 |
|
|
|
 |
|
|
Sortirem ben de matí i travessarem Andorra, per anar a buscar la N-20 francesa, la carretera que sortint d'Andorra puja dreta fins a París. Seguint sempre la N-20, passarem per Ax-les-Thermes (on podem fer-hi una curt descans), Foix, Toulouse i Grisolles, des d'on agafarem la N-113 direcció Castelsarrasin, per arribar a MOISSAC (hi ha la possibilitat de poder agafar l'autopista A-62). Aquesta ciutat del Quercy, a la riba del riu Tarn (15.000 habitants), que es va desenvolupar a l'ombra de la gran abadia de Saint-Pierre i que juntament amb Castelsarrasin i Montauban era una de les tres ciutadelles que defensaven el nord de Tolosa, fou assetjada, conquistada i saquejada pels croats de Simó de Montfort (setembre de 1212). Per tal de poder visitar els seus principals monuments, intentarem aparcar a la plaça des Récollets i pel carrer de la República arribar fins l'església abacial de Sant Pere, on podrem contemplar el pòrtic i el famós Timpà. A continuació visitarem el Claustre de l'antiga abadia de Moissac, que tot i resultar malmès durant el setge de 1212, està considerat com un dels màxims exponents del romànic de principis del segle XII. Havent dinat, podem passejar pel carrer Jean Moura fins l'església de Saint-Jacques, passar pel pont del Canal lateral del Garona i pel carrer Lagrèze-Fossat, baixar fins la plaça del Port Vell a tocar del riu Tarn. Sortirem de Moissac direcció a MONTAUBAN, capital del Quercy Blanc i una de les bastides més antigues de França. Ciutat molt ben fortificada, no serà conquistada per Simó de Montfort, fins després de la caiguda de Tolosa (juny 1215). Seguirem els cartells que ens dirigeixen al centre de la ciutat i intentarem aparcar en algun dels bulevards propers al Pont Vell, sobre el riu Tarn. Del seu passat com a bastida ha conservat la planta quadriculada de la Plaça Nacional i com a llocs d'interés, a més a mes del Pont Vell (principis S XIV), l'església Saint-Jacques (s XIII) -encimbellada per un campanar octogonal de totxos- i l'antic Palau Episcopal (Museu d'Ingres). Tot i que les llargues tardes de l'estiu donen per molt, cal començar a pensar en buscar allotjament. Aquesta vegada vàrem escollir CAHORS com a lloc base i com en les altres ocasions vàrem decidir-nos per l'opció del càmping. Per tant, després de passejar-nos per Montauban, tornarem a buscar la N-20 i ens dirigirem a CAHORS per localitzar i instal.lar-nos en el camping "Riviere de Cabessut". Aquest es troba situat a la marge esquerra del riu Lot -direcció Rodez- i a un quiòmetre del Centre de la ciutat. (http://www.cabessut.com) RETORNAR A: [1a. etapa] [2a. etapa] [3a. etapa] [4a. etapa] [5a. etapa] [6a. etapa] |
|
Avui i per tal de poder tenir una panoràmica de CAHORS i constatar que es troba encaixada en un meandre del Lot, agafarem el cotxe i sense entar en la ciutat tot vorejant el riu direcció Montauban-Toulouse, arribarem a la cruïlla d'entrada a la ciutat pel pont Louis-Philippe. En el primer semàfor que trobarem a continuació, agafarem el desviament de l'esquerra que indica Mont Saint-Cyr. Després d'uns 10 quilòmetres, en els que anirem seguint les indicacions i haver pujat per una estreta carretera, arribem a l'alt de 264 metres. Deixarem el cotxe i anirem fins el mirador des d'on podrem contemplar una magnífica vista de la ciutat. El meandre del riu, els ponts, les cúpules de la Catedral de St Etienne, ... Una vegada haurem gaudit de la panoràmica i ens haurem fet una idea del plànol de la ciutat, anirem a visitar el pont Valentré, símbol de Cahors. Per fer-ho, baixarem direcció Cahors fins tornar a arribar a la cruïlla