ASTRONOMIA A L’IES RAMON MUNTANER DE FIGUERES
 
 

EL DOMINI DE LES GALÀXIES

1.- Taxonomia galàctica

El primer home que va saber amb certesa que vivim en un univers, els components fonamentals del qual són les galàxies, va ser l'astrònom nordamericà Edwin Hubble. Incorporat des del 1919 com astrònom de plantilla al Mount Wison Observatory, Hubble es dedicà a l'estudi i classificació de les anomenades "nebuloses espirals". Fins aleshores, ningú sabia amb certesa si aquestes eren immenses illes d'estrelles, gas i pols, situades a enormes distàncies, perquè amb els telescopis de l'època resultava impossible distingir-hi estrelles individuals. Però el telescopi de 2,5 metres de Mount Wilson podia fer-ho. Un dia de l'any 1923, mentre comparava plaques fotogràfiques de M31, la galàxia d'Andròmeda, Hubble va veure una estrella que fluctuava de lluminositat: una cefeida, un tipus d'estrella variable, el periode de la qual permet de calcular-ne la distància. Hubble obtingué una distància de 800.000 anys-llum, errònia, però suficient per demostrar d'una vegada per totes que M31 era una galàxia com la Via Làctia i, si ella ho era, les altres espirals, més petites i difuses, també. De sobte, les galàxies poblaren l'univers.

Hubble dedicà la resta de la seva vida com astrònom a estudiar-les, intentant determinar la seva morfologia, per així poder escriure la història de la seva evolució. Va crear una classificació que és, encara avui, la base de l'actual, segons la qual hi ha tres tipus de galàxies quant a la seva forma: el.líptiques, de forma més o menys el.lipsoidal, riques en estrelles i pobres en gas i pols; espirals, plenes de gas i pols, amb nucli i diversos braços, i irregulars, amb estrelles, gas i pols, sense cap estructura definida. Les espirals, les que més l'interessaren, les va dividir en normals i barrades. Les primeres amb nucli més o menys gran i amb un mínim de dos braços més o menys separats del nucli. Les segones, amb dos braços units per una barra d'estrelles que conté un nucli de dimensions variables. Seguidament, va subdividir cada classe en subclasses: les el.líptiques anaven de E0 fins a E5, segons el seu grau d'elongació; després venia un tipus intermedi entre aquestes i els dos tipus d'espirals: SO i SBO; a continuació, les espirals normals: Sa, Sb i Sc, segons el tamany del nucli i el grau de separació dels braços respecte d'aquest. Finalment, seguint el mateix criteri, les espirals barrades: Sba, SBb, SBc i SBd.
 

1.1.-Galàxies espirals


NGC 2903. Galàxia a Leo.
 

Foto i processat: Pere Horts.
Situada 1,5 graus al sud de Lambda Leonis, és fàcilment localitzable amb telescopis d'obertura igual o superior a 60 cm. Amb un bulb elongat i un nucli que arriba a ser estel.lar, NGC 2903 és un bon exemple de galàxies del tipus Sc. Presenta clarament dos braços que parteixen dels extrems elongats del bulb, amb notables estructures fosques alternades amb zones brillants d'aspecte estel.lar. El processat i la paleta de color emprada permeten veure que l'halo (zona externa difusa) de la galàxia desborda els límits de la imatge.

Amb un redshift de 467 Km/seg., i una distància probable d'uns 23 milions d'anys-llum, NGC 2903 és de magnitud 8.9 i té una massa total estimada de 43.000 milions de masses solars.

Fotografia feta el 6 de febrer de 1997, a les 22:49 h. U.T., amb el telescopi Celestron CG11, a focus primari i amb reductor de focal a f/6.3. Càmera CCD ST5, en mode d'alta resolució. Suma de 5 integracions de 60 segons cadascuna. En el processat de la imatge s'ha emprat el programa CCDSHARP, per augmentar la resolució, SKYPRO i ADOBE PHOTOSHOP.

Redshift: Valor numèric del percentatge de desplaçament cap el vermell de les línies espectrals de la galàxia, a partir del qual es calcula la velocitat amb què aquesta s'allunya de nosaltres. El donem sempre convertit en la velocitat radial expressada en Km/seg.

