La resolució és d'uns 15 km a l'equador, i disminueix
amb la latitud.
La precisió vertical és de menys de 5 m.
|
Conca d'impacte Hellas. |
  |
Tharsis, una regió volcànica elevada, i Valles Marineris. |
  |
Les terres baixes de l'hemisferi nord mostren relleus suaus. Potser van estar cobertes fa milions d'anys per aigua... |
El sistema de congosts de Valles Marineris tal com s'hi veuria mirant
cap a ponent, cap a la regió elevada Tharsis. Les dades topogràfiques
de l'altímetre làser MOLA han estat combinades amb els mosaics
fotogràfics en color obtinguts per les naus Viking.
Credit: MGS RS and MOLA Science Teams |
Estructura interna de Mart |
Mitjançant dades gravimétriques i topogràfiques ha estat possible obtenir aquest tall que mostra l'escorça de Mart al llarg del meridià de longitud 0°. El pol sud es troba a la dreta i el nord a l'esquerra. L'escala vertical ha estat molt exagerada: l'escorça té uns 40 km de gruix sota les planes septentrionals (blau) i 70 km sota les terres altes del sud (taronja). Arabia Terra queda en una posició intermija, com una província cortical independent. El límit global entre les terres baixes del nord i Arabia Terra no té relació amb cap diferència a l'estructura cortical.Les regions baixes meridionals van ser en el passat zones d'alt flux calorífic, probablement a causa d'una intensa circulació convectiva de materials al mantell del planeta. És possible que el ràpid refredament alliberés grans quantitats de gasos i aigua, ajudant a produir un clima més càlid i humit que l'actual.