Astronomia de raigs X


 

MAXIM: Un telescopi de raigs X revolucionari 

Un equip dirigit pel Dr. Webster Cash, professor de la University of Colorado, ha dissenyat un interferòmetre de raigs X amb l'extraordinària resolució de 100 milmilionèsimes de segon d'arc (100 nanoarcseconds).
Permetria obtenir imatges detallades de forats negres mitjançant un conjunt d'observatoris orbitals coordinats. El primer, MAXIM Pathfinder, podria entrar en servei cap al 2010. Tindria una resolució de 100 milionèsimes de segon d'arc ( 100 microarcseconds).

Dr. Webster Cash, a professor at University of Colorado and lead author on a Nature article published in the September 14 issue.

Set, 2000


Les galàxies - la nostra propia galàxia - estan immerses en enormes bombolles de gas calent, que, segons sembla, procedeix d'explosions supernova. A l'espasa de la constel.lació Orion hi ha un grup d'estrelles blaves. Sis o set d'elles han fet explosió als darrers 5 o 10 milions d'anys. Els gasos expulsats - de color rosa a la imatge - han produit la superbombolla d'Orion-Eridanus, amb un diàmetre d'uns 1000 anys llum i una temperatura d'uns 10 milions de graus Kelvin. El punt marcat amb una X indica el lloc on sembla haver escapat de la bombolla l'hidrògen ionizat, produint un núvol una mica més fred (nomes 1 milió de graus). El gas que l'envolta, a 70º K, es mostra en color blau. Les estrelles d'Orion apareixen de color groc. Els densos núvols d'hidrògen molecular, a uns 20º K, es mostren de color verd. Les línies de guions representen l'equador galàctic (dalt) i la latitud galàctica -60º.
Primera observació de núvols produïts a explosions hipernova 

Daniel Wang, investigador i professor de Física i Astronomia a la Northwestern University, ha identificat dos núvols produïts per explosions hipernova a la galàxia M101, analitzant la seva emissió de raigs X. 

Clasificats fins ara com residus de supernoves, les nebuloses estudiades per Wang semblen haver estat produïdes a cataclismes que van emetre en pocs segons més energía que la resta de l'Univers: erupcions de raigs gamma. Aquest estudi ha estat presentat el 12 d'abril de 1999 a la reunió de la High Energy Astrophysics Division de l'American Astronomical Society, a Charleston (S.Carolina), i també surt a Astrophysical Journal Letters, al número del 20 de maig.


Digitized Sky Survey, StScI		 Descoberts forats negres de massa intermitja 

Un forat negre és una regió de l'espai on la força de gravetat és tan forta que res, ni tan sols la llum, pot escapolir-se de la seva força atractiva. 

El dibuix mostra un forat negre mitjà, com els que sembla que es troben al nucli de moltes galàxies espirals (NGC 1313, a la foto de baix). Els forats negres no emeten llum. El que podeu veure és el disc d'acreció, constituit per gasos que orbiten al voltant del forat negre, que emet freqüentment energia en forma de radiació X i raigs de partícules carregades. 

Fins ara hom pensava que només hi havía dos tipus de forats negres: els estelars, amb una massa unes quantes vegades més gran que la del Sol i un diàmetre de pocs quilòmetres, i els super-massius, situats al nucli de galàxies actives, amb masses milions o milers de milions de vegades més grans que la del Sol, potser originats a l'univers primitiu a partir de núvols gegants de gas o per fusió d'un gran nombre d'estrelles a un cúmul.

Els Drs. Edward Colbert i Richard Mushotzky, astrònoms que trevallen per la NASA al Goddard Space Flight Center de Greenbelt (MD), han trobat indicis de l'existència d'un nou tipus de forats negres de massa intermitja en estudiar l'esprectre de l'emissió de raigs X procedents de 39 galàxies relativament properes. Els Drs. Andrew Ptak i Richard Griffiths, de la Carnegie Mellon University han arribat a la mateixa conclusió estudiant-hi M82, una galàxia irregular amb una alta freqüència de formació d'estrelles i d'explosions supernova, que són les precursores de la formació de forats negres estelars. Un forat negre d'aquesta mena té una massa de 100 a 10.000 vegades la del Sol, i ocupa un volumen menor que el de la Lluna.

Segons Ptak, "a M82 han aparegut probablement milions de forats negres i estrelles de neutrons als darrers 10 milions d'anys. I, segons sembla, alguns s'han fusionat per formar forats negres més grans".

Ptak i Griffiths han emprat dades procedents del satèl.lit americà-japonés ASCA (Advanced Satellite for Cosmology and Astrophysics). Colbert i Mushotzky han emprat dades procedents del satèl.lit ÁSCA i del satèl.lit anglo-alemany-americà ROSAT.