canó, la muralla amb merlets, les runes de l'antic castell dels bisbes de Condom i una església romànica fortificada.

    Tot i que les llargues tardes de l'estiu donen per molt, cal començar a pensar en buscar allotjament. Aquesta vegada hem escollit com a "camp base", el Camping Municipal "Lac de Ferrie" de PENNE D'AGENAIS però, aquesta primera nit ens allotjarem a AGEN, capital del departament de Lot-et-Garonne, concretament l'A2 Hotel Royal (royalhotel@minitel.net). Per tant, després de passejar-nos pels carrers i carrerons que envoltent la Catedral de Condom, i arribar-nos fins a Larressingle, tornarem a buscar la D-931 i ens dirigirem a AGEN, amb l'objectiu de localitzar i instal.lar-nos a l'hotel.

Triar la fotografia/postal:   

TORNAR A: [1a. etapa] [2a. etapa] [3a. etapa] [4a. etapa] [5a. etapa] [6a. etapa] [7a. etapa]  


 

SEGONA ETAPA: AGEN - PENNE D'AGENAIS Mapa
 

    Ahir per la nit, després de sopar, ja vàrem tenir ocasió de fer una passejada per AGEN. Avui doncs, aprofitant que tenim el cotxe ben aparcat i que hem quedat per dinar a l'hotel, dedicarem el matí a visitar aquesta rica i comercial ciutat situada a la riba del riu Garona. AGEN fou alhora seu d'un bisbat càtar i d'un altre de catòlic i, malgrat que va poder evitar l'assetjament croat i preservar la pau, els seus habitants varen haver de patir la persecució de l'Inquisició (l'any 1249, vuitanta heretges foren condemnats a la foguera). Hi ha molt poques restes de l'època medieval. Possiblement la Catedral de Saint-Caprais (segle XI), sigui el testimoni més emblemàtic de l'etapa càtara de la ciutat. A destacar l'absis flanquejat per tres absidioles del segle XII, adornades amb medallons esculpits, que representen animals i cares de persones.

    Agen és una ciutat d'uns 50.000 habitants i això facilita un recorregut sense presses pel Boulevard de La Republique i pels carrerons del nucli antic. Bàsicament cal visitar la Catedral de Saint-Caprais, la Torre del Chapelet del segle XI (el monument més antic d'Agen) i passejar pel carrer porxat "des Cornières" i els seus voltants, on hi podem trobar alguns palauets del Renaixament (Maison du Sénéchal, segle XIV) i del segle XVII, que han substituit les antigues cases medievals. També ens podem arribar fins la plaça Esquirol, on hi trobarem els edificis de l'Ajuntament (segles XVIII i XIX), el Museu i el teatre Ducourneau i l'illa de cases del carrer Beauville, amb els característics entramats. Tot seguint pel carrer "Richard Coeur de Lion", podem visitar l'església dominicana dels Jacobins i atansar-nos a Le Gravier, l'esplanada d'oms al costat del riu. Travessar el Garona per la Passarel.la (s. XIX), observar el pont de Pedra (fet construir per Napoleó), ...

    Havent dinat, sortirem d'Agen per la carretera D-656 direcció Cahors. Gairebé sense haver tingut temps de deixar la ciutat, en una rotonda trobarem la cruïlla d'on surt la D-310, que passant pel costat del llac BAJAMONT (podem fer-hi una curta aturada), per LAROQUE-TIMBAUT i envoltats d'un paisatge amb algun que altre petit turó amb camps de conreus, ens ha de conduir fins a PENNE-D'AGENAIS.

    Una vegada instal.lats en el CAMPING "LAC DE FERRIE", decidim pujar fins a PENNE i fer-hi una primera visita. La seva situació estratègica, portà a Simó de Montfort a assetjar-la quan l'any 1212, va decidir iniciar la conquesta de l'Agenais. El 30 de juny, començà el setge de PENNE, on malgrat que les muralles resistiren, la manca d'aigua i queviures obligaren els defensorsa rendir-se i així poder salvar llurs vides. Monfort convertí la plaça en la seva principal base d'operacions en l'Agenais. Actualment, PENNE-D'AGENAIS, lloc de pas del "Chemin de Saint-Jacques de Compostelle", ha estat restaurat a consciència. Conserva importants restes medievals que la converteixen en una vila amb un indiscutible atractiu turístic. Les portes fortificades de Ferracap i Ricard, la bellesa dels seus escarpats carrers i dels seus edificis, ... i al cim del burg, el Santuari de Notre-Dame de Peyragude (s. XIX) i les restes del que fou el castell construït pel rei Ricard Cor de Lleó.

