Observatori Chandra de raigs X


NASA/CXC/SAO		 Galàxia explosiva 3C295 

La galàxia 3C295, situada a 5.000 milions d'anys llum de la Terra, es troba a l'interior d'un gran núvol de gas que conté més d'un centenar de galàxies, massa fredes per ser visibles a aquesta imatge de raigs X. El núvol té una gran massa, suficient per formar mil galàxies. És un dels objectes de massa més gran coneguts. El gas té una temperatura de 50 milions de graus.

Amb telescopi òptic, 3C295 té aspecte esfèric. La seva massa és unes quantes vegades la de la nostra Galàxia, la Via Làctia, i la seva emissió de raigs X, tres vegades superior. Probablement, ha anat creixent al llarg de milers de milions d'anys a costa del gas del núvol. A la imatge, obtinguda al 30 d'agost del 1999 mitjançant una exposició d'unes 6 hores, es distingeixen tres zones brillants. La central coincideix amb el nucli de la galàxia, ocupat probablement per un gegantí forat negre. Les altres dues coincideixen amb els radio lòbuls, separats uns 100.000 anys llum, el diàmetre de la nostra Galàxia. Segons sembla, fa aproximadament un milió d'anys va tenir lloc una enorme explosió a 3C295, potser deguda a l'excessiu flux de gas cap al forat negre.
Des. 99

NASA/CXC/SAO		 Centaurus A 

NGC 5128 és una galàxia el·líptica gegant situada a 11 milions d'anys llum de la Terra a la constel·lació Centaurus. També coneguda com Centaurus A per la seva intensa emissió d'ones de radio, és l'exemple més proper de galàxia activa. Probablement, conté un enorme forat negre al seu seu nucli, que produeix els raigs de partícules d'alta energia que s'hi veuen a aquesta imatge de raigs X.
 

Segons sembla , Centaurus A va absorbir una petita galàxia espiral fa alguns centenars de milions d'anys. El xoc va provocar el naixement de nombroses estrelles gegants, que a la imatge s'hi veuen formant un halo esfèric al voltant del nucli, i va proporcionar gas al forat negre central. Hom pensa que part del gas cau al forat negre, augmentant la seva massa, i part s'acumula a un disc que gira a gran velocitat al seu voltant. D'aquest disc procedeixen els raigs que podeu veure ací. La longitud del raig més brillant - el que surt del nucli cap a dalt a l'esquerra - es de 25.000 anys llum, comparable al diàmetre de la nostra galàxia.
Nov. 99
Eta Carinae 

A aquesta imatge obtinguda mitjançant l'observatori Chandra de raigs X s'hi veu un anell exterior en forma de ferradura i uns 2 anys llum de diàmetre produït probablement en una erupció anterior, fa més de mil anys. La seva temperatura és d'uns 3 milions de graus Kelvin. El núvol blavós central, de 3 mesos llum de diàmetre, és molt més calent. La zona central blanca, de menys d'un mes llum de diàmetre, és la de temperatura més alta: 60 milions de graus Kelvin.

"No és el que esperàvem", va dir el Dr. Fred Seward del Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics. "Jo esperava una intensa font puntual amb un petit núvol d'emissió al seu voltant. En canvi, s'hi veu tot el contrario: un núvol brillant d'emissió difusa, i molta menys radiació central".

Eta Carinae va ser descoberta per Sir Edmund Halley al 1677, com una estrella variable. Durant els anys 1837 a 1856 va tenir lloc la "Gran Erupció", augmentant de magnitud fins -1, i esdevenint la segona estrella del cel en esclat, superada només per Sirius.
L'esquema mostra la localització de la nebulosa homuncle (NGC 3372), la nebulosa bipolar captada magistralment mitjançant el telescopi Hubble al 1995, i que es troba dins de la gran nebulosa Keyhole (pany). Cada un dels lòbuls té un diàmetre comparable al del Sistema Solar.
Situada a uns 10.000 anys llum de la Terra (7.500 segons alguns càlculs), Eta Carinae és una estrella amb una massa 150 vegades la del Sol. Emet energia a un ritme 4 milions de vegades més intens que el de la nostra estrella, especialment en forma d'infraroig, procedent de la nebulosa bipolar.

Oct. 99

NASA/CXC/SAO		 Anell a la nebulosa del Cranc 

a aquesta imatge de la radiació X emessa per la nebulosa del Cranc s'hi veuen anells concéntrics a una distància de més d'un any llum del pulsar central. Perpendicularment als anells s'hi veu un raig de partícules d'alta energia.

_ "El pulsar del Cranc" - segons el Dr. Martin Weisskopf - "produeix partícules a un ritme increíble, les accelera fins quasi la velocitat de la llum i lrs projecta cap a l'espai interestelar".

La nebulosa del Cranc, un dels objectes més intensament estudiats fora del nostre sistema solar, és el residu d'una estrella que els astrònomos xinesos van veure explosionar en ple dia durant setmanes, l'any 1054 de la nostra era. Es troba a la constel.lació Taurus, a uns 6.000 anys llum de la Terra. El pulsar central, descobert al 1968, és una estrella de neutrons que es va formar a l'explosió supernova per contracció del nucli estelar, fins que el seu diàmetre es va fer menor de 20km i la seva densitat 50 bilions de vegades (5 E13) la del plom. Gira 30 vegades per segon.

Oct.99

 Primera imatge obtinguda mitjançant l'observatori Chandra de raigs X 

El residu de la supernova Cassiopeia A mostra per primera vegada a aquesta imatge de raigs X  un objecte brillant prop del mig, que podria correspondre a l'estrella de neutrons o forat negre produïts a l'explosió. S'hi veuen dues ones de xoc. La interior correspon probablement al xoc del material expulsat per l'explosió supernova amb el gas que l'envolten, escalfat a 10 milions de graus.