del Pont L. Philippe. Travessarem el pont i una vegada a l'altra banda, girarem a l'esquerra tornant a vorejar el riu tot seguint l'albereda del seu marge dret. Tot just acabar-se la corva del meandre, davant la torre dels canonges (Tour des Chanoines), ja s'albira al fons la seva silueta. El pont Valentré, amb les seves 3 torres i construït l'any 1308, està considerat com el pont fortificat més bonic de França. Cahors, dóna nom a una famosa vinya i als seus vins. Iniciarem doncs, un recorregut - tot seguint el curs del Lot-, cap a LUZECH i PUY L'EVÊQUE, en el que podrem anar comprovant el perquè de la riquesa vitícola del Quercy. Una vegada visitat el pont Valentré, tornarem a agafar el cotxe i continuarem endavant per la mateixa avinguda. Deixarem a la dreta l'estació (Gare) i arribarem a unes restes de muralles (Remparts) on, després de girar a l'esquerra i travessar altra vegada un pont sobre el Lot, trobarem ben aviat la cruïlla de la carretera a LUZECH. LUZECH, a l'igual que Cahors, es troba situada en un meandre del Lot i malgrat que durant l'època de la croada fou una plaça forta que comptava amb molt bones defenses, avui dia és una petita ciutat sense massa interès. S'hi pot visitar la ciutadella cèltica d'Impernal, damunt el turó que domina la ciutat i una gran torre d'homenatge del segle XII. Havent dinat, continuem direcció PUY-L'EVÊQUE per la D-9 i la D-811. Entrarem a la vila per la Rue Nationale i procurarem aparcar a la plaça de la Truffière, davant de l'edifici de l'Ajuntament amb una torre quadrada del segle XIII. Des d'aquí a més a més, podrem gaudir d'una bona panoràmica del Lot i les vinyes de la seva vall. A l'oficina de turisme, en el mateix edifici, ens facilitaran plànols i informació per poder realitzar una passejada de descoberta pel seus carrers i cases dels segles XIV i XV i l'església amb un porxo de St Salvador (s XIV). Hem d'anar apropant-nos cap al nostre camp base a CAHORS. La tornada podem fer-la per l'altre marge del riu, seguint la D-8, des d'on podrem continuar gaudint de magnífiques panoràmiques de la vall del Lot (Bélaye, Albas). Si ho desitgem, avui podem sopar en algun dels restaurants del centre de Cahors. Com al matí, podem entrar pel pont L. Philippe i seguint dret entrem al bulevard Gambetta -l'eix de la ciutat ja que la travessa de sud a nord-. Podem aparcar-hi el cotxe i anar descobrint espais com la Plaça F. Mitterrand -amb l'estàtua de L. Gambetta-, o bé agafar algun dels carrers que porten cap a la plaça Galdemar -amb l'edifici de l'Halle (mercat)-, la plaça Chapou -amb la catedral de St Esteve (St Etienne)-, ... Havent sopat i per arrodonir la nit, podem tornar fent un petit tomb tot agafant la "rue Wilson" -perpendicular al Bd Gambetta, després de la plaça Mitterrand- i seguint tot dret arribar al pont Valentré, per gaudir-ne de l'espectacle de la seva il.luminació. RETORNAR A: [1a. etapa] [2a. etapa] [3a. etapa] [4a. etapa] [5a. etapa] [6a. etapa] |
|
Avui tenim per endavant una jornada d'allò més interessant en la que visitarem la vila de ROCAMADOUR, un dels llocs més visitats de França, i pas obligat per a nombrosos pelegrins, especialment del Camí de Santiago. Sortirem de Cahors tot buscant altra vegada la N-20 direcció París fins arribar a la cruïlla amb la D-677 direcció Labastide-Murat. Continuarem per la D-677 i la D-807 direcció Gramat fins la cruïlla amb la D-32 que travessant per Carlucet i Couzou, ens permetrà arribar, tot gaudint d'una magnífica panoràmica, a ROCAMADOUR. En un penya-segat del congost del riu Alzou, aquesta vila medieval conté un bon nombre de punts i llocs d'interés