    Des de dalt de la vila es pot gaudir també d'una magnífica panoràmica del riu Lot i del pont que marca la línia divisòria entre PENNE i la veïna vila de SAINT-SYLVESTRE-SUR-LOT. El port fluvial de PENNE, avui dia dedicat a l'esbarjo i a la pesca, és una cosa més que ens parla de la importància d'aquesta vila en el passat.

Triar la fotografia/postal:   
 

TERCERA ETAPA: PENNE - GAVAUDUN - BIRON -PENNE Mapa
 

    Avui tenim per endavant una jornada d'all˛ mÚs interessant, en la que farem un recorregut per la zona nord de l'Agenais visitant GAVAUDUN, i la part més meridional del Perigord (en terres del departament de Dordogne) visitant el castell de BIRON. Sortirem de Penne tot dirigint-nos cap al Port de Penne, i creuant el pont sobre el Lot, arribar a Saint-Sylvestre-sur-Lot. Des d'aquesta mateixa vila surt una carretera, la D-233, direcció a la bastida de MONFLANQUIN.

    Les bastides (ciutats noves) es varen construir durant l'Edat Mitjana, amb l'objectiu d'animar a la població a crear espais urbans en zones rurals. La bastida de Monflanquin, fou fundada per Alphonse de Poitiers (germà del rei de França Lluis IX), nou comte de Toulouse, l'any 1256, per tant no té cap relació amb l'heretgia càtara. Monflanquin, és un mirador privilegiat des d'on es pot gaudir d'una magnífica panoràmica d'un paisatge on hi predominen els camps de conreus. Pertany al grup de viles "Les Plus Beaux Villages de France", és la seu del Museu de Bastides i compta amb una zona esportiva envoltada peu un llac. Podem deixar el cotxe en la plaça a tocar de l'església de Saint-André i fer una curta passejada fins la Plaça "des Arcades", el "carrerot des Augustins", ... Com que per la tarda tornarem a passar per Monflanquin, si anem bé de temps, anirem a donar un tomb per la zona del Llac.

    El nostre proper objectiu és arribar-nos fins a Gavaudun. per tant des del mateix Montflanquin agafarem la carretera que, direcció a Sales i Lacapelle-Biron, ens portarà fins al bell mig d'un paratge envoltat de penya-segats, on hi trobarem el poblet de Gavaudun. Una gruta fortificada, coronada per un castell, va servir des del segle XII de refugi als heretges càtars fins que l'arquebisbe de Périgord, al front d'un exèrcit croat, va assetjar i conquerir la fortalesa. De les restes del que fou aquest impressionant castell, en destaca una torrassa bastant ben conservada d'uns 70 metres d'alçària (s. XIV).

    Hem passat un hora ben bona, tot pujant per l'escala de pedra fins arribar al pati de castell i visitant la torre fins arribar a la seva terrassa. Ara però, ha arribat l'hora de pensar en dinar (en alguns restaurants no et serveixen dinar, si no hi arribes abans de les 13.30 hores). Com que per la tarda tenim programada la visita al castell de Biron, i aquest es troba a pocs quilòmetres de Gavaudun, vàrem decidir d'anar a dinar a l'Auberge du Château que hi ha al poblet de Biron. Per arribar-hi, hem sortit de Gavaudun per la D-150 direcció a Lacapelle-Biron, des d'on surt la D-53 que ens condueix fins a Biron.

    Els esdeveniments de la política i de la guerra varen fer de BIRON, situat al sud del Perigord, en la frontera amb Quercy, el primer castell víctima dels setges de Simó de Montfort (estiu 1212). La història d'aquest castell ha estat lligada a la de la família dels Gontaut-Biron als qui va pertànyer durant 24 generacions (des del segle XII fins 1938). La seva construcció és doncs, un reflex dels diferents canvis d'estils arquitectònics que hi han hagut i de les moltes vicissituds, per les que va anar passant la família en el decurs d'aquests gairebé 800 anys. Tot i així, aquesta continuïtat en la propietat, ha permès aconseguir, dins de la seva diversitat, un conjunt arquitectònic força harmoniós: La torrassa del segle XII, l'església de Notre-Dame amb els seus dos nivells totalment separats (el superior per ús exclusiu de la família i el de sota pel poble), estances i cambres renaixentistes, les impressionants cuines amb volta de canó, la "salle des Etats", ...

