document
PROPOSTA D'ITINERARI-III
PROPOSTA D'ITINERARI-III
Recorregut per la història i els paisatges del món càtar

    En aquesta pàgina hi podeu trobar una aproximació al recorregut de quatre nits/cinc dies, que vàrem realitzar l'agost de 2002 per la part més oriental de l'anomenat "Llenguadoc càtar", llocs que val la pena conèixer encara que només sigui per gaudir del territori. És una proposta d'itinerari amb cotxe que us permetrà de tenir un altre contacte amb el País Càtar.
    He dividit aquest tercer itinerari, que comença en La Jonquera i acaba a Puigcerdà, en CINC ETAPES, i segueix la ruta d'alguns dels llocs concrets, que foren els primers objectius de la croada, i per tant el preludi del que posteriorment acabaria convertint-se en la tragèdia que suposà el genocidi occità i l'extermini càtar. Així doncs, per uns dies intentarem seguir el rastre de destrucció i mort que va anar deixant l'exèrcit croat al seu pas per ciutats i llocs com: Besiers, Carcassona, Menerba, Termes... Com en les altres rutes, es tracta d'una raó cultural i turística excel·lent, per conèixer les sempre sorprenents terres occitanes.

document
 
 

PRIMERA ETAPA: LA JONQUERA - NARBONA - LEZIGNAN Mapa del Llenguadoc

    Tot passat el pas fronterer de la Jonquera, que enllaça la nostra A-7 amb l'autopista "La Catalane", continuarem fins arribar a la sortida 41. En deixar l'autopista, un indicador ens portarà fins al poble de Salses-la-Chateau i al primer castell de la nostra ruta: SALSES. Ferran el Catòlic manà construir-lo entre 1497 i 1503 per assegurar el regne d'Aragó contra les invasions del nord i, malgrat que no va tenir cap relació ni amb els càtars ni amb la croada albigesa, mereix la visita.

    Una vegada visitat l'anomenat Fort de Salses, agafarem la N-9 i ens dirigirem cap a la ciutat de NARBONA (en francès NARBONNE). Capital de la Gàl.lia romana i dels reis visigots, solament va tenir un paper secundari en l'epopeia càtara. Arnaud-Amaury, el cruel i despiatat cap de la croada, n'hi fou arquebisbe des de 1212, a més a més s'adjudicà el títol de duc i començà una llarga rivalitat amb Simó de Montfort. Després d'haver dinat, val la pena fer un tomb pel seu Centre històric tot passejant per les florides vores del canal de la Robina, fins arribar a la plaça de l'Ajuntament (Place de l'Hôtel de Ville), on s'hi troba el conjunt format per la catedral gòtica inacabada dels sants Just i Pastor i l'antic Palau dels Arquebisbes (avui Ajuntament), on des del seu interior podem accedir a la torre (Donjon Gilles Aycellin) i gaudir d'una immillorable panoràmica de la ciutat.

    Abans però, de pensar a buscar el nostre allotjament, procurarem reservar temps suficient (a l'estiu, tanquen a les 18 hores) per la darrera visita del dia: l'Abadia cistercenc de Sta MARIA de FONTFREDA (en francès FONTFROIDE), situada a 14 Km. al SO de Narbona. Sortirem de la ciutat per la N-113 en direcció a Carcassona i ben aviat trobarem la rotonda que ens permetra arribar a Fontfreda per la D-613. Fundada en el 1097, d'aquí sortiren els monjos que per iniciativa del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, varen donar lloc a Poblet l'any 1151. Situada en una tranquil.la vall en l'extrem SE de Les Corbieres, aquesta abadia que ha conservat alguns dels aspectes que tenia en l'època càtara i en la que cal destacar el seu elegant claustre i la seva esplendida església, hi va residir Pere de Castellnau abans d'anar a predicar contra l'heretgia càtara, Jacques Fornier (futur Papa Benet XII) hi fou abat i precisament entre les seves parets hi va morir Arnaud-Amaury.

