Entrevista a Nadine Barlow

El més petit dels dos cràters (11x9 km) es troba a -12º de latitud i 243º de longitud. Té marge prominent i un pic central. La runa expulsada cobreix una zona de forma lleugerament asimètrica. S'hi veu a la part inferior dreta d'un cràter més gran, sense marge.

-- Aquest cràter només és lleugerament asimètric (medeix 11x9 km), però el fet de que la runa expulsada cobreixi una zona asimètrica indica que va arribar amb una trajectòria que formava un angle de 15º o menys amb la superfície. Millor dit: el meteorit que va produir el crater va arribar amb un angle d'incidència de menys de 15º respecte al pla de l'horitzó. D'acord amb els estudis realitzats, impactes pràcticament verticals hauríen de produir cràters de més de 100 km de diàmetre per expulsar materials de Mart, mentre que impactes més rasants (amb angles de menys de 15º respecte l'horitzó) podrien cumplir les condicions necessaries amb cràters de només 10 km. Els altres dos petits cràters semblen el·líptics, però em sembla que això és degut a que no ha estat totalment corregida l'efecte de perspectiva produit per l'angle oblic de visió de la nau orbital Viking.

El segon cràter (23x15 km) es troba a -14º de latitud i 343.5º de longitud. Està al costat mateix d'un cràter més gran, sense marge. Té una zona de runa ben delimitada, de forma asimètrica, que cobreix part del terra del gran cràter sense marge.

-- Aquest canal s'anomena Evros Vallis. És un dels molts canals que es van formar antigament a aquest planeta, durante els primers 1000 milions d'anys, més o menys. Es discuteix quin pot ser l'origen d'aquests canals. Molt probablement els van excavar corrents d'aigua, encara que les condicions actuals de l'atmosfera marciana no permeten l'existència d'aigua líquida a la superfície. Les condicions atmosfèriques en el passat podíen haver estat diferentes, amb pressió suficient perquè pogués acumular-se aigua líquida a la superfície. Alguns diuen que a aquesta època podria haver plogut fins i tot. En resum, aquesta teoría diu que els canals es van formar de forma similar a les valls fluvials de la Terra, per l'acció d'aigua superfícial. Altres diuen que els canals els van formar rius subterranis. Quan es van secar, el sostre es va enfonçar en mancar-li suport, i van apareixer a la superfície els canals que ara veiem, que són un reflexe dels cursos subterranis.

-- És possible, encara que no es pot assegurar: si no hi ha barrancs al marge, no s'hi veu clar d'on podria venir l'aigua. El fons pla pot ser degut simplement a l'acumulació de pols transportada pel vent durant els 3,5 o 4 milers de milions d'anys que sembla tenir aquest cràter (pel seu aspecte degradat).

-- La zona fosca sembla ser una acumulació de materials més foscos. Com s'hi veu a la mateixa zona als tres cràters aliniats podria tractar-se d'un estrat subterrani excavat pels tres. De totes maneres, com tots tres tenen els fons omplert de sediments, sospito que qualsevol estrat profund posat al descobert hauria quedat soterrat de nou. Més aviat, deu tractar-se d'una acumulació de materials foscos relativament recents, possiblement transportats pel vent. L'interior dels cràters acostuma a quedar protegit de l'erosió eòlica per les seves parets, de manera que el vent pot tornar a dur-se d'una regió els sediments acumulats, deixant tan sols els que van quedar atrapats a l'interior dels cràters.

-- Les proves efectuades al laboratori indiquen que als impactes rasants, amb angles d'incidència menors de 15º, els materials són ejectats principalment cap els costats, per un procès que s'anomena "jetting". Per tant, la forma asimètrica d'un camp de materials ejectats és clau per determinar si l'impacte es va produir amb un angle petit, independentment de si el cràter es el·líptic (com correspón a un angle d'impacte inferior a 10º) o no (com el cràter de que parlavem abans).

-- Una coincidència sempre és una possibilitat. De fet, sabem que hi ha asteroides dobles, formats per dos objectes més o menys de la mateixa mida girant al voltant del centre de masses comú o bé amb una petita lluna acompanyant un cos gran. És possible que el meteorit que va crear el cràter el·líptic més gran tingués un company que va caure a prop, creant-hi el cràter el·líptic més petit. Lamentablement, si no coneixem l'edat de cap dels dos cràters, no podem dir res al respecte.