    A l'acabar la visita al castell, hem donat una volta pels carrers del petit poble de Biron i tot seguit hem agafat la carretera, que surtint de la cruïlla d'entrada al poble, ens indica Monflanquin. Com que anem bé de temps, una vegada arribats a aquesta vila, hem buscat la zona on hi ha el llac, per passar-hi una estona tot passejant pels seus voltants.

    Segurament la tarda estarà força avançada, per tant cal anar pensant en tornar cap al nostre camp base. Agafarem les mateixes carreteres D-253 i i D-233 que hem fet servir al matí, i ben aviat serem a Saint-Sylvestre-sur-Lot i Penne d'Agenais. 

Triar la fotografia/postal:   
 

QUARTA ETAPA: PENNE - CASSENEUIL - PUJOLS - PENNE Mapa

    Per avui hi ha programada una ruta en la que intentarem visitar CASSENEUIL, PUJOLS VILLENEUVE-SUR-LOT i, en funció del temps, el Jardí de Nenúfars Latour-Marliac a la vila de LE-TEMPLE-SUR-LOT. Tot plegat, un recorregut de pocs quilòmetres, la qual cosa ens permetrà agafar-nos la jornada amb força tranquil.litat.

    Igual que ahir, sortirem de Penne tot dirigint-nos cap a la veïna vila de Saint-Sylvestre-sur-Lot fins arribar a la cruïlla amb la D-911 (davant l'església). En aquest punt, agafarem la D-911 direcció a Villeneuve-sur-Lot, fins arribar a la primera rotonda d'entrada a la ciutat. En aquesta mateixa rotonda, una zona on hi ha ubicades un gran nombre de Grans Superfícies, hi trobarem l'indicador que assenyala CASSENEUIL, la vila situada en la confluència dels rius Lot. Lède i Sône ("le village aux trois rivières").

    L'estiu de 1209, els croats, capitanejats per l'arquebisbe de Bordeus i el comte d'Auvergne, assetjaren la que era la important plaça fortificada de CASSENEUIL. Quan finalment cau en poder dels croats, tots els homes i dones que van negar-se a acceptar la doctrina catòlica foren condemnats a la foguera. Una altra vegada, ara durant l'estiu de 1214 (poc després de la caiguda de Marmande), Simó de Montfort va tornar a atacar CASSENEUIL amb l'objectiu d'acabar amb el principal focus de resistència de l'Agenais. Després d'un llarg setge de gairebé dos mesos, la plaça forta fou conquistada, incendiada, les seves muralles enderrocades i la majoria de llurs habitants assassinats.

    Com es pot deduir, no queden gairebé restes del que fou la plaça fortificada de CASSENEUIL. Com a punts d'interès podem destacar un conjunt de cases entramades de l'època renaixentista (rue du Port, rue Grande, rue de la Tonnelerie, rue de l'Hôpital...), els capitells romànics i gòtics de l'església de St Pierre et St Paul (s. XIII-XV), la zona ajardinada i restaurada a la riba del Lède i, la zona del port fluvial del Lot.

    A l'acabar la visita, sortirem de Casseneuil pel nou pont sobre el Lot direcció Sainte-Livrade-sur-Lot. Travessarem aquesta vila i continuarem fins a trobar la crïlla amb la D-911 per dirigir-nos cap a LE-TEMPLE-SUR-LOT. Aquesta petita ciutat, que havia estat un emplaçament templer (el restaurant on dinem n'era una de les seves principals dependències), compta amb uns magnífics espais humits amb diferents espècies de nenúfars, i on es poden visitar els "Jardins de Nenúfars Latour-Marlaic".

    Com que les tardes d'estiu donem molt de si, una vegada haguem dinat i fet una passejada per algun dels jardins de nenúfars, ens dirigirem cap a l'antiga ciutat medieval de PUJOLS. Per arribar-hi tornarem a la D-911 direcció Villeneuve-sur-Lot fins que trobem la cruïlla que ens indica Allez-et-Cazeneuve. Pocs quilòmetres després de creuar aquesta vila, la carretera comença a enfilar-se fins que finalment trobarem l'indicador de PUJOLS.

