L'EUROPA DEL MOMENT

- A les darreries del XIX hi ha una època de creixement, amb la naixent industrialització, les colonitzacions d'Àfrica i Amèrica, l'expansió econòmica, la bonança política, els avenços científico-tecnològics i el gran creixement demogràfic.

- En canvi, entre 1900 i 1940 es produeixen crisis de tots tipus: la 1ª guerra mundial (1914-1919), l'augment del socialisme i l'anarquisme, les primeres organitzacions sindicals... La Revolució Russa del 1917 fa néixer la URSS. També neix el feixisme de Benito Mussolini a Itàlia, i el nacionalsocialisme d'Aldolf Hitler a Alemanya.

EL MODERNISME ARTÍSTIC D'EUROPA (1890-1910)

-Té diferents noms segons els països: Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra (o Art Déco), Jugendstil a Alemanya...

-Cerca l´Art per l´art , a tots els nivells artístics (arquitectura, escultura, pintura, literatura, orfebreria, mobiliari, etc.). Li agrada la fantasia, la subjectivitat, és malencònic, cerca el plaer en la contemplació de l´art (i tot això no deixa de ser una ressurecció d´ideals romàntics).

-El medievalisme neogòtic de l´arquitectura apareix com a reacció contra la vulgaritat industrial. S´imita la natura (formes corbes, cops de fuet, paons reials, garses, cignes, papallones) amb les seves superfícies sinuoses i modelades, les asImetries, la decoració de façanes...

LA LITERATURA MODERNISTA A EUROPA

-En Literatura hi ha un seguit de corrents caracteritzats per l´horror cap a la ciència i la tècnica. Utilitzen el somni, la llibertat, l´espontaneïtat, la sinceritat, l'irracionalisme, la malenconia, l´individualisme. Estan fascinats per la natura, però també per la necrofília (tot allò relacionat amb la mort).

-Hi ha dos tipus de posicions envers la humanitat: alguns modernistes pensen que l´art no pot transformar la societat ( i d´això se´n diu una actitud estètica), i llavors decideixen viure en una torre d´ivori, rebutjant les normatives, buscant l´art-total, que reuneix diversos arts o gèneres en una sola obra (òpera, teatre, cine, fotografia, poemes en prosa) i s´evadeixen amb Paradisos artificials.

-En canvi, hi ha altres artistes modernistes que pensen que l´artista és un superhome, una mena de guia, profeta o messies salvador de la societat . Per tant, la seva funció és la d'ensenyar el veritable camí a la resta de la gent i, en fracassar, se senten frustrats o menyspreats.

UNA MANERA DE SER...

- En general, el modernista típic de l'època té una actitud rebel, encara que de vegades és només una "posa". Gasta un posat melangiós (el famós "spleen" de Charles Baudelaire). Fa viatges-fugida cap a l´estranger, se suïcida, és afí a l´anarquisme.

-Duu una vida bohèmia , al marge de les convencions socials ( viu als barris de Montmartre o el Quartier Latin de París, per exemple; va a veure cabarets i revistes musicals, pren alcohol i drogues, freqüenta les dones de "mala vida"...).

-També apareix la figura del dandi , que duu una vida artística (Òscar Wilde, Ramón M. del Valle-Inclán, Gabrielle d´Annunzio, en són un exemple).

CONTEXT HISTÒRIC A ESPANYA

-Durant el XIX Espanya està en decadència, tancada a Europa. Pateix guerres civils (com la 3ª guerra carlina), canvis de govern, pronunciaments militars. Durant el regnat d´Alfons XII hi ha l´alternança de govern entre liberals i conservadors. Només hi ha industrialització a Catalunya i País Basc. És una època de corrupció i retòrica parlamentària, amb els grups de pressió tradicionals (terratinents, exèrcit i clergat), que provoquen l´immobilisme. Els camperols i obrers tenen ideals revolucionaris.

- El 1898 es produeix la pèrdua de Cuba i Filipines. El grup intel.lectual de la "Generación del 98" prova la revifalla mitjançant la literatura, però a principis del XX hi ha les famoses "dues Espanyes" d'Antonio Machado (classes altes contra esquerra revolucionària).