pels visitants: les portes fortificades d'entrada a la vila, les seves antigues cases, l'escala de pedra que condueix al santuari, la basílica de St Sauver, la capella de la Verge Negra, les restes d'un antic castell, ... En l'època de la croada, personatges com St Domènec, Simó de Montfort, St Lluís, ... hi vingueren a resar i demanar suport diví en la seva lluita contra els heretges. Després de dinar i en funció de l'hora que sigui, en el nostre camí cap a FIGEAC, podem plantejar-nos fer una petita aturada a CARDAILLAC (uns 15 quilòmetres abans de Figeac), una vila medieval fortificada amb cases força pintoresques, muralles i torres (s XI i XII). Per fer-ho, agafarem la D-36 fins la cruïlla amb la N-140 direcció Gramat i Figeac. Si no anem bé de temps, és millor anar directament a FIGEAC, una altra de les ciutats que com Cahors i Moissac, forma part del Camí de Santiago francés que va des de Le Puy-en-Velay fins a Roncesvalles. Sembla ser que el seu origen, va lligat a la fundació d'una abadia benedictina en el segle IX, que posteriorment estigué adscrita a Cluny. Fou precisament en els segles XII i XIII i degut a l'aparició d'una prospera burgesia, quan tingué un important desenvolupament econòmic. Destaquem també, que fou la ciutat on va néixer l'egiptòleg Champollion, descobridor de la Pedra de Roseta, de la que se'n pot veure una còpia ampliada en la plaça de les Escriptures. Per poder gaudir de la riquesa del seu patrimoni, es aconsellable aparcar prop de la plaça Vival i atansar-se a l'oficina de turisme (Hotel de la Moneda), on podrem recollir plànols i informació que ens permetran fer un recorregut més cultural i atractiu pels seus carrers i edificis. Segurament la tarda estarà força avançada, per tant cal anar pensant en tornar cap al nostre camp base. Ho farem però, seguint la ruta que travessa la vall del riu CÉLÉ, afluent del Lot. Sortirem doncs de Figeac, direcció Cahors, per la D-802 fins la cruïlla amb la D-41, que és la carretera que seguint el riu Célé ens portarà prop del seu aiguabarreig amb el Lot. Abans però, passarem pel poble de CABRERETS en el que s'hi troba el desviament que haurem d'agafar l'endemà per anar a la Cova de PECH-MERLE. Continuarem cap a la vall del Lot, tot seguint el curs del riu per la D-662 fins a Saint-Géry i la D-653 fins Cahors. RETORNAR A: [1a. etapa] [2a. etapa] [3a. etapa] [4a. etapa] [5a. etapa] [6a. etapa] |
|
Avui començarem el nostre itinerari a CAHORS, tot visitant la catedral de St Etienne, la capella de St Gausbert i el claustre (Ull!, diumenges i festius tancat). Aparcarem a la plaça Champollion o bé en un lloc proper i ens dirigirem cap a la Catedral de St Etienne, una magnífica església fortalesa d'una sola nau i amb les seves 2 cúpules de grans dimensions, començada a construir en el segle XI. Abans d'entrar, visitarem el pòrtic romànic de la façana nord, en el que hi destaca el timpà, representant l'ascensió triomfal de Crist (s XII). De que Cahors fou una important etapa pels pelegrins que des de Conques es dirigien cap a Moissac, n'ha quedat constància en l'inici de la volta de la galeria nord del claustre (s XVI), on s'hi pot observar un bust de pelegrí caracteritzat per la petxina, símbol del Camí de Santiago. Si hem estat puntuals, a l'acabar la visita tindrem temps d'arribar-nos a les Coves de PECH MERLE, que com vam observar el dia anterior, es troben en el terme municipal de CABRERETS, a l'entrada de la vall del Célé. Abans d'entrar a Les Coves però, visitarem el Museu de Prehistòria Amédée Lemozi, en el que mitjançant exposicions i un vídeo se'ns introdueix en el que serà