    Aquesta important plaça forta (envoltada almenys per 3 recintes emmurallats), fou un centre càtar molt important, raó per la qual, i arran del Tractat de Meaux (1228), la ciutadella va ser desmantellada, les seves defenses i fortificacions destruïdes i llurs habitants deportats a la propera bastida de VILLENEUVE-SUR-LOT. Malgrat tot, a finals del segle XIII, la petita ciutat de PUJOLS tornà a ser reconstruïda, conservant els trets més importants del seu caràcter medieval: muralles, portes fortificades, les torres del castell, cases dels segles XV i XVI, dues esglésies, ... que amb l'afegit del seu emplaçament dominant la Vall del Lot, la converteixen en una de les visites més gratificants.

    Després d'haver passat una bona estona passejant per Pujols, ens queda per visitar la ciutat de VILLENUVE-SUR-LOT. Aquesta bastida fou fundada l'any 1264 pel nou comte de Tolosa, Alphonse de Poitiers (germà del rei Lluís IX, el futur "Sant Lluís") i déu llur naixament i desenvolupament a l'èxit de la croada contra l'heretgia càtara. Per arribar-hi solament hem d'agafar la llarga avinguda que surtin dels peus de Pujols acaba davant la Porta fortificada del mateix nom, punt d'entrada del nucli antic de VILLENEUVE-SUR-LOT. Una vegada aparcat el cotxe, entrarem a la ciutat per la ja anomenada Porta de Pujols, travessarem el riu Lot pel Pont Vell i ens arribarem fins la plaça porxada de La Fayette (place des Cornières), visitarem l'església de Sainte-Catherine, continuarem fins la Porta de París (un dels símbols de la ciutat), que comunica el nucli antic amb el bulevard Leygues i on s'hi troba l'edifici del teatre Georges Leygues, ...

    Estem molt prop del nostre camp base, per tant podem aprofitar al màxim la nostra darrera visita. A l'acabar buscarem una altra vegada la D-911 direcció Cahors, que seguirem fins a Saint-Sylvestre-sur-Lot i ens dirigirem a Pene d'Agenais.

Triar la fotografia/postal:   
 

CINQUENA ETAPA: PENNE - TONNEINS - MARMANDE - PENNE Mapa
 

    Avui visitarem la zona més occidental del departament del Lot-et-Garona. Iniciarem un recorregut - primer seguint el curs del Lot i després del Garona-, cap a TONNEINS i MARMANDE, durant el que, entre d'altres coses, podrem anar comprovant la riquesa agrícola d'aquest Departament.

    Com en dies anteriors sortirem de Penne tot dirigint-nos cap a la veïna vila de Saint-Sylvestre-sur-Lot fins arribar a la cruïlla amb la D-911 (davant l'església). En aquest punt, agafarem la D-911 direcció a Villeneuve-sur-Lot. Una vegada travessada la ciutat de Villeneuve, continuarem per la mateixa carretera, que passant per Le Temple-sur-Lot i Clairac ens ha de conduir fins a TONNEINS.

    TONNEINS és una petita ciutat situada a la riba del Garona, sense cap altre atractiu turístic que la seva tràgica història. Tot i que la major part de l'exèrcit croat estava concentrat a la vall del Roina, i que s'ha considerat que l'inici oficial de la croada fou el saqueig de Béziers el 22 de juliol de 1209, unes setmanes abans, un altre exèrcit croat dirigit per l'arquebisbe de Bordeaux, havia saquejat i exterminat els 500 habitants de TONNEINS. Per si no n'havia hagut prou amb la destrucció de 1209, l 'any 1626, Tonneins tornar a ser totalment destruït per l'exèrcit de Lluís XIII. Actualment doncs, no hi ha cap edifici que sigui anterior al segle XVII. Una breu aturada serà suficient per fer una passejada per la ciutat tot arribant-nos fins al Mirador sobre el Garona, i continuarem cap a MARMANDE.

    A la riba dreta del Garona i en la frontera entre les possessions angleses i les del Comte de Tolosa, s'hi trobava la ciutat de MARMANDE. Si la ciutat de Béziers ha passat a la història com la ciutat màrtir de la Primera Croada (el 22 de juliol de 1209, els seus 20.000 habitants foren totalment masacrats pels croats), MARMANDE ho fou durant la Segona Croada. El 3 de juny de 1219, els seus 5000 habitants foren exterminats per l'exèrcit croat capitanejat pel príncep Lluís (futur rei de França, Lluís VIII).