    A l'acabar la visita, i agafant la D-613 com si vulguéssim tornar a Narbona, buscarem una altra vegada, la N-113 direcció Carcassona i poc després d'uns 20 Km. arribarem al que prèviament hem triat com el que serà el nostre lloc d'allotjament durant tota l'estada en aquestes terres: Lezignan-Corbieres. Com en les altres sortides vàrem escollir l'opció del camping, i per aquest motiu ens vam instal.lar en el de "La Pinède" (tel./Fax. (33) 04 68 27 05 08). Per qualsevol altra mena d'allotjaments es pot trucar al tel.: (33) 04 68 71 83 61.

Triar la fotografia/postal:   

RETORNAR A: [1a. etapa] [2a. etapa] [3a. etapa] [4a. etapa] [5a. etapa]  


 

SEGONA ETAPA: LEZIGNAN - BESIERS - LEZIGNAN Mapa del Llenguadoc
 

    Sortirem de la vila de Lezignan per la N-113 direcció Narbona, on ben pocs quilòmetres abans d'entrar a la ciutat trobarem la rotonda que ens permet agafar la carretera N.9-113 direcció Besiers.

    La primera parada però, serà quan arribarem a la vila de Nissan-lez-Ensérune, des d'on podem apropar-nos fins l'OPPIDUM d'ENSÉRUNE, un poblat fortificat de l'època pre-romana que es troba encimbellat damunt un turó. En front del parking inferior i vorejant la carretera d'accés hi trobem una terrassa cavada amb 72 silos que tingué la funció de graner col.lectiu. Si decidim arribar-nos fins dalt del turó, podrem gaudir d'un magnífic panorama de tota la plana coberta gairebé en tota la seva totalitat per camps de vinya i per on hi serpenteja el canal del Midi, així com de l'ESTANY de MONTADY, que és remunta al segle XIII, famós pel seu desguás d'uns 5 Km de diàmetre i en forma d'estrella circular.

    Tornarem a buscar la N.9-113 i continuarem direcció BESIERS (en francès BÉZIERS), el que va ésser el primer objectiu de la croada i on al juliol de 1209, l'exèrcit croat entrà a sac i exterminà tots els seus 20.000 habitants, al mateix temps que la ciutat era saquejada, arrasada i incendiada. Besiers conserva encara el seu aspecte de ciutadella i si una vegada aparcat el cotxe ens arribem fins la part alta, tot caminant pels seus estrets carrers, els noms d'alguns dels quals recorden el esgarrifós carnatge de 1209 (per exemple per la rue Gran-Mazel o de la gran carnisseria), hi trobarem la catedral-fortalesa de St. Nazaire, que fou totalment destruïda l'any 1209 i reconstruïda durant el segle XIII. Des d'alt de les seves torres podrem contemplar una excel.lent panoràmica de la ciutat i dels seus voltants: el vell pont (segle XIII), la vall del riu Orb, el canal del Midi, ... Una visita gairebé obligada és l'església de la Madeleine (segle XI però restaurada al XVIII), lloc on s'hi va produir la matança de tots els homes, dones i infants que hi havien buscat refugi ("Mateu-los a tots. Déu ja reconeixerà els seus!"). Després de dinar, un tomb pels animats carrers que menen a l'arbrada avinguda de Paul Riquet, on podrem trobar cases amb façanes romàniques i gòtiques, ens pot ajudar a endinsar-nos i reviure durant uns instants el que podria haver estat l'ambient medieval de la ciutat...

