document
PROPOSTA D'ITINERARI-II
PROPOSTA D'ITINERARI-II
Recorregut per la història i els paisatges del món càtar

    En aquesta pÓgina hi podeu trobar una aproximació al recorregut de sis nits/set dies que vàrem realitzar l'estiu de 1.999, per la part més occidental de l'anomenat "Llenguadoc càtar", llocs que val la pena conèixer encara que només sigui per gaudir dels paisatges. És també una proposta d'itinerari amb cotxe, que es pot fer amb una certa comoditat i que us permetrà de tenir un altre contacte amb el País Càtar.
    He dividit aquest segon itinerari, que comença en La Seu d'Urgell i acaba en Puigcerdà, en SET ETAPES, en les que visitarem ciutats com Tolosa, Albi, Carcassona, per˛ tambÚ altres llocs, pobles i viles, on durant els segles XII i XIII, hi va arrelar profundament el catarisme, un dels gran moviments de l'edat mitjana cristiana. Es tracta doncs, d'una raó cultural i turística excel·lent, per realitzar aquesta sortida per les sempre sorprenents terres occitanes.

ANAR A: [1a. etapa] [2a. etapa] [3a. etapa] [4a. etapa] [5a. etapa] [6a. etapa] [7a. etapa]

document

 

 

PRIMERA ETAPA: LA SEU D'URGELL - MIREPOIX Mapa del Llenguadoc

    A partir del pas fronterer de La Seu d'Urgell, travessar Andorra (podem esmorzar al Pas de la Casa) i entrar al departament francès de l'Arieja, tot seguint la carretera N-20. Farem la nostra primera parada, en l'agradable i coqueta localitat de Foix. Després de deixar el cotxe en un arbrat bulevard de la vila, ens enfilarem -tot passejant primer, pels seus carrers estrets i semipeatonals- cap al restaurat castell (avui museu), del que ja es poden entreveure les seves tres torres i, des d'on fruirem d'una magnífica panoràmica. De baixada, podem visitar l'església gòtica de Sant Volusià (s. XIV), i si el nostre estómac ens ho demana, dinar en algun dels restaurants que trobarem pel seu bonic entorn. 

    Seguint per la mateixa carretera, i uns quilòmetres abans d'arribar a Pàmies, ens desviarem cap a la dreta per la D-12 fins a trobar la D-119, que ens ha de menar cap a Mirepoix, una de les viles medievals on el catarisme arrelà amb més força. La seva porxada plaça major o "place des Couverts" (avui dia s'anomena plaça del General Leclerc), amb un florit jardí central i plena de cases dels segles XIII i XIV i de construccions de fusta, entre les que destaca l'antiga casa dels Cònsols (avui convertida en hotel); la seva catedral de Sant Maurici -construcció d'una grandiosa sola nau, que es considerada com la més ampla de qualsevol església gòtica francesa-; ... són elements que inviten a quedar-s'hi a passar la nit. 

    Si el temps ens ho permet, sortint de Mirepoix per la D-625 en direcció a Lavellanet, i després d'uns quilòmetres desviar-nos a l'esquerra per la D-16, podem arribar-nos a les ruïnes del castell feudal de Lagarde (s. XIII) i sobretot a la vila fortificada de Camon.

Triar la fotografia/postal:  

RETORNAR A:
[1a. etapa] [2a. etapa] [3a. etapa] [4a. etapa] [5a. etapa] [6a. etapa] [7a. etapa]


 

SEGONA ETAPA:MIREPOIX - TOULOUSE Mapa del Llenguadoc

    Sortirem de la vila de Mirepoix i seguint per la D-119, ben aviat arribarem a la vila de Fanjeaux. Cal pujar cap a dalt del turó, i aparcar el cotxe a la petita plaça que hi ha al costat de l'església, on hi trobarem el nucli antic amb els edificis lligats als records del catarisme, i sobretot a sant Domènec de Guzmán: l'església de l'Assumpció, la casa de sant Domènec i el Seignadou.

    Seguint un parell de quilòmetres per la mateixa carretera, ens arribarem al monestir de sta. Maria de Pruïlla, on segons la llegenda va tenir lloc un miracle de st. Domènec, que va fer possible convertir unes dames càtares i crear el primer convent, femení, del que després seria l'ordre dominic .

    Continuarem la nostra ruta per la D-623, fins a Castelnaudary, on hi podem dinar. Una breu aturada en el petit port del "Grand Bassin", amb la vista de la ciutat davant, ens ajudarà a entendre perquè no fa massa anys, aquesta ciutat -centre vital dins el Lauraguès- fou un gran centre comercial, afavorit per la seva situació com a punt d'unió de camins i per la inauguració del "Canal de Midi", avui dia però, utilitzat solament pel turisme fluvial. El molí de Cugarel, l'església de st. Miquel i el Presidial (bastit sobre l'antic castell), són alguns dels punts d'interès.