    Actualment queden molt pocs vestigis del passat medieval de MARMANDE, possiblement l'església de Notre-Dame, i el claustre (s. XIII), en siguin els més destacats. Per tant, havent dinat, poden fer una passejada pels carrers del seu nucli antic tot visitant la Catedral i el Claustre, La Plaça Clemenceau, el carrer Toupinerie, la plaça del Mercat, la Font de les Nou Fonts, la plaça de Verdun, la plaça del Castell, les muralles i el passeig Richard-Coeur-de-Lion (on hi ha un mosaic històric), el camí de ronda de la Pedra, el carrer Labat, els safareig i la font de les 5 canelles,...

    Tot i que la tarda està força avançada, encara farem una darrera parada a LE-MAS-d'AGENAIS, una vila amb una situació privilegiada a la riba esquerra del riu Garona i del seu canal lateral, apte per a la navegació de petites embarcacions. Per arribar-hi agafarem una altra vegada la N-113 direcció Agen, i a pocs quilòmetres de Marmande, arribarem a Faugerolles, on trobarem la cruïlla amb l'indicador de LE-MAS-d'AGENAIS.

    Una vegada travessat el Pont d'entrada a la vila, girarem a la dreta, tot seguint el Canal del Garona. Aparcarem el cotxe, en unes instal.lacions portuàries que donent suport als vaixells que naveguen pel Canal, i possiblement si ens esperem una estona, podrem observar com algun dels vaixells entra en la resclosa per salvar els desnivells del tereny. A continuació, podem arribar-nos fins la vila, tot pujant per una estreta carretera que surt d'aquesta mena de port fluvial. El primer que trobarem seran uns molt ben conservats safarejos (Le Lavoir), i tot just travessada una porta fortificada arribarem al centre de MAS-d'AGENAIS. Com a llocs destacats, una magnífica Halle, l'església de Saint-Vincent amb el seu pòrtic romànic (s. XI) i " La Crucifixió " de Rembrant i les restes del castell amb una Porta fortificada.

    Amb tota certesa la tarda estarà força avançada i hem de pensar en tornar a Penne. Buscarem la D-234 direcció Lagruère i Tonneins, on tornarem a agafar la D-911 fins a Villeneuve, Saint-Sylvestre-sur-Lot i Penne.

   Caldrà tenir en compte que avui és la darrera nit en el càmping i que l'endemà haurem de matinar. Per tant, una vegada enllestit el pagament de la nostra estada, ens plantejarem anar a sopar dalt de Penne i així aprofitar l'avinentesa per fer una darrera passejada pels seus carrers i carrerons.

Triar la fotografia/postal:   
 

SISENA ETAPA: PENNE - CASTELNAUD - DOMME - SARLAT Mapa
 

    Com ja hem comentat en una altra ocasió, el riu Dordonya suposà la frontera més septentrional en l'expansió del catarisme. Segons la tradició, l'any 1147, molt abans de l'inici de la croada, Sant Bernat assabentat de la nombrosa existència d'heretges en la vall de Dordonya, hauria estat predicant en terres del Perigord.

    En la darrera sortida, durant l'estiu de 2003, ja havíem visitat Sarlat i algun que altre lloc de la vall del riu Dordonya. Tot i així, en aquells moments, varen tenir la sensació que, bàsicament per qüestions de temps, no havíem gaudit amb la suficient intensitat i profunditat de tots els aquells indrets visitats. Aquesta vegada era doncs el moment de tornar-hi i intentar fer-ho d'una manera molt més tranquil.la i, complementant-ho visitant alguns llocs als que no havíem pogut anar durant la darrera ocasió.

    Una vegada desmuntada la tenda i esmorzats, procurarem sortir com més aviat millor, ja que tenim per endavant una bona estona de carretera. Bé doncs, sortirem de PENNE tot dirigint-nos cap a la veïna vila de Saint-Sylvestre-sur-Lot i fins arribar a la cruïlla davant l'església. En aquest punt, agafarem la D-911 direcció Fumel. Uns quilòmetres abans d'arribar a Fumel, deixarem la D-911 i agafarem la D-710, que tot circumval.lant la ciutat de Fumel, passa per Cuzom, entra en el departament de Dordogne i continua fins Belves, Siorac, St Cyprien ... fins arribar a Beynac, on realitzarem la visita al castell.