    La ciutat de Besiers ha estat, des de la seva construcció durant la segona meitat del segle XVII, vinculada intensament amb el CANAL du MIDI. Pierre-Paul Riquet, fill de Besiers, va ser qui va dirigir la seva construcció (1667 a 1681) i precisament una de les obres d'enginieria més destacades del canal la podem visitar a Fonseranes, a les afores de la ciutat. Riquet va haver de dissenyar nou rescloses per tal que les aigues del canal puguessin salvar un desnivell de 25 metres, són "LES NEUF ÉCLUSES DE FONSÉRANES"). Per arribar-hi, hem d'agafar direcció cap Narbona i ben aviat anar seguint els panells que assenyalen la direcció de "les neuf écluses".

    Hem d'anar apropant-nos cap al nostre camp base a Lezignan, ara bé, si ens trobem a l'estiu, podem aprofitar que tenim més hores de Sol i durant la tornada realitzar tot un seguit de visites amb un denominador comú: el CANAL DU MIDI. Buscarem doncs la D-11 direcció a Carcassona, i ben aviat podem fer una primera aturada a CAPESTANG. Continuant direcció Carcassona per la D-5, podem desviar-nos per la D-607 i arribar-nos a LE SOMAIL, SALLÈLES D'AUDE, PORT LA ROBINE,... Finalment tornarem a la D-5 direcció Carcassona, i poc abans d'arribar a Homps, agafarem la D-611 que ens ha de portar fins a Lezignan.

Triar la fotografia/postal:   
 

TERCERA ETAPA: LEZIGNAN - MENERBA - LEZIGNAN Mapa del Llenguadoc
 

    Avui tenim per endavant una jornada força atapeïda però d'allò més interessant. Ens plantejarem doncs, organitzar-nos de manera que puguem arribar ben puntuals (horaris: juliol/agost obren a les 9 h. i la resta de l'any a les 10 h.)a la nostra primera visita: el castell de LASTORS-CABARES. En sortir agafarem la N-113 direcció Carcassona i quan entrem a la vila de Trèves, agafar la carretera D-101 direcció Villalier fins arribar a LASTORS-CABARES (LASTOURS en francès). Cabares va ser indubtablement un dels més importants llocs de vida de l'Església càtara. Cap a començaments del segle XIII, aquest emplaçament format pels castells i el seu poble que s'havien agrupat sobre la cresta que dominava Orbiel, era una senyoria forta, pròspera, bastant poblada i centre de difusió del catarisme. Durant la croada, Pere Roger de Cabaret serà l'únic dels grans senyors feudals dels Trencavell que posarà aconseguirà ficar les coses difícils a Simó de Montfort, tot i sofrir diversos asslts durant la croada, l'any 1211 aconseguí negociar una honorable pau. Podem arribar fins les restes de la ciutadella, sortint de l'espai d'acolliment i després de fer una mitja hora de pujada. El primer que trobarem és Cabaret, un castell de reduïdes dimensions que conserva la seva torre, estructura, muralles i que fou residència de Pere Roger. Una mica més al sud hi ha els castells de Tor Regina, Flor Espina i Quertinhós (el més aïllat de tots). Si decidim no caminar, es pot gaudir d'una bonica panoràmica del conjunt, tot pujant en cotxe fins al mirador de Montfermier.

    Sortirem de Lastors per la D-111 direcció Villeneuve-Minervois i posteriorment seguirem per la D-620 portar fins CAUNES (CAUNES-MINERVOIS en francès). Un poble fortificat situat a la riba esquerra de l'Argent Double i que va néixer al voltant de la seva ABADIA fundada l'any 780 sota l'advocació de St Pere i St. Pau. Durant la croada contra els albigesos, l'abat de Caunes va rebre diverses vegades els representants del papa, que venien a predicar l'ortodoxia catòlica. El 1226, Pere Isarn, bisbe càtar del Carcasses va ésser cremat a Caunes per ordre de l'arquebisbe de Narbona. Malgrat que el conjunt abacial es troba en una important fase de restauració podem passar una estona visitant l'interior i els seu entorn.