Magnitud: Valor numèric de la lluminositat d'un astre. S'empra una escala que va des dels valors negatius, que són els corresponents als astres més brillants (Sol: -27), als positius que, a mesura que ascendeixen, representen lluminositats més febles. Pot ser: visual ( la que observem a simple vista), o absoluta (la brillantor que té l'astre calculada un cop coneguda la seva distància). En el cas d'objectes difusos, la magnitud representa la suma de tota la seva llum concentrada en un punt estel.lar. Els valors que donem es corresponen amb la magnitud visual i són fotomètrics, és a dir, donen la lluminositat de l'objecte mesurada emprant un filtre de fotometria del tipus V.


M63 (NGC 5055). Galàxia a Canes Venatici.
 

Foto i processat: Pere Horts.
Al nord de l'estrella 20 Canum Venaticorum es troba aquesta delicada galàxia, de tipus Sb, amb nucli estel.lar, envoltat d'una estructura granulosa que comença a percebre's visualment amb telescopis de 30 cm. en amunt. Inclinada uns 30 graus respecte de la visió de cantó, l'elevada lluminositat del nucli cau sobtadament, per esvaïr-se en un mar d'estructures fosques i brillants, en alternança, que ja es perceben en la fotografia i apareixen clarament en d'altres imatges fetes amb telescopis de superior diàmetre, emprant majors temps d'integració. M63 constitueix el model de les anomenades "espirals de múltiples braços". De magnitud 8.5, i amb un "redshift" de 555 Km. per segon, podria trobar-se a 35 milions d'anys-llum de distància i tenir un diàmetre de 90.000 anys-llum, uns 115.000 milions de masses solars i una lluminositat total de 10.000 milions de sols.

Fotografia feta el 10 de març de 1997, a les 23:34 h. U.T., amb el telescopi Celestron CG11, a focus primari i amb reductor de focal a f/6.3. Càmera CCD ST5, en mode d'alta resolució. Suma de 10 integracions de 30 segons cadascuna. En el processat de la imatge s'ha emprat el programa CCDSHARP, per augmentar la resolució, SKYPRO i ADOBE PHOTOSHOP.


NGC 7331. Galàxia a Pegasus.
 

Foto i processat: Pere Horts.
Uns 4,3 graus al noroest d'Eta Pegasi, es troba un grup de galàxies format per l'espiral NGC 7331, i vuit companyes, de les quals, només dues són assequibles a telescopis de 200 mm. en molt bones condicions. Descoberta per William Hershel, NGC 7331, és una espiral de tipus SB, molt decantada, que indueix sovint els experts a dir que així és com veuriem la Via Làctia a una distància i posició similars. La notable i fina banda fosca, que voreja el braç de la banda oest (dreta en la imatge), ens indica que aquesta és la part més propera a nosaltres. Malgrat coincidir en una mateixa àrea de cel, NGC 7331 no forma un cúmul amb les seves companyes, que es troben més lluny. En canvi, sí que sembla haver existit una interacció gravitatòria amb NGC 7320, el membre més gran del Quintet d'Estephan, un grup de cinc galàxies clarament en interacció, situat a mig grau al sud-sud-oest de NGC 7331.

Amb un redshift de 1.105 Km/seg, es troba a 50 milions d'anys-llum de distància, és de magnitud 10.4, té una lluminositat de 50.000 milions de sols i conté, probablement, unes 140.000 milions de masses solars en un radi superior a 32.000 anys-llum des del centre.

Fotografia feta el 30 d'agost de 1997, a les 23:11 h. U.T., amb el telescopi Celestron CG11, a focus primari i amb reductor de focal a f/6.3. Càmera CCD ST5, en mode d'alta resolució. Suma de 10 integracions de 30 segons cadascuna. En el processat de la imatge s'ha emprat el programa CCDSHARP, per augmentar la resolució, SKYPRO i ADOBE PHOTOSHOP.

 

2.- La família de la Via Làctia: el Grup Local (en preparació)

3.- Els cúmuls galàctics veïns: el grup d'M81 (en preparació)


Envieu comentaris a phorts@ctv.es