la visita de la Cova de Pech-Merle. S'hi representa la vida dels homes del Quercy durant la prehistòria i s'expliquen les diferents pintures i gravats amb més de 20.000 anys d'antiguitat que hi ha a l'interior (mamuts, cavalls, bisons, mans i siluetes humanes, petjades, ...). En els mesos d'estiu es tanta l'afluència de públic, que pot donar-se el cas quan hi arribem, no trobem entrades pel torn del matí. Cas que tinguem aquest petit contratemps, comprarem entrades pels grups que hi ha programats a darrera hora de la tarda i continuarem amb el programa en el que havíem previst la visita a SAINT CIRQ LAPOPIE. Per arribar a SAINT CIRQ LAPOPIE, hem de tornar una altra vegada cap a la vall del Lot, a buscar la D-662. Procurarem deixar el cotxe en algun dels aparcaments i després d'haver dinat, iniciarem la visita al que ha estat reconegut com "el poble més bonic de França". Declarat Monument Històric i situat en un penya-segat dominant el Lot, el poble és una munió de carrerons medievals amb botigues, tallers artesanals, restaurants, ... que inviten a donar-hi una bona passejada. Podem pujar també, a la part més alta del poble per contemplar l'església (s XII) i les restes del castell i gaudir d'una magnífica vista de la vall del Lot. Durant els anys de la croada els senyors de La Popie foren aliats de Simó de Montfort, malgrat que posteriorment un d'ells fou condemnat per protegir els heretges. En funció de l'hora i dels condicionants de la visita a les COVES, tot seguint la D-662 podem atansar-nos al poble de CÉNEVIÈRES (amb el seu castell dominant el Lot) o bé a CAJARC (a la riba d'un bonic rabeig del Lot). A l'acabar tornarem per la D-662 fins Saint-Géry i a continuació per la D-653 ens dirigirem a Cahors. RETORNAR A: [1a. etapa] [2a. etapa] [3a. etapa] [4a. etapa] [5a. etapa] [6a. etapa] |
|
Avui visitarem la zona nord-occidental del departament del Lot i una part de la regió del Perigord -una de les entrades a a l'anomenat País Càtar- en el departament de la Dordogne. Per començar en dirigirem, per la N-20 -direcció París-, fins la ciutat de SOUILLAC. Visitarem la magnífica església abacial de Santa Maria (s XII) amb el seu conjunt de capitells historiats (presbiteri i creuer). A la mateixa plaça de l'abadia hi trobem el modern museu de l'autòmat, un dels més importants museus en autòmats, juguets mecànics i escenes animades. Podem passejar pels seus carrers fins la plaça de Toiles de Bénéton amb una torre del s. XV o bé fins la plaça de Raucou, o també visitar a la mateixa plaça de l'abadia el modern museu de l'autòmat, un dels més importants en juguets mecànics, autòmats, escenes animades, ... Tot seguit buscarem la D-703 i ens dirigirem cap a la ciutat emmurallada de SARLAT, tot seguint durant una bona part del trajecte el curs del riu Dordogne, que per alguns historiadors fou la frontera nord que marcà l'expansió del catarisme. Segons la tradició, l'any 1147, molt abans de l'inici de la croada, Sant Bernat assabentat de la nombrosa existència d'heretges en aquesta zona, hauria estat predicant en la ciutat. Precisament i segons la tradició, un dels pocs testimonis que queden en peu d'aquella època, la Llanterna dels Morts (Lanterne des Morts), una misteriosa torre amb forma d'obús o de coet que es troba darrera de la catedral de San Sacerdos, fou construïda per commemorar un dels miracles realitzats pel Sant durant la seva estada a SARLAT. Quan l'any 1214, el croats atacaren el Perigord, van topar amb la resistència de Bernat de Casnac (o Cazenac), tant o més cruel que el mateix Simó de Montfort. Bé, avui dia SARLAT és, bàsicament un indret