    Si ens agrada conduir i no ens fa por passar per carreteres estretes i plenes de corves, podem continuar, per la D-620, cap al nord de la Muntanya Negra, tot travessant el Parc Natural de l'Alt Llenguadoc, fins a SANT PONÇ (SAINT PONS-DE-THOMIÈRES en francès). Som a la zona fronterera entre els departaments de l'Aude i l'Herault i si ens ho sabem prendre amb calma, podrem gaudir de la sensació de solitut que transmet l'espesa boscúria, gairebé durant una hora.

    No podem perdre massa temps, perquè encara ens queda per visitar un del llocs més interessants de tota la ruta: MENERBA. Així doncs, tot just haver dinat, buscarem la D-907 i després de recórrer uns 30 Km. direcció sud, arribarem a la capital de l'antic Menerbès: el bonic poble-castell de MENERBA (en francès MINERVE). Un indret lligat a la història de la croada pel terrible setge que va patir durant l'estiu de 1210, i on malgrat les seves imponents defenses naturals (el poble es troba encerclat per les gorges dels torrents Cessa i Brian), no va poder evitar caure en mans dels croats (tot just un any després del sac de Besiers). Poc després, i en la que fou la primera gran foguera de la croada, al voltant de 140 homes i dones càtars eren cremats en el llit sec del riu. Tot i que gairebé no resta pràcticament res del castell i que les denominacions actuals de "carrer dels Màrtirs" i "casa de les perfectes" no reposen sobre cap localització concreta, la passejada pels carrers medievals i pel seu entorn, esdevindrà, sense cap mena de dubte, un dels moments més inoblidables de la sortida.

    Segurament la tarda estarà força avançada però si podeu no us perdeu l'anomenada CURIOSITÉ DE LAURIOLE ("la côte qui descend"). Es un lloc prop de Fournès, on podreu comprovar com, tot i sembla que la carretera s'enfila amunt, si deixem el cotxe en punt mort, aquest actua i es mou, com si estigués en una baixada. Per arribar-hi heu de sortir de Menerba per la carretera que va direcció a les Gorges del Cesse i seguir les indicacions que hi trobareu.

    Se'ns haurà fet fosc i és hora de tornar al nostre camp base. Per fer-ho tornarem pel poble de Siran fins a trobar la D-910, que direcció Homps ens ha de portar fins a Lezignan per la D-611. 

Triar la fotografia/postal:   
 

QUARTA ETAPA: LEZIGNAN - CARCASSONA - LEZIGNAN Mapa del Llenguadoc

    Aquesta etapa ens condueix en primer lloc fins a l'abadia de LAGRASSA (en francès LAGRASSE), tot agafant la D-611 direcció a Fabrezan, per després desviar-nos seguint el curs del riu Orbieu fins a Lagrasse. Gairebé al límit de Corbières, Lagrassa fou en l'Edat Mitjana, la més cèlebre i poderosa abadia del comtat de Tolosa. La vila conserva gran part de les fortificacions de "bastida": torre, muralla i porta i l'abat de la seva rica abadia fou un veritable príncep en rivalitat amb el veí senyor de Termes, donà suport a Montfort durant la croada i adhuc participà en la batalla de Muret. Un pont sobre l'Orbieu (segle XII), uneix la vila i l'abadia de gres rosa. Com que es tracta d'una abadia on molts dels edificis són del segle XVIII, ens limitarem a donar una passejada pels voltants i continuar per la D-3, direcció a CARCASSONA

    Pocs quilòmetres abans d'arribar a Carcassona, trobarem el castell d'ALARIC, en record al seu fundador Alaric II rei dels visigots (o de MIRAMONT), al municipi de BARBAIRA. Amb la panoràmica de l'autopista (AUTOROUTE DES DEUX MERS), s'hi poden observar les restes de la seva torre mestra quadrada, envoltada d'una doble muralla. Al novembre de 1209 hi fou degollada la guarnició que Monfort hi havia deixat.