    El castell de BEYNAC és una impressionant fortalesa medieval construïda damunt un penya-segat a la riba del riu Dordonya. Malgrat que possiblement el senyor de Beynac no fou càtar, la seva amistat amb el Comte de Tolosa, provocà que l'any 1214, després de conquerir el castell de CASTELNAUD, Simó de Montfort assetgés, conquerís i desmantellés la fortalesa de Beynac. Poc temps després però, es va poder reconstruir conservant gairebé intactes els aspectes més essencials del seu caràcter medieval. Hi destaquen la seva torrassa (s. XIII), les muralles, els dos cosos de la vivenda, la porta forticada, ...

    Hem passat una bona estona visitant aquest castell i gaudint de magnífiques panoràmiques sobre la vall del Dordonya. Per tal de prendren's un descans i recuperar forces per la tarda, ens plantejarem d'anar a dinar a LA-ROQUE-GAGEAC (una de les "plus beaux villages de France"). Havent dinat, tornarem direcció Beynac a buscar la cruïlla que ens permetrà creuar el pont sobre el riu, i arribar-nos fins el castell de CASTELNAUD, la silueta del qual ja havíem descobert des del castell de Beynac i des de la carretera, a l'altra banda del Dordonya, quan anàvem a dinar.

    El castell de CASTELNAUD és també una enorme fortalesa de pedres groguenques, situada en un penya-segat sobre el riu Dordonya. Quan l'any 1214 els croats ataquen el Perigord, es troben amb la ferotge resistència de Bernard de Casnac, qui, en quant a crueltat, no tenia res que envejar-los-hi. Intentant acabar amb el seu adversari, Simó de Montfort es dirigeix cap a Castelnaud, però es troba que els seus defensors havien abandonat la fortalesa. Poc mesos després, Simó de Montfort ha d'abandonar Castelnaud, que tornà a mans de Bernat de Casnac. Encara però, Castelnaud tornarà a ser conquerit per Simó de Montfort, que feu assassinar a tots els defensors.

    Com hem fet pel matí amb el castell de Beynac, pagarem l'entrada i visitarem aquesta magnífica fortalesa, la base de la qual, així com l'alta torrassa, ens expliquen que daten de l'època d'en Bernat de Casnac (s. XII). A més a més de les magnífiques panoràmiques sobre el poble situat als peus del castell, i sobre la vall del Dordonya, CASTELNAUD, que ha pogut conservar també tot el seu caràcter medieval, alberga un Museu de Guerra Medieval.

    És mitja tarda, i per tant tenim temps per atansar-nos a DOMME, abans de dirigir-nos a l'hotel de Sarlat. Per fer-ho, solament cal seguir uns 10 quilòmetres la carretera que trobem a la cruïlla d'entrada a Castelnaud.

    La bastida de DOMME es troba situada en un contrafort sobre les aigües del riu Dordonya. El castell de Domme, que possiblement va pertànyer a Bernard de Casnac, fou abandonat pels seus defensors quan Simó de Monfort va assetjar-lo el novembre de 1214. Pujarem doncs fins l'interior d'aquesta vila, i una vegada aparcat el cotxe, tot passejant pels seus carrers i places, ens arribarem fins el mirador (es pot gaudir d'una magnífica panoràmica de la vall), l'església, les muralles i la Porta de Les Torres (presó dels Templers des de 1307 a 1318, amb nombroses inscripcions i grafits cobrint les parets), ...

    Tot seguit ens dirigirem cap a SARLAT. La ciutat de Sarlat està considerada una joia medieval, i tot i que solament es conserven algunes restes de l'època càtara, com el campanar romànic de la catedral de Saint-Sacerdos i l'enigmàtica "Llanterna dels Morts" ( segons la tradició, construïda per commemorar un dels miracles realitzats pel Sant Bernat), és lloc de parada obligatòria per a totes aquelles persones als qui agrada la història.

    Una vegada instal.lats i havent sopat, podem arribar-nos sense pressa fins al nucli antic. Podrem contemplar, ara sense cap mena d'aglomeració turística, la bellesa de molts dels edificis d'una vila que ha sabut conservar gairebé intactes les seves traces medievals.