turístic que conserva gairebé intactes les seves traces medievals, amb un gran nombre de palaus i cases senyorials i una gran quantitat de botigues, restaurants i tallers artesanals que omplen d'animació les seves places, carrers i carrerons. Si anem bé de temps i no estem massa cansats, tornarem altra vegada a la D-703 per dirigir-nos a BEYNAC i realitzar la visita al seu castell, una impressionant fortalesa medieval construïda damunt un penya-segat del riu Dorgogne. Malgrat que possiblement el senyor de Beynac no fou càtar, la seva amistat amb el Comte de Tolosa provocà que l'any 1214 el castell fos assetjat, conquerit i desmantellat per Simó de Montfort. Poc temps després però, es va reconstruir conservant-se gairebé intacta la seva torre (s XIII) i part de les muralles. La tarda està força avançada i hem de començar a pensar que encara ens queden uns quants quilòmetres per arribar a CAHORS. Podem però, continuar recorrent la vall i atansar-nos a DOMME, una de les bastides més boniques de França i des d'on podrem gaudir d'una excel.lent panoràmica de tota la vall. Una altra opció és buscar la D-704, i dirigir-nos a GOURDON, una petita vila medieval construïda al voltant d'una antiga fortalesa (solament en queden restes) que s'aixeca damunt un turó. Tot i que els senyors de la vila foren aliats de Montfort en el moment de la croada, posteriorment la Inquisició hi tingué que actuar amb contundència, per reprimir-hi la forta implantació de l'heretgia. Des de GOURDON, continuant direcció Cahors per la D-704, arribarem a la cruïlla amb la N-20 i tot seguit, ens dirigirem al nostre punt de partida, CAHORS. Caldrà tenir en compte que és la darrera nit en el camping i que l'endemà haurem de matinar, per tant procurarem deixar enllestit el pagament de la nostra estada. RETORNAR A: [1a. etapa] [2a. etapa] [3a. etapa] [4a. etapa] [5a. etapa] [6a. etapa] |
|
La ruta que proposem per avui, com ja va succeir el dia de la nostra sortida, pot tenir moltes altres variacions. Entre altres coses dependrà del temps de que disposeu i de la mandra que us faci pensar en els quilòmetres que encara us quedarà per endavant, si com nosaltres, teniu programat d'arribar a la Vall d'Aran a l'acabar la jornada. Sortirem doncs, de bon matí i en primer lloc ens dirigirem a NAJAC, a l'antic comtat de Rodés i a l'actual departament de l'Aveyron. Agafarem la D-911 direcció a Rodez, fins a Limogne-en-Querzy, on agafarem la D-24 direcció Vidaillac, Puylagarde i fins a trobar la cruïlla amb la D-926. Continuarem direcció a Caylus, fins que ben aviat trobem la cruïlla de Parisot, des d'on anirem seguint les indicacions fins a NAJAC. A mesura que ens hi anem apropant, anem descobrint que es tracta d'un indret força especial. La panoràmica de NAJAC, damunt un promontori rocós en el bell mig de les gorges del riu Aveyron, és d'una bellesa singular i un altre exemple més de bastida. Aquesta poderosa ciutadella fou fundada a principis del segle XII per un fill del comte de Tolosa i fou seu d'un diaconat càtar dependent de l'església d'Albi. Tot i que l'any 1214 Simó de Montfort se'n va apoderar i va fer desmantellar aquesta plaça forta, l'any 1253, després del tractat de Meaux, el nou comte de Tolosa va fer reconstruir el castell. Iniciarem la visita procurant aparcar en la seva plaça porxada (s XIV) i tot passejant pels carrers del poble vell (Parriou, Bourget, ...), pujarem al castell, amb les seves dues torres de l'homenatge (una quadrada i l'altra circular) i quatre torres més que flanquegen el recinte. Un cop completada la visita a NAJAC, se'ns plantegen dues possibilitats: a) visitar