L'alguerès és la varietat del català parlada a l'Alguer, ciutat de l'illa de Sardenya (Itàlia) , per unes 20.000 persones. Té l'origen en els catalans que poblaren l'Alguer al segle XIV i s'hi va mantenir com a llengua oficial fins el s. XVII . Els seus habitants catalanoparlants, uns 16.000, han mantigut llur llengua fins avui, malgrat la pressió dels dialectes sards, especialment el logudorès, i de l'oficialitat de l'italià.
A causa del seu isolament de la metròpoli i pels susdits contactes lingüístics, l'alguerès ha seguit una evolució que, en l'estat actual, fa difícil la comunicació amb parlants de la resta del domini, malgrat la seva indiscutible catalanitat.

	Trets ling.	CARACTERÍSTIQUES DE L'ALGUERÈS
FONÈTICA	Vocalisme	El sistema vocàlic tònic té set vocals; l'àton confon la o amb la u (curó 'color', culom) i no té vocal neutra, de manera que sempre fa a ( nabot 'nebot', para - 'pare')
	Diftongs	Hi ha casos d'ai antingut sense evolucionar (maití- 'matí', maistral- 'mestral')
	B/V	Diferencien els dos sons
	D -L intervocàlica	Fa el canvi en r de la d intervocàlica i de la l intervocàlica, implosiva o agrupada amb oclusiva (munera- 'moneda', vira -'vida', viureta -'violeta', curpa- 'culpa', ungra- 'ungla', brau -'blau')
	R+ consonant	Fa el pas a l de r (jalmana- 'germana')
	Metàtesi	La r sovint canvia de lloc: drinte 'dintre', probe 'pobre', trende 'tendre', dromida 'dormida'
	R final de mot	És muda als pol.lisílabs i es reforça als monosíl.labs: calo(r), durt
	Finals oclusius	Es pronuncien :font, sang
	Dígrafs LL,NY	Esdevenen L i N respectivament:an (any), bel (bell)
MORFO-SINTAXI	1a persona sing. present Indicatiu	Desinència "zero": jo cant
	Imperfets Ind.	Conjugats amb -v- en la 2a i 3a conj: feva, 'feia' ,dieva, 'deia', teniva 'tenia'
	Articles	Lo,Los,La,Les. No s'usa l'article personal
	Plurals	Plurals etimològics: hòmens, jòvens, ràvens.
	Possessius	meu/mia, tou /tua, sou/sua, nostro/a, vostro/a, d'ell/a
	Interrogacions	El participi va davant l'auxiliar: Fet l'has?
LÈXIC	creació de mots propis	bordell 'soroll', escopina 'saliva', tasses 'gots' frucar 'nevar' , carinyar 'estimar'
	castellanismes	assustar, duenyo, feo, fulano,judia
	italianismes	indiriz 'adreça', la Vèlgine 'la Verge', sècol 'segle', esvilupo 'desenvolupament' al manco 'almenys', estrega 'bruixa', indiriz 'adreça' fiera 'fira' pranzo 'dinar' al.lora 'llavors' ma 'però'
	sardismes	cariasa 'cirera', cavidani 'setembre', esquirriar 'relliscar',murendu 'ase', tiribriqui 'llagosta' anques 'cames', atunju 'tardor',
	arcaismes	Molt abundants: gonella 'faldilla', amprar 'emprar', ver 'veritat', ixir 'sortir', llong 'llarg' froment 'blat'

Per a un quadre comparatiu entre tots els dialectes principals, cliqueu aquí