    Buscarem la carretera D-624 direcció a Revel, fins arribar a la cruïlla amb la D-622 que ens ha de portar a St-Felix-Lauragais, on l'any 1.167 s'hi celebrà el primer concili de l'església càtara occitana. Pujarem amb el cotxe fins dalt del turó on es troba la vila, i el deixarem en l'espaiosa plaça amb la seva "Halle" (s. XIII) al vell mig, per passejar tranquil·lament pel seu carrer major presidit per la col·legiata del s. XIV,  les seves típiques cases fetes amb entramats i arribar-nos al château, on des del parc que l'envolta podem gaudir d'una excel·lent panoràmica. 

   Tornarem endarrera un parell de quilòmetres per la mateixa carretera per on hem vingut, per trobar la cruïlla on hi ha la carretera que ens ha de portar fins Avignonet, el poble on el 28 de maig de 1.242 va tenir lloc la terrible matança d'inquisidors. No pararem fins arribar a la plaça on hi trobarem dos dels records dels fets: un memorial amb una estàtua d'un croat i l'església de la Mare de Déu dels Miracles (s. XIV).

    Ara solament ens resta, agafar la N-113 i dirigir-nos cap a Toulouse (Tolosa), la capital del Llenguadoc occità (avui capital de la regió Midi-Pyrénées), per fer-hi parada i fonda durant dues nits. Com sempre que s'arriba a una gran ciutat, costa una mica de situar-te, fins i tot quan ja sembla que et trobes en el "centre-ville". Ara bé, un cop allotjats, dutxats i havent sopat, no podrem resistir la temptació d'arribar-nos fins la "place du Capitole", nom derivat dels cònsols (amb occità els "capitouls"), principalment burgesos, que regien la ciutat, al costat del comte de Tolosa, i on entre altres, hi trobarem el majestuós edifici de l'ajuntament.

Triar la fotografia/postal:  

RETORNAR A:
[1a. etapa] [2a. etapa] [3a. etapa] [4a. etapa] [5a. etapa] [6a. etapa] [7a. etapa]


 

TERCERA ETAPA: TOULOUSE - TOULOUSE Mapa del Llenguadoc

    Actualment, Tolosa és una moderna ciutat, convertida en el primer centre aeronàutic i espacial d'Europa (Airbús, Ariane), la segona ciutat universitària de França i un dels primers centres d'investigació francesos. Nosaltres però, visitarem en primer lloc, tot el que hi ha d'essencial des del punt de vista artístic i històric relacionat amb l'univers càtar.

    Per obtenir informació de la ciutat i de les activitats que s'hi organitzen, podem començar el nostre recorregut per l'oficina de turisme, situada en la torre de l'homenatge o "Donjon" (s. XII), que es troba al costat mateix de la plaça del Capitoli, en els jardins que hi ha tocant. A partir d'aquí, i amb el planell a la mà, podem programar l'ordre dels llocs que hem decidit visitar.

    La basílica de sant Serni, l'església romànica més gran de França, començada a construir al segle XI, amb motiu dels grans pelegrinatges, i acabada al segle XIV. Té tres portes, un nàrtex i una nau amb dobles naus laterals, un immens creuer i un absis de capelles radials. Els Jacobins,  el nom que rebé el convent dels dominics (segles XIII i XIV), amb la seva església y la seva cèlebre palmera, el claustre, la sala capitular i la capella de sant Antonino. En el nº 56 de la rue de Taur, la casa Maurand recorda que va pertànyer a un heretge convers l'any 1.178. El Capitole, l'ajuntament de la ciutat, interessant pel record dels "capitouls" i per les pintures murals, una de les quals de J.-P. Laurens, escenifica a Tolosa fortificant les seves muralles per resistir a Simó de Montfort (1.218). També podeu visitar el convent dels Agustins (s. XIV), avui museu, amb tota mena d'escultures medievals.

    En qualsevol moment, podem fer una passejada fins la place de la Daurade, amb la vista del Pont Neuf damunt la Garona, i el seu Quai des d'on surten els "bateau-mouche", o bé, fer una recorregut pel Canal del Midi, l'obra, ideada per Pierre Paul Riquet, que uneix Tolosa amb el Mediterrani (estany de Thau).