    Continuarem direcció CARCASSONA per la D-3 i posteriorment per la N-113. Procurarem deixar el cotxe en algun dels aparcaments, i iniciarem la visita a aquesta ciutat medieval carregada d'història i que fou residència de la família dels Trencavell, vescomtes d'Albi, Besiers i Carcassona i també seu episcopal de catòlics i de càtars. Durant l'estiu de 1209, poc després del sac de Besiers, i malgrat les seves imponents defenses, va caure en mans de l'exèrcit croat després del setge al que fou sotmesa i de la traïcio de què va ésser objecte el seu jove vescomte Ramon-Roger de Trencavell per part de l'abat Arnau Almaric. Un cop traspassats el pont llevadís i la porta Narbonesa, aprofitarem la possibilitat que ens ofereix el patronat de turisme, per realitzar una visita guiada a la CITÉ. Podrem visitar l'interior del castell comtal i les molt ben restaurades muralles i fortificacions, així com també l'església de Saint-Nazaire i si hi anem del 5 al 25 d'agost, podem assistir a les MÉDIÉVALE, recreacions del món medieval que es representen cada tarda i cada vespre. També podrem gaudir de tot l'ambient medieval que encara s'hi respira (malgrat que segons quins moments, la gentada que hi ha, pot arribar a no deixar-te ni caminar), tot passejant i observant els carrers, les cases, les botigues i els palaus d'aquesta formidable fortalesa, restaurada durant el segle XIX per l'arquitecte Viollet Le Duc. Si encara ens queden forces, podem quedar-nos a sopar i fruir amb l'impressionant  espectacle del recinte emmurallat il·luminat.

    Ben cansats, però satisfets per les moltes vivències, buscarem la N-113 direcció a Narbona i ens dirigirem a Lezignan.

Triar la fotografia/postal:   
 

CINQUENA ETAPA: LEZIGNAN - TERMES - PUIGCERDÀ Mapa del Llenguadoc
 

    Aquesta darrera etapa ens condueix en primer lloc fins a VILARROJA TERMENÈS (en francès VILLEROUGE-TERMENÈS), tot agafant la D-611 direcció a Fabrezan, per després continuar per la D-613. Aquest poble medieval va entrar en la història del catarisme degut a què, en el pati del seu castell hi fou cremat el 24 d'agost de 1321, Guilhem Belibasta, el darrer perfecte càtar conegut d'Occitània. Hom relaciona la frase en forma de profecia: "Al cap de set-cents anys, el llorer reverdirà", amb les paraules que Belibasta va cridar des de la foguera. En l'interior del castell i mitjançant un audiovisual se'ns mostra una reconstrucció de la vida durant l'Edat Mitjana i una aproximació a la religió càtara. 

    Seguirem per la D-613 en direcció a Mouthoumet. Al cap de pocs quilòmetres però, agafarem a la dreta la D-40 per dirigir-nos al castell de TERMAS (en francès TERMES), gairebé en la zona més seca de les Corberes. En aquest fortificació hi van trobar refugi un gran nombre de perfectes càtars, ja que Ramon de Termes afegia a les seves conviccions càtares -segons alguns cronistes, durant els anys que van precedir la croada, no s'hi havia celebrat cap missa en l'interior del castell-, la sòlida tradició anticlerical de la seva família, que contínuament havia de disputar béns i drets amb la veïna abadia benedictina de Lagrassa. A finals de juliol de 1210, poc després de la caiguda de Menerba, l'exèrcit croat va dirigir-se cap a Termes, i després d'un llarg setge de quatre mesos, Simó de Montfort va aconseguir conquerir aquesta important plaça forta. Fet presoner, Ramon de Termes morirà tres anys després a les presons de Carcassona. Després de deixar el cotxe al poble que hi ha al fons de la vall i després d'una passejada d'una mitja hora, arribarem als peus de les muralles de la que havia estat considerada fortalesa "humanament impenetrable" i on els vestigis de les parets deixades pels equips de demolició de Richelieu (segle XVII), entre els que destaca el detall de la senzilla i original finestra cruciforme, envolten probablement l'emplaçament de la torre primitiva (donjon), culminant per sobre d'una panoràmica de les gorges del Terment. 

