TEMPS DE BOLETS

BOJOS PELS BOLETS. La tardor és el temps per excel·lència dels bolets, malgrat que se'n poden trobar tot l'any. És també quan proliferen les activitats al seu voltant i es reobre el problema que genera la presència massiva al bosc.

Al conjunt dels Països Catalans, el bolet és un organisme que es troba durant tot l'any, tot i que hi ha dues èpoques en les quals la seva recerca esà més consolidada, que són, sobretot la tardor, però també la primavera.

Pel que fa a l'època clàssica de la tardor, en un any normal podem dir que el bolet comença a aparèixer a primers de setembre a les parts més altes del Pirineu, va baixant i a finals de novembre arriba a les comarques costaneres, on molts anys per Nadal encara s'han collit rovellons. Amb comptades excepcions, a la majoria de llocs l'època s'acaba amb l'arribada de les glaçades.

Pel que fa a la primavera, sobretot al Pirineu, perquè se'n facin cal que hi hagi hagut pluges durant tota l'estació i temperatures suaus. Els bolets típics de la primavera són bàsicament el moixernó i les múrgules, dues espècies també molt populars i apreciades pel seu bon gust.

A l'hivern també hi ha les tòfones, però per collir-ne es requereix una llicència i una tècnica depurada, que només és a l'abast dels entesos.

Els primers bolets de la tardor acostumen a ser els ceps i els rossinyols, i al Pirineu, el pinetell i el rovelló, mentre que més a la costa surten més tard, a mitjan o finals d'octubre o primers de novembre,

Els darrers són els fredolics, que surten fins que comencen les glaçades.

A les Illes Balears, el bolet de tardor més apreciat és l'esclata-sang, nom amb què es coneix el rovelló, sobretot el de la serra de Tramuntana, a causa de la constitució del sòl i del clima. Al País Valencià, també és el rovelló, que també rep el nom d'esclata-sang i pebràs.

El fet d'anar a buscar bolets s'anomena de diferents maneres al llarg de la geografia. Si a bona part del Principat en diem anar a buscar bolets, a les Comarques gironines els cacen, i a alguns indrets del Berguedà i del Solsonès els van a mirar. Al país Valencià els cerquen i a les illes els van a cuir.