    Una altra opció pels nostàlgics, és arribar-nos a la ciutat de Muret. Per fer-ho, hem d'agafar el cotxe, travessar la Garona pel pont de Saint-Michel, i per l'avinguda de Muret anar a buscar la N-20 o "route d'Espagne" (també podem buscar la rocade i agafar la sortida 25). Pocs quilòmetres després, hem de desviar-nos a la dreta per la N-117, que ens portarà a Muret. L'única cosa però, que ens interessa d'aquesta ciutat és trobar un punt, a partir del qual puguem imaginar-nos on van tenir lloc els tristos fets del 13 de setembre de 1.213. Segons la tradició, la batalla es desenvolupà a un quilòmetre al nord de la ciutat, en la carretera de Seysses (D-12), prop de l'actual cementiri, i en el lloc on fou mort el rei Pere I el Catòlic, el "prat d'Aragó" hi ha col·locat, en mig d'una rotonda, un petit  obelisc commemoratiu.

    Ben cansats, però amb la satisfacció de les moltes vivències viscudes, ens dirigirem altra vegada a Tolosa per passar-hi la nostra segona nit.

Triar la fotografia/postal:  

RETORNAR A:
[1a. etapa] [2a. etapa] [3a. etapa] [4a. etapa] [5a. etapa] [6a. etapa] [7a. etapa]


 

QUARTA ETAPA: TOULOUSE - ALBI Mapa del Llenguadoc

    Aquesta etapa ens condueix en primer lloc fins a Lavaur, tot agafant la N-88, per després desviar-nos a Montastruc per la D-40, fins a trobar la D-112. Lavaur fou un important reducte del catarisme, on malgrat el pas del temps, s'ha intentat preservar el seu nucli antic. Deixarem el cotxe en la terrassa que hi ha a tocar de la catedral de St.-Alain, magnífica construcció de maons amb l'interior d'estil gòtic, i començarem la visita de tot l'entorn: la catedral, on en el campanar de la façana sud, hi trobem el "jaquemart" de fusta (1523); els jardins, des d'on tenim una panoràmica sobre el riu Agout; els carrers amb cases dels segles XVI i XVII; ...

    Continuarem la nostra ruta per la D-630, en direcció a Rabastens, una vila bastida sobre els marges del riu Tarn, afluent de la Garona, i que va tenir una important implantació càtara. Caldria deturar-nos uns moments, abans de passar el pont d'entrada a la vila, doncs la panoràmica del riu, el pont, l'església i les cases de maons rosats arrenglerades al costat del riu, és força interessant. Una vegada hem entrat a la vila, cal visitar l'església de la Mare de Déu del Burg (s. XII), tot contemplant la façana amb el seu portal romànic.

    Seguint per la N-88 en direcció a Albi, podem arribar-nos per dinar, al bonic poble de Lisle-sur-Tarn, amb una gran plaça porxada i cases antigues amb entramats, bastant ben conservades.

    La mateixa N-88 ens portarà fins la ciutat de Gaillac, famosa pels seus vins i per haver estat des dels seus orígens galorromans un encreuament de camins. Una passejada per la part antiga, des de l'església de st. Pere, fins al Tarn, amb l'abadia de St. Michel -els monjos benedictins de la qual, foren els introductors de l'explotació seriosa de la vinya a la regió-, i una aturada al Parc de Foucoud -uns jardins creats per Le Notre-, seran suficients per conèixer els llocs més interessants de la ciutat.

    La llum del Sol s'està acabant, i hem de començar a pensar en localitzar l'allotjament en la ciutat d'Albí. Un cop recuperades les energies , podem gaudir -tot passejant tranquil·lament fins arribar al Pont Vieux, i des de l'altre costat del Tarn-, d'una magnífica panoràmica de la catedral de Sta. Cecília i del seu entorn il·luminats.

Triar la fotografia/postal:  

RETORNAR A:
[1a. etapa] [2a. etapa] [3a. etapa] [4a. etapa] [5a. etapa] [6a. etapa] [7a. etapa]


 

CINQUENA ETAPA: ALBI - ALBI Mapa del Llenguadoc

    Iniciarem el dia visitant l'imponent catedral de Sta. Cecília, començada en estil gòtic l'any 1.282, per demostrar el triomf de l'església romana sobre l'heretgia càtara. Des de fora, dóna més la sensació de fortalesa que d'església: el campanar, és en realitat, una torre d'homenatge fortificada. Cal observar amb atenció el porxo i el baldaquí exteriors; la porta d'entrada; la seva impressionant nau de 107 m. de llargada i 19 m. d'amplada; el cor; ... i el conjunt de pintures del Judici Final.

    Atocar de la catedral, hi trobem el Palau episcopal de la Berbie, seu del museu Toulouse-Lautrec, on hi ha recollida la més important col·lecció d'obres d'aquest pintor impressionista francès, la casa natal del qual, podem trobar pel centre antic d'Albí. Al sortir del museu, i sense deixar l'edifici, podem passar una relaxant estona, tot passejant pel petit parc i jardins del Palau.