    Tornarem endarrere per on hem vingut, fins la cruïlla amb la D-613 direcció a Mouthoumet on, després d'un matí ben intens, podrem dinar i recuperar forces. La mateixa D-613 direcció Couiza ens portarà fins el CASTELL d'ARCAS (en francès ARQUES), que trobarem tot just a la sortida del poble i que no va tenir cap relació ni amb els càtars, ni amb la croada albigesa. Si que ho va tenir el poble d'ARCAS, que Montfort va destruir juntament amb l'antic castell. Després va fer donació del feu al seu lloctinent, Pere de Voisins, els descendents del qual, varen fer edificar l'actual torre entre 1280 i 1310. Com que se'ns va fent tard, després d'una curta parada per observar de prop l'elegant torre amb torratxes en cadascun dels seus quatre costats, continuarem fent camí per la D-613 fins Couiza. Abans d'arribar-hi però, i quan siguem a Coustaussa podrem observar damunt la vila, el castell força arruïnat de Coustaussa, on la tardor de 1211, Montfort va fer degollar la guarnició i posteriorment cremar i saquejar el poble.

    Si anem bé de temps i no estem massa cansats, una vegada a Couiza podem arribar-nos a RENAS (en francès RENNES-le-CHÂTEAU), un poblet encimbellat dalt d'un turó i des d'on podrem gaudir d'una magnífica panoràmica, que conserva algunes restes medievals i que Simó de Montfort va conquerir sense trobar-hi cap mena de resistència, poc després de la caiguda de Termes. Ara bé, el que ha fet d'aquest poble un lloc turístic de primer ordre ha estat l'enigma del tresor, que sembla pogué haver trobat el capella Berenger Sauniere a finals del segle XIX, quan realitzava unes obres en l'església. La torre Magdala, la vil.la Béthanie, la Verge de Lourdes i el pilar visigot on presumptament Sauniere va trobar el pergami codificat, la porta de l'església amb la inscripció: "terribilis est locus iste" (aquest és un lloc terrible), el diable Asmodée aguantant la pila baptismal... formen part d'aquesta història, que envoltada de molta fantasia, va tenir un gran ressó al Llenguadoc a l'inici dels anys seixanta i pel que podreu observar si hi aneu, encara avui són molts els qui continuen buscant, o si més no, deixant-se seduir per l'enigma d'aquest singular fet i tot el que l'envolta.

    La tarda està força avançada i hem de començar a pensar que encara ens queden uns quants quilòmetres per arribar a Puigcerdà. Per fer-ho hem de baixar una altra vegada fins Couiza i agafar la D-118 fins a Quillan, on podrem decidir-nos per dues opcions: a) continuar per la D-118 direcció Axat, Formiguères, Font-Romeu i finalment Puigcerdà. Són uns 70 Km en els que travessarem els Pirineus seguint el curs del riu Aude , per una carretera de muntanya en bon estat però amb moltes corves fins gairebé arribar a Formiguères; b) desviar-nos a la dreta per la D117 direcció a Puivert, Lavelanet, Foix i després quan arribem a la N-20 agafar direcció Andorra, travessant el tunel de Puymorens fins arribar a Puigcerdà. Fas més volta, però per carreteres en bon estat i amb moltes menys corves. Nosaltres vàrem decidir tornar, seguint la primera opció...

Triar la fotografia/postal:   
 

Mapa del LLENGUADOC

Mapa del Llenguadoc

anar a l'encapçalament d'aquesta pàgina

Pàgina anterior: proposta d'itinerari 2 Menú/Pròleg Pàgina següent: proposta d'itinerari 4