CÒRDAS (en francès Cordes-sur-Ciel) buscant la D-594 en direcció a Laguépie i després continuar per la D-922 fins a Còrdas. A l'acabar continuar per la D-922 en direcció a Gaillac, on trobarem l'autopista A-68 que ens conduirà a Toulouse ...; b) fer un recorregut a través de les GORGES de l'AVEYRON visitant ST ANTONIN NOBLE VAL, PENNE i PUYCELSI. Com que nosaltres ja havíem gaudit de la visita a CÒRDES en una de les rutes anteriors, vàrem escollir el recorregut per les GORGES de l'AVEYRON. Així doncs, vam sortir de Najac buscant la D-594 direcció Laguépie, fins a trobar la cruïlla amb la carretera, que vorejant la riba dreta del riu, ens indica Varen. A partir d'aquí vàrem seguir la D-115, que ens va conduir fins ST-ANTONIN-NOBLE-VAL, en el centre de les GORGES de l'AVEYRON. Entrarem a la ciutat, que encara conserva una bona part del seu caràcter medieval, pel pont damunt el riu. Havent aparcat, passejarem una estona pels seus carrers amb cases dels segles XIV, XV i XVI fins arribar a l'edifici de l'antic ajuntament (s XII) i a la casa Bibal o bé del Roy, amb caps esculpits (s XIII). En els anys de la croada, aquesta petita ciutat fortificada s'havia sotmés a Montfort sense cap mena de lluita (primavera de 1211), però a finals dels mateix any es passà al bàndol de Raimon VI el Vell, comte de Tolosa, motiu pel qual fou assetjada, conquerida i saquejada pels croats de Monfort (maig de 1212). Havent dinat, sortirem de la ciutat pel mateix pont pel que hem entrat i seguirem endavant direcció Bruniquel, per la mateixa D-115, que ara pel marge esquerra continua paral.lela al curs de l'Aveyron. A l'arribar a la cruïlla que ens indica PENNE, deixarem la D-115 i agafarem una carretera secundària que en poca estona ens portarà fins aquest poble fortificat. D'entrada cal destacar la imatge del poble, amb les runes del castell suspeses sobre les gorges excavades per l'Avayron (si volem gaudir molt més bé d'aquesta panoràmica, a l'arribar al poble continuar fins les afores direcció Vaour). PENNE D'ALBIGÈS fou un lloc força favarable al catarisme i on malgrat els diferents setges a què fou sotmès durant els anys de la croada, va resistir fins l'any 1229, en què el tractat de Meaux va convertir-lo en fortalesa reial. Una curta passejada pel poble ens permetrà observar restes de muralles i cases amb entramats amb portes esculpides. Tornarem a la D-115 i seguirem direcció Bruniquel, en la desembocadura de les Gorges de l'Aveyron. A l'arribar-hi, continuarem per la D-964 direcció Castelnau de Montmiral i Gaillac, tot seguint la vall del Vère, afluent de l'Aveyron. Si anem bé de temps, podem arribar-nos a PUYCELCI, un poblet encimbellat dalt d'una plataforma rocosa damunt del Vère, que conserva algunes restes medievals i que conjuntament amb Penne fou un dels bastions Albigesos del comte de Tolosa. Després d'un llarg setge, Guy de Montfort va renunciar a conquerir aquesta plaça fort i va optar per firmar un pacte de neutralitat amb els seus moradors. Hem de començar a pensar en el nostre retorn i que encara ens queden unes quantes hores per arribar a la Vall d'Aran. Doncs bé, continuarem per la D-964 fins a Gaillac on trobarem l'autopista A-68 que ve d'Albi i que ens portarà cap a Toulouse. Quan hi arribarem, circumval.larem la ciutat fins a trobar l'autopista A-64, que direcció Muret i St-Gaudens, ens ha de portar fins la sortida de Montrejau. Una vegada a Montrejau, i tot seguint el curs del Garona, la N-125 ens conduirà fins al pas fronterer que dóna entrada a la Vall d'Aran. RETORNAR A: [1a. etapa] [2a. etapa] [3a. etapa] [4a. etapa] [5a. etapa] [6a. etapa] |
