Meteorits

Asteroides Ida i Dactil fotografiats per la nau Galileo. (NASA) Cràters lunars en fals color fotografiats per la nau Galileo. (NASA) Cràters marcians fotografiats per la nau Viking: El cràter el·líptic és un dels possibles llocs de procedència del meteorit ALH84001. (NASA)  Cràter Meteor (Arizona), produït per un meteorit d'unes 300.000 tones fa uns 50.000 anys Chicxulub

Els cràters d´impacte són estructures geològiques que es produeixen quan un gran meteorit, asteroide o cometa xoca contra un planeta o un satèl·lit. Tots els cossos interiors del nostre sistema solar han estat fortament bombardejats per meteorits durant la seva història. A la Terra, els cràters són contínuament esborrats per l´erosió o per l'activitat tectònica.  El metamorfisme que provoca el xoc de un meteorit, que produeix altíssimes pressions, és molt superior al que poden produir altres agents geològics. Abans de 1960 es pensava que tots els cràters tenien origen volcànic.  Els cràters d'impacte de diàmetre més gran tenen una morfologia més complexa que els de diàmetre més petit . No tots els meteorits produeixen cràters. La major part es cremen en penetrar a l'atmosfera. Molts esclaten en petits fragments que cauen a terra. Els que cauen a l'Antàrtida tendeixen a acumular-se a certes regions on el glaç es sublima a causa dels forts vents que hi bufen (diagrama de Davis Meltzer): Els impactes meteorítics més grans poden arribar a esborrar tot tipus de vida de la Terra. De fet, es molt probable que el final de l'era Secundària, amb la desaparició dels dinosaures i de moltes altres espècies, hagi estat provocat pel meteorit que va produir el cràter Chicxulub.