Triar la fotografia/postal:   
 

SETENA ETAPA: SARLAT - MONTFORT - CAHORS - VIELLA Mapa
 

    La ruta que proposem per avui, com ja va succeir el dia de la nostra sortida, pot tenir moltes altres variacions. Entre altres coses dependrà del temps de que disposem i de la mandra que ens faci pensar en els quilòmetres que encara ens queden per endavant.

    Nosaltres tenim programat d'arribar a la Vall d'Aran a l'acabar la jornada. Per tant, havent esmorzat, ens plantejarem fer una darrera passejada pel nucli antic ple de palaus i cases senyorials (majoritàriamnet d'estil gòtic i renaixentista) i una gran quantitat de botigues, restaurants i tallers artesanals, que omplen de turistes les seves places, carrers i carrerons.

    Ens arribarem a la plaça Peyrou on hi trobarem la Catedral de Saint-Sacerdos amb el seu campanar romànic, el seu pòrtic, la capella dels Penitents, ... Acabat el recorregut per l'interior de la catedral, ens dirigirem cap a la Llanterna dels Morts (darrere de la catedral), un enigmàtic edifici en forma de cohet, construït durant el segle XII. Després ens encaminarem cap a la plaça de la Llibertat (considerada el punt cèntric de Sarlat), ens aproparem fins l'escultura de "Le Badaud" (el badoc), continuarem cap a la plaça del "Marche a les oies (oques)" i el carrer dels Cònsuls...

   Ha arribat l'hora d'abandonar la ciutat i començar a pensar en la tornada. Tot i així, tenim temps encara per desviar-nos fins a MONTFORT. En aquest indret, i en un voladís sobre les aigües del Dordonya, s'hi troba el castell de MONTFORT, que no té res a veure amb Simó de Montfort. Sortint de Domme, Simó de Montfort va pujar pel Dordonya per atacar el principal feu del seu enemic Bernard de Casnac: el castell de Montfort. Al trobar-lo buit, ordenà destruir-lo del tot i llençar les pedres al riu. Posteriorment fou reconstruït i malgrat que no està obert al públic i no es pot visitar, solament per observar la panoràmica del "Cingle de Montfort", val la pena fer aquesta mica de volta.

    Per arribar a MONTFORT sortirem de Sarlat per la D-704 direcció Gourdon. Pocs quilòmetres després i a l'alçada de Carsac, trobarem la cruïlla que direcció Vitrac, passa per Montfort.

    Una curta aturada per contemplar la fortalesa de Montfort i tornem endarrera cap a Carsac per agafar altra vegada la D-704, que passant per Gourdon i direcció Cahors, ens portarà fins la cruïlla amb la N-20 per on continuarem fins a la sortida sud de Cahors.

   Com que en el darrer viatge havíem estat a CAHORS, vàrem decidir fer-hi una aturada per dinar. Així doncs, entrarem pel pont L. Philippe i el bulevard Gambetta (l'eix de la ciutat) i dinarem en algun dels restaurants del centre de la ciutat.

   Havent dinat i després d'una curta passejada pels carrers que porten cap a la plaça Galdemar -amb l'Halle- i la plaça Chapou -amb la catedral de St Etienne-, ... tornarem a buscar la N-20 fent un petit tomb. Buscarem la "rue Wilson" -perpendicular al bulevard Gambetta-, després de la plaça Mitterrand- i seguirem tot dret arribar al pont Valentré. Tot seguit, vorejarem el riu Lot tot seguint l'albereda del seu marge dret fins arribar una altra vegada al pont Louis-Philippe. Des d'aquí sortirem de Cahors, per incorporar-nos a la N-20 que direcció Montauban, ens ha de portar cap a Toulouse.

    Quan arribarem a l'entrada de Toulouse, circumval.larem la ciutat fins a trobar l'autopista A-64, que direcció Muret i St-Gaudens, ens portarà fins la sortida de Montrejau. Una vegada a Montrejau, i tot seguint el curs del Garona, la N-125 ens conduirà fins al pas fronterer que dóna entrada a la Vall d'Aran.

Triar la fotografia/postal:   
 

Mapa de la zona

Mapa

anar a l'encapšalament d'aquesta pÓgina

PÓgina anterior: proposta d'itinerari 4 Men˙/Pr˛leg PÓgina segŘent: proposta d'itinerari 6