    Després d'haver dinat, i si no ens fa mandra agafar el cotxe, val la pena arribar-nos per la D-600, fins a Cordes-sur-Ciel, una bastida càtara que es troba a uns 25 km. d'Albí. Cordes ens recorda que fou una vila de teixidors, nom que es donà als càtars del sud-oest, degut a què els perfectes es dedicaven de manera majoritària a aquest ofici. El seu lloc de privilegi dalt del Puech de Mordagne, la gran quantitat de cases i palaus gòtics, les seves portes d'accès a l'interior del recinte emmurallat, els seus carrers, ..., tot plegat farà inoblidable la nostra visita.

    Tornarem a Albi, per abans d'anar dormir deixar-nos perdre pel centre antic, tot donant una darrera ullada a Sta. Cecília i el seu entorn.

Triar la fotografia/postal:  

RETORNAR A:
[1a. etapa] [2a. etapa] [3a. etapa] [4a. etapa] [5a. etapa] [6a. etapa] [7a. etapa]


 

SISENA ETAPA: ALBI - CARCASSONA Mapa del Llenguadoc

    Sortirem d'Albí per la carretera N-112, i farem la nostra primera parada a Castres, la ciutat natal del més cèlebre Perfecte càtar, Gilabert de Castres. És gairebé obligatori visitar la part antiga, sobretot l'ajuntament (on hi podem trobar una col·lecció d'obres de Goya), i després els jardins del Bisbat (obra de Le Notre).

    Continuarem per la mateixa N-112 fins a Mazamet, on per la carretera D-118, i anant a una velocitat adequada, podrem gaudir dels bonics indrets (per exemple: Les Martys) que trobarem tot travessant les terres de la Muntanya Negra, en direcció a Carcassona.

    Després d'haver buscat el lloc per allotjar-nos i dinar, aprofitarem la possibilitat que ens ofereix el patronat de turisme, per realitzar una visita guiada a la CITÉ de Carcassona. Podrem visitar l'interior del castell i les molt ben restaurades muralles i fortificacions, així com també l'església de Saint-Nazaire i si tenim sort observar algun dels ESPECTACLES MEDIEVALS que s'hi organitzen. A l'acabar, podrem gaudir de tot l'ambient medieval que encara s'hi respira (malgrat que segons quins moments, la gentada que hi ha, pot arribar a no deixar-te ni caminar), tot passejant i observant els carrers, les cases, les botigues i els palaus d'aquesta formidable fortalesa, restaurada durant el segle XIX per l'arquitecte Viollet Le Duc.

    Si encara ens queden forces, podem fruir amb l'impressionant  espectacle del recinte emmurallat il·luminat.

Triar la fotografia/postal:  

RETORNAR A:
[1a. etapa] [2a. etapa] [3a. etapa] [4a. etapa] [5a. etapa] [6a. etapa] [7a. etapa]


 

SETENA ETAPA: CARCASSONA - PUIGCERDÀ Mapa del Llenguadoc

    Sortirem de Carcassona per la carretera D-118, i farem la nostra primera parada a Limoux, ciutat declarada "faidit i rebel" (els faidits, eren els senyors que havien estat desposseits dels seus feus pels croats). Malgrat la seva pintoresca plaça central, de la République, amb porxos, es conserven pocs vestigis del seu passat càtar. No obstant, pot ser interessant fer una passejada pels seus carrers antics, tot arribant-nos fins al pont damunt l'Aude i una visita a l'església de st. Martí (amb un portal i una nau romàniques -s. XII-).

    Continuant direcció sud per la D-118, pels voltants de Couiza, podem desviar-nos per visitar l'antiga Rhedae, capital del Rasès, avui anomenada Rennes-le-Château. Una vila envoltada pel misteri del tresor? trobat per Bérenger Saunière, un capellà que hi arribà l'any 1.885. Segons sembla, al realitzar unes obres a l'església, hauria trobat un fabulós tresor, gràcies al qual, i fins el moment de la seva mort l'any 1.917, va poder emprendre importants obres com la restauració de l'església, la construcció de la vil·la Béthanie i de la torre Magdala, ...

    Quillan o Axat, són dos llocs on podem parar a dinar, abans d'endinsar-nos de ple en la travessa del Pirineus, seguint per la D-118 (en sentit invers a la direcció de les aigues de l'Aude), i que ens ha de conduir a Mont-Louis i finalment a Puigcerdà.

Triar la fotografia/postal:  

RETORNAR A:
[1a. etapa] [2a. etapa] [3a. etapa] [4a. etapa] [5a. etapa] [6a. etapa] [7a. etapa]


 
 
 Mapa del Llenguadoc
 
 
 
anar a l'encapšalament d'aquesta pÓgina
 
PÓgina anterior: proposta d'itinerari 1 Men˙/Pr˛leg PÓgina segŘent: proposta d'itinerari 3