|
A les excavacions d'Empúries ha estat trobat molt material numismàtic: moneda grega, moneda ibèrica, moneda romana i posterior. Els grecs tenien seca, o talleret d'encunyar moneda, a Empúries i a Roses. Recordem que fonien el metall arran mateix del mar, cosa de què queda testimoni a alguns penyals. Les primitives monedes eren pròpies d'una economia humil i en resten poques, de tipologia incerta. L'economia degué millorar, perquè cap al 300 a. Cr. encunyaven unes dracmes característiques en què hi figura sempre una testa femenina i un cavall alat o uns dofins. Cap a finals del segle II a. Cr. hi hagué una seca més: la ibèrica d'Untikesken, qui sap si corresponent al poblat ibèric no localitzat d'Indiké. Feien emissions monetàries diverses imitant les monedes gregues i en resten nombroses mostres. Els grecs encunyaven preferentment plata i els locals, bronze. Cap al segle I a. Cr. mostra activitat una seca emporitana romana o, si més no, romanitzada. Es feren encunyacions llatines al segle I d. Cr., però aviat decaigué la importància d'Empúries, vist que s'hi troba poca moneda de temps imperials tardans. Com que no hi havia bancs, era freqüent haver d'amagar la fortuna familiar o personal, cosa que explica que es facin troballes de tresorets, que tenen un valor històric molt important per a la datació, alhora que pel propi valor numismàtic
Fes clic per tornar.