-Durant el XX té lloc a la 2ª República (1931) s´enfronten molt els dos grups i esclata la guerra civil (1936-39)

CONTEXT HISTÒRIC A CATALUNYA

-A Catalunya també és una època convulsa: es produeixen atemptats anarquistes a Barcelona a finals del XIX, la Setmana Tràgica (1909), diverses vagues,el pistolerisme de la patronal als anys 20, etc.

-Neix el catalanisme polític , a partir de la desconfiança vers el govern central i la defensa dels interessos econòmics catalans. Primer hi ha la Lliga Regionalista d´Enric Prat de la Riba (1901), hegemònica durant vint anys, burgesa, conservadora. Obté un cert autogovern (anomenat Mancomunitat de Catalunya 1914-23) que es talla amb la Dictadura del general Primo de Rivera (1923-27).

-A la 2ª República hi ha un nou autogovern, però el partit protagonista és ara l'Esquerra Republicana de Catalunya, de Francesc Macià, primer president de la Generalitat de Catalunya restaurada. La derrota republicana, durant la Guerra civil, tanca aquest període.

DEFINICIÓ

-A finals del XIX els modernistes volen obrir Catalunya a Europa.Volen tot el que sigui modern, només pel sol fet de ser-ho, i trencar amb la Renaixença, que ells consideren endarrerida, transformant la cultura catalana en moderna, nacional i europea.

ANTECEDENTS

-Antecedents filosòfics:La filosofia de Schopenhauer (diu que la realitat és irracional i malèvola, caòtica) i Nietzsche (amb les seves teories revolucionàries sobre la mort de Déu i el superhome) . Tot això esdevindrà la metàfora de l´isolament de l´artista enfront la societat.

-Antecedents literaris: l´escriptor francès Gustave Flaubert, autor de Madame Bovary, considerat sempre realista, és crític amb la societat, sobretot amb la neciesa individual, i destaca la bellesa de la imaginació i la perfecció de l´expressió, per la voluntat d´elevar-se per damunt del quotidià amb l´art.

COM SÓN ELS MODERNISTES CATALANS

-Burgesos, iconoclastes, combatius, bohemis, ambiciosos i cultes, pintors (Ramon Casas), literats, arquitectes (Antoni Gaudí), músics (Enric Morera).

-Són fills de la burgesia, rics amb hàbits refinats i estil. Volen trencar amb els designis professionals paterns (la botiga, la fàbrica) i seguir la vocació artística, perquè són amants de l´Ideal, enfront del materialisme social.

-Introdueixen els autors teatrals Ibsen i Maeterlinck, el filòsof F.Nietzsche, el músic Richard Wagner .

-Van vestits amb barret d´ales amples, vestit balder, cabells llargs i greixosos i pipa. Són joves, catalanistes, seriosos, els agrada fer esport, van a exposicions, estrenes, concerts, conferències, viatgen a París, llegeixen i escriuen en revistes catalanes, són esquerrans ( " de paraula", perquè respecten els valors catòlics), passegen en grup per les Rambles, organitzen homenatges i festes...

IDEOLOGIA

-Hi ha dos grans grups de modernistes:

ELS DECADENTS

- Apareix la bohèmia a Catalunya (a Europa existia de feia temps), però n´hi ha de " daurada" i de "negra ".

-L´artista és "un despert entre adormits", confrontat a la massa, però no pot transformar el món, fa de l´Art la seva Religió i de la seva vida una obra d´art, s´evadeix en la seva torre d´ivori, buscant la Bellesa absoluta.

-Fan festes modernistes a Sitges on exposen pintures, inauguren el Cau Ferrat (museu de Rusiñol, ple de peces de ferro , però també la seva "vivenda d´estitueig"), representen obres de teatre seves o de Maeterlinck , fan processons amb quadres de El Greco acabats de comprar, estrenen pseudo-òperes (des del 1892 al 1899)...

ELS VITALISTES O REGENERACIONISTES

-Culpen els castellans de la situació de Catalunya, són esquerrans i segueixen a Valentí Almirall, consideren que els catalans són avançats i aris i els castellans, semites.

-Parlen de sol naixent, joventut, foc, cims, cants d´alegria, contra la feblesa i morbositat dels decadents. Pensen que Barcelona és cosmopolita i avançada, ataquen els Jocs Florals i el regionalisme català.

-Alguns representants d´aquest grup foren: Joan Maragall (més conservador, però), Alexandre Cortada, Ignasi Iglésias. Ataquen la monarquia, Idolatren Nietzsche, Ibsen i D´Annunzio, fan assaig i teatre per compromís social .

