variable

	KARROUCH, L.; De Nador Vic, Columna, Barcelona, 2004 Laila Karrouch, autora i protagonista del llibre ens explica en primera persona la seva arribada a Catalunya quan tenia 7 anys. L’adaptació a uns nous costums, a una nova escola, a uns nous amics, va ser un camí dur i difícil: per una part, per l’enyorança que tenia del seu país, on encara hi vivien els seus avis i on tenia les seues amigues; i per l’altra part, perquè als seus pares els va costar entendre la cultura occidental.Si el voleu treballar amb els vostres alumnes de primer o segon d'ESO, teniu un dossier amb material preparat pel SEDEC.
	EL HACHMI, NAJATJo també sóc catalana,Columna, Barcelona, 2004 (2aed.) En aquest llibre, Najat El Hachmi recorda la seva arribada a Catalunya quan només tenia vuit anys. Però no és un llibre de records solament, sinó que hi ha molt més: la seva visió com a immigrant de la terra i la gent que l’ha acollit. Estructurat en cinc parts ens parla de la llengua, de la identitat, de la religió, de la dona i de la seva família.
	PASQUAL ESCRIVÀ, G., Marina, Alfaguara, col. Voramar, València, 2001 Marina és una noia d’un poblet del País valencià que arriba a la ciutat de València, on s’ha traslladat la seva família a viure per qüestions laborals. De la seua vida tranquil·la al poble poc en queda quan comença a l’institut. Serà testimoni directe d’actituds racistes, xenòfobes i feixistes. Amb tot, no li falten amics i amigues amb qui compartir les seues inquietuds i les seues il·lusions.
	ORSENNA, E; La gramàtica és una dolça cançó, Proa, Barcelona, 2004 Jeanne i el seu germà Thomas en un viatge amb vaixell naufraguen i van a parar a una illa desconeguda. De l'ensurt que pateixen es queden sense poder parlar, però allí coneixen un músic i poeta alhora, Henri, que els acull i els ajuda a descobrir de nou les paraules, les categories gramaticals, les frases... és a dir, la gramàtica. Mitjançant una al·legoria ens fa entendre la gramàtica com una fàbrica d'articles, verbs, interjeccions, adjectius... que tenen vida, es casen, es divorcien i porten una vida com qualsevol. No és un llibre que m'hagi agradat especialment, però dóna estratègies per explicar de manera divertida la gramàtica. Interessant de fer llegir a primer i segon d'ESO.
	CARBONELL, F.; L'Omar i l'Aixa. Socialització dels fills i filles de families marroquines,Eumo Editorial i la fundació Jaume Bofill Francesc Carbonell ens introdueix en la societat i la cultura del Marroc. L'autor ens parla de l'estructura familiar marroquina, de la religió musulmana, del sistema educatiu al Marroc i de les llengües que s'hi parlen. És un llibre molt teòric però molt valuós si teniu a les vostres aules alumnes d'aquest país perquè podreu endinsar-vos en la seua manera de viure, el seu tarannà i podreu comprendre moltes coses, que potser per desinformació no acabem d'entendre.
	CARBONELL, F.; L'acollida. Acompanyament d'alumnat nouvingut , Eumo Editorial/fundació Jaume Bofill, Vic, 2006 "Francesc Carbonell exposa en aquest llibre les actituds i les actuacions més convenients perquè l'acollida, especialment en el context educatiu, faciliti un desenvolupament òptim dels processos d'adaptació i d'inserció social de l'alumnat nouvingut." És un llibre que tots els centres educatius han rebut durant el curs 2006/2007. Val molt la pena de llegir-lo, no solament els tutors/es de l'Aula d'acollida, sinó tot el professorat, pel tractament que hi fa de l'acollida, com una actitud humana que pretén afavorir la plena integració de l'alumnat. Una tasca a fer tots els professionals de l'educació.
	Ni fàcil ni difícil no és un llibre sinó una pel·lícula del director Dani Fernández Lagarto que tracta el fet migratori des del punt de vista dels joves. El film, entre la ficció i el documental desenvolupa tres temes: el de la identitat, la tolerància i el respecte. El DVD inclou un petit dossier didàctic per treballar els temes proposats. Són activitats de grup per fer reflexionar els joves estudiants d'ESO sobre l'emigració. Podeu trobar informació de com l'han treballat alguns centres i les propostes didàctiques aquí.
	El festín de Babette de Gabriel Axel Filmada l'any 1988 i basada en una novel·la d'Isak Dinesen, explica l'acollida d'una dona francesa, Babette, exiliada de la guerra francoprussiana (1871), en un poblet de la costa Oest de Dinamarca. Les persones que l'acullen són les filles d'un pastor d'una secta cristiana que porten una vida molt austera, dedicada a la caritat i a transmetre el missatge del seu pare. A Babette, un dia li toca la loteria i vol agrair amb un banquet, tot el que han fet per ella aquestes dos germanes. A l'argument l'acompanya una fotografia magnífica i uns fragments d'òpera molt adients. Adequada per als alumnes de batxillerat. Podeu saber més coses del film aquí
	Lola vende cá és una pel·lícula que ens presenta una història d'amor dins de la comunitat gitana de Barcelona. Però és molt més que això: Llorenç soler, el director del film ens introdueix dins del món gitano per conèixer els seus costums i la seua manera de viure. Si us interessa el tema per passar la pel·lícula als vostre alumnes, podeu trobar la fitxa tècnica aquí.
	BOYNE, J. El niño con el pijama de rayas, ediciones.Salamandra, Barcelona, 2006 Bruno,un nen de 9 anys, fill d'un comandant nazi, arriba al camp de concentració d' Auschwitz on han destinat al seu pare en una nova missió. El nen, sense ser conscient de la situació que viu, fa amistat amb Shmuel, un nen jueu. El podeu recomanar als vostres alumnes d'ESO i Batxillerat. Podeu llegir una petita mostra: "Bruno frunció el entrecejo. Pensó en la gente del pijama de rayas y se preguntó qué estaba pasando en Auchviz. A lo mejor algo no funcionaba bien, porque la gente tenía un aspecto muy poco saludable. No entendía nada, pero tampoco quería seguir mirando la mano de Shmuel."
	Acaba de sortir publicat aquest llibre, Waramurugundi que tracta de manera molt didàctica la sostenibilitat i la diversitat lingüística. En la presentació, les autores expliquen que no és un llibre per a erudits ni exclusivament per al professorat de llengua, sinó que és per a tot el professorat perquè la llengua la fem servir tots i tots som profes de llengua. Més informació
	El laberint de la felicitat és un relat metafòric que parla del sentit de la vida i la felicitat. Els autors a l'hora d'escriure el llibre es van inspirar en L'home a la recerca del sentit de Victor Franklin. "Aquesta és la història d'algú que ho havia perdut tot, i es va trobar a si mateix el seu tresor més preuat en el centre del laberint. Aquest llibre té dues ales, com la Papallona de la Llum, i no s'ha posat a les teves mans per casualitat. Depèn de tu que segueixi volant per mostrar a qui ho necessiti el camí cap al centre del laberint."