Constant de Hubble i edat de l'Univers
Credit: Jeffrey Newman (Univ. of California at
Berkeley), and NASA |
Calculant-hi l'edat de l'Univers:
Cefeides a NGC 4603
|
NGC 4603 es troba a 108 milions d'anys llum al cúmul de galàxies
de Centaurus, un dels més massius. És la galàxia més
llunyana on ha estat possible estudiar-hi les variacions periòdiques
d'esclat de les estrelles cefeides. Les cefeides més grans i brillants
tenen períodes més llargs que les petites. Aquesta relació
entre període i massa permet calcular amb precisió la seva
distància.
L'equip Hubble Space Telescope Key Project ha pogut calcular
el valor de la constant de Hubble amb un marge d'error de només
el 10%. El valor obtingut és de 70 km/sec/mpc (un megaparsec equival
a 3,26 milions d'anys llum). Aquests resultats han estat obtinguts després
d'estudiar prop de 800 cefeides a 18 galàxies situades a més
de 65 milions d'anys llum de distància.
Per determinar l'edat de l'Univers cal conèixer abans la seva
velocitat d'expansió (la constant de Hubble), i la densitat del
mateix. Les medicions efectuades amb el telescopi espacial Hubble suggereixen
una edat d'aproximadament 12.000 milions d'anys, semblant a la de les estrelles
més velles.
Breu història de la constant de Hubble:
-
1908: Henrietta S. Leavitt (Harvard Observatory) estudia
les estrelles variables cefeides dels Núvols de Magallanes i comprova
la relació esclat-periode.
-
1912: Vesto M. Slipher (Lowell Observatory) estudia 50 nebuloses
espirals i comprova que s'allunyen ràpidament de la Terra.
-
1916-1927: Einstein proposa un model estàtic de l'Univers.
Willem de Sitter proposa al 1917 un model buit d'Univers en expansió
consistent amb les teories de la relativitat. Aleksandr Friedmann i Georges
Lemaitre proposen models alternatius d'Univers en expansió.
-
1923: Edwin Hubble (Mount Wilson Observatory) determina les
distàncies a 12 cefeides a M3 i M22, arribant a la conclusió
de que es tracta de llunyans objectes extra galàctics.
-
1929: Hubble determina la distància a 18 galàxies
espirals i comprova que les més distants s'allunyen proporcionalment
a més velocitat. La constant que relaciona la velocitat d'allunyament
i la distància és coneguda actualment com constant de Hubble.
-
1931: Hubble i Milton L. Humason determinen la distància
a M81, M101, i NGC 2403 i obtenen un valor per la constant de Hubble de
558 km per segon i per megaparsec.
-
1954: Walter Baade redueix el valor de la constant a 280
en comprovar que Hubble havia confós dos tipus de cefeides amb diferents
relacions esclat-periode.
-
1956: Després de morir Hubble, Allan Sandage (Carnegie
Observatories) redueix el valor de la constant a 75 en comprovar que moltes
estrelles estudiades eren en realitat cúmuls. Un valor menor implica
una edat més gran per l Univers: a menor velocitat d'expansió
cal més temps per arribar a la mida actual.
-
1956-1994: Alguns astrònoms (Sandage, Gustav Tammann)
redueixen a 50 la constant, mentre que d'altres (Gerard de Vaucouleurs
i van den Bergh) arriben a valors de 100. Al 1990 és col·locat
en òrbita el telescopi espacial Hubble per poder observar cefeides
a galàxies més llunyanes.
-
1994: Wendy Freedman (Carnegie Observatories) i un equip
internacional d'astrònoms determina que la distància a les
cefeides de la galàxia M100 és d'uns 56 milions d'anys llum,
la qual cosa implica que la constant de Hubble val uns 80 km/sec/mpc.
-
1994-1999: L'equip de Freedman proposa determinar la distància
a galàxies llunyanes mitjançant l'observació de l'esclat
màxim de les supernoves de tipus Ia, que és constant. Sandage
obté valors de 57 i 59.
1999: L'equip de Freedman, Mould, i Kennicutt (Hubble
Space Telescope Key Project) consegueix precisar el valor de la constant
de Hubble amb un marge d'error de només el 10%. El valor
obtingut és de 70 km/sec/mpc.
|
L'Univers podria ser més vell
del que hom pensava
|
Un equip d'astrònoms dirigit per Christopher D. Impey ha aprofitat
l'efecte de lent gravitacional per analitzar la llum de quàsars
molt llunyans. La imatge infraroja mostra - en primer pla - la galàxia
central, que actua com una lent, i un anell lluminós al voltant,
que correspon a una galàxia molt més llunyana situada a uns
10.000 milions d'anys llum de distància. A l'interior d'aquesta
remota galàxia es troba el quàsar PG 1115+080. La seva imatge
apareix repetida 4 vegades a l'anell. Les conclusions d'aquest estudi confirmen
l'expansió de l'Univers: a un ritme menor, però, del que
hom pensava. L'edat de l'Univers fora més gran, i s'hauria acabat
l'aparent contradicció entre l'edat calculada pels cúmuls
de estrelles més vells i l'edat de l'Univers calculada mitjançant
altres mètodes. Hi ha un problema: caldrà revisar el model
tradicional del Big Bang.
Christopher D. Impey (University of Arizona),
and NASA