-L'atemptat amb bomba del Liceu i el Procés de Montjuïc , els fa exiliar-se i empenedir-se. Acaben identificant-se amb el camp i la innocència perduda i donen lloc a la novel.la " mascle."

LA LLENGUA PER ALS MODERNISTES

- Troben que la llengua de la Renaixença és carrinclona, però no es posen d´acord sobre quin model de llengua cal, perquè són individualistes i anarcos.

-Joan Maragall no té riquesa lèxica, perquè ell treballa amb la "paraula viva", la llengua depurada i seleccionada.

-En la novel.la simbòlica es fa servir la "llengua mascle" , però no té ambició de ser model.

-Joaquim Ruyra és , de tots, qui té una llengua més rica.

Setmanari "Pèl i Ploma"

 

ETAPES DEL MODERNISME CATALÀ

PRIMER PERÍODE

- El primer període se situa a la darrera dècada del XIX. La primera vegada que surt el nom "MODERNISME" és el 1884 a L´Avenç, i el 1892 ja hi ha un grup d´intel.lectuals i artistes catalans, com Maragall, Casas i Rusiñol que fixen les bases del Modernisme i volen una Catalunya "oberta, original i reformadora".

- Barcelona és el màxim exponent europeu del Modernisme, que ja està triomfant internacionalment en l´Exposició Universal de 1900 a París.La burgesia creu en l´acumulació del capital i l´ètica de l´estalvi però apareix el consum, el centre urbà es desplaça a l´Eixample i despeguen l´arquitectura, l´escultura, la pintura, la joieria, el disseny del vidre , del moble, dels escenaris, ceràmica, forja, paviment, cartellisme, música... moltes arts considerades "secundàries" anteriorment. Tenim els arquitectes Gaudi, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, l´escultor Llimona, els pintors Casas i Nonell, el cartellista Alexandre de Riquer (primers dibuixos publicitaris, ex-libris), el músic Morera.

-La seva revista més important fou L´Avenç, on Fabra iniciaria la campaya de reforma lingüística. També les reviestes Catalònia , Joventut, Quatre Gats i Pèl i ploma .

-Es relacionen literatura i arts plàstiques:hi ha escriptors que són pintors (com Rusiñol o Apel.les Mestres).

SEGON PERÍODE

-Segon període: la Consolidació, durant la primera dècada del XX,que es clou amb la mort de Maragall i Nonell, el 1911 . Aquesta segona part és la més important pel que fa a la narativa simbòlica, per buscar el que s´amaga darrera la realitat, allò misteriós que només es pot captar amb el sentiment i la intuïció .

-El llenguatge ja no és referèncial, sinó suggestiu, mitjançant la metàfora i el símbol, la prosa poètica. L´individu està situat entre el Bé i el Mal, lluitant tràgicament per sortir-ne victoriós, però impotent per reeixir del caos, posar ordre i viure en harmonia amb el món, i acabant amb la seva destrucció física o espiritual . I s´ajunta amb la sordidesa naturalista de l´ambient, afegint una càrrega eròtica , de ritual sacríleg.

-Temes propis de la novel.la modernista d´aquest període: individu contra societat (artista messiànic i vitalista o heroi contra la massa aborregada o amorfa, amb inèrcia, però també contra els dirigents reaccionaris, a qui anomena "els adormits", "els morts"), la sequera (simbòlicament), el sacrilegi, l´ascensió-el descens (cap a la muntanya, en elevació ascètica, o per l´aïllament social, fent el camí del calvari...). En aquest període s´escriuen les millors novel.les.

 

Retrat d'Isidre Nonell

 

Joieria modernista

(web realitzada durant el segon trimestre de 2005)

 

DARRER PERÍODE

-Darrer període o final del moviment: El Modernisme comença a caure en el que abans criticaven: es fan mantenedors dels Jocs Florals, hi guanyen premis, escriuen en castellà per arribar als obrers, les revistes es tornen de dretes, la burgesia ha assimilat totes les seves propostes plàstiques, la Lliga de Catalunya edita revistes amb disseny modernista i el 1906 comença a cuallar el Noucentisme, que confluirà amb la política i contribuirà a marginar els modernistes, que faran pinya amb els autors romàntics i realistes que encara queden...