La vida de Sant Jordi

Jordi fonch de molt noble llinatge de Capadòcia. E venc una vegada en la província de Líbia, en la ciutat se Silena, prop la qual havia un stany gran on havia un drach qui moltes vegades lo poble contra ell armat fahia fugir e anava fins als murs de la ciutat e matava lo poble ab lo seu alè. E los ciutadans daven-li per força tots dies dues ovelles, per ço que temprassen la sua furor, en altra manera ell torbava l'ayre, per què la gent moria. E com ells no tinguessen bestiar, ells li donaven lurs fills, entant que tots los fills de les gents havia menjats. Una vegada la filla del rey per sort li fonch jutjada. E lavors lo rey molt irat dix al poble: "Preneu tot mon or e argent e la meytat de mon regne e lexau ma filla." E lo poble respòs-li ab gran furor: "Oges, senyor rey, tu fahist aquesta ley, e ara són morts tots nostres infants e vols salvar la tua filla. E si tu no serves ço que dius, nosaltres cremarem a tu e tota la tua casa." E com lo rey oí, plorant fortment dix: " O, filla mia dolça, què'n faré yo de tu? Més amara veure les tues núpcies." E gira's envers lo poble dient: "Prech-vos que'm doneu spay de vuit dies en los quals plor la la mia filla", la qual cosa lo poble li atorgà. E vengut lo temps lo poble dix ab gran furor: "Per què vols perdre aquest poble per la tua filla, e veus que tots morim per lo anelament del drach." E lo rey, veent que la sua filla no podia restaurar, vestí-li vestiments reals, e plorant e abraçant-la dix-li: "O, filla, yo cuydava haver de tu néts, que fossen reys de mon regne. Ara vas al drach qui et menjarà e yo amaria més ésser mort que si ara vehia la tua fi." E lavors la filla se lançà als peus de son pare per pendre bendictió. E com lo pare la li donàs plorant, al drach fonch portada. E com sanct Jordi passàs per aquell lloch, ell la veu plorant e dix-li què havia. E ella dix-li: "O, senyor bo, fuig prest perquè ab mi no muyres." E sanct Jordi dix: "No hages por, filla, mas digues-me què speres ací, ab tot lo poble." E ella dix: "Senyor, yo veig que de gran coratge es tu, per què no vulles morir ab mi e fuig prest." E sanct Jordi li dix: "Yo no partiré de ací fins que m'hages dit què has." E com ella lo y contàs tot, sanct Jordi li dix: "Filla, no hages temor, que yo t'ajudaré ab lo nom de Jesuchrist." E ella dix-li: "O, bon cavaller, no muyres ab mi, que no'm pories deslliurar." E mentre que dehien aquestes paraules, lo drach venia ab lo cap alt. E lavors la infanta tremolant dix: "Fuig, bon senyor, molt prest." E lavors sanct Jordi se guarní del senyal de la creu e punyí lo cavall devers lo drach molt valerosament, e mes-se la lança davant e naffrà lo drach fortament, en manera que en terra lo lançà. E dix a la donzella: "Met-li la tua correja en lo coll del drach e no hages temor d'ell." E com ella ho fes, lo drach la seguí així com si fos un goçet manso. E com ella lo portàs a la ciutat lo poble tot fugia deçà e dellà per los boschs e les montanyes dient: "Mal nos és esdevengut car tots perirem." E sanct Jordi dix-los; "No hajau por, que Nostre Senyor m'ha tramès ací a vosaltres per ço que us desliure de la pena del drach e creeu tan solament en Jesuchrist, e batejau-vos e yo mataré lo drach." E lavors lo rey e lo poble se batejaren. E sanct Jordi ab la spasa arrencada matà lo drach e manà'l lançar defora la ciutat. E ab quatre parells de bous feren-lo lançar en un camp. E batejaren-se dues milia persones e més. E lo rey a honor de sancta Maria i de sanct Jordi féu fer molta bella sglésia, en la qual davall l'altar hix una bella font d'aygua qui guareix de tota malaltia a tothom qui'n beu. E lo rey afferí a sanct Jordi molts tresors e molts béns, e res no'n volgué pendre, e manà que'n fos donat a pobres. E lavors sanct Jordi certificà de quatre coses lo rey: ço és que hagués cura de la sglésia de Déu, e que honràs los preveres, e que oís diligentment lo ministeri de Déu, e que n'hagués tots temps memòria dels pobres. E com hagué besat lo rey ell se n'anà. En aquells temps regnaven en Dioclecià e en Maximià [...].