S'estén per les conques dels rius Fluvià, Ter, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià i Francolí i llurs afluentsi abraça un total de 25 comarques,on viu el 80 % de la població de Catalunya.
MORFO-SINTAXI La morfologia i el lèxic particulars del català central han esdevingut, en una gran mesura, els propis de la llengua literària moderna.
És el subdialecte parlat a Barcelona i les rodalies, amb tendència a ampliar-se degut a la mobilitat dels seus parlants. També dins de Barcelona es distingeixen les parles de Sants, Gràcia, Hostafranchs... Vacil.la en l'obertura de les vocals ( esquella és oberta, conreu és tancada , galop la fa tancada, proa la fa oberta, i amb els mots cultes encara passa més). Fan una gran obertura de les neutres finals : els de can Fanga , o "A Barçalona parlan xava", són dues frases que imiten aquest so, i les diuen gent de comarques. Fa ieisme (paia, ui, taiar, abeia, ceia, vui) i també sol confondre consonants sordes i sonores (impressió es pronuncia sonora , formatge es fa sord).Pel que fa a la morfologia, fa el pretèrit perfet perifràstic amb e (vem,veu anar) diu dugues 'dues', aquet 'aques't, etc. Pel que fa al lèxic trobem mots com pirar 'anar-se'n ', pela 'pesseta', clissar 'veure', clapar 'dormir', amb una notable entrada de mots del caló (guipar, calé, catipén, menda, jalar, bufa, dinyar-la) i també castellanismes (tocino, acera, bueno, vale, pues, barco, suelto, tabaco.)
Ocupa la zona sud del català central (comarques del Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp i Conca de Barberà) . Pronuncia la i de caixa, fa la distinció entre b i v (enfront de la resta del dialecte central), simplifica el demostratiu 'aquest' en aquet , aqueta. Palatalitzen les i pretòniques (xiculata, siroll, ginoll). Diftonguen la o inicial(aulor, aufegar), IN passa a NY (fenya 'feina'), l'article el alterna amb lo, usen els pronoms naltros, valtros, nantros i reforcen amb -c els presents d'indicatiu (omplic, corroc), també tenen tendència a suprimir les velars en el Subjuntiu (caiés 'caigués').
Hom hi constata afinitats lèxiques amb l'occidental: xiquet, bajoca 'mongeta', camí 'vegada' fadrí 'solter', jurcar 'maldar', fumera 'xemeneia' catxar la mà 'donar la mà' manya 'pressa'.
També anomenat català central del nord, pertany a les comarques gironines (Alt Empordà, les dues Cerdanyes, el Ripollès, la Garrotxa, el Gironès...)i es caracteritza per la pronúncia amb o tancada dels mots flor, pont, olla, etc. mentre que en la resta del català central es pronuncia amb o oberta.També tanquen les e obertes: bestia; trenquen els hiats amb una i (la iera. 'l'era'), fan ieisme, etc.) Pel que fa a la morfologia els possessius femenins són meu,teu,seu (casa meu), en comptes de quelcom, on ,no i quan, diuen culcom, un, nu, cun; tenen mots amb gènere diferent (la fred); fan afirmacions amb "pla" (ell pla que s'ha espavilat) i negacions també, quan el verb està en futur (Jo pla que vindré); en comptes de gens diuen gota o res. En els verbs, reforcen la 1a. persona del sing. del Present d'Indicatiu amb una t o c (pensuc, estimut) i en el cas del verb ser diuen jo som; el futur d'anar és iré,iràs... i el condicional és iria, iries...També fan els imperfets amb -v- (sevia, crevia, per seia o creia). El verb auxiliat pels verbs de moviment és ser (jo som anat a França). I pel que fa al lèxic està ple de rossellonismes i gal.licismes (cercar 'buscar amb molt moviment' , recossirar 'buscar amb poc moviment', caçar 'buscar amb la incertesa de trobar'...)
Varietat de parlar que s'estén entre el català central i el català nord-occidental per una franja els punts més representatius de la qual es troben dins d'Alt Urgell (Tuixén), la Segarra (Les Oluges) i la Conca de Barberà (l'Espluga de Francolí).També inclou Santa Coloma de Queralt i Solivella.
Aquests parlars, tot i participar de les característiques generals del català oriental posseeixen un tret singular, que és que la neutra final , generalment amb la grafia e, passa a i: així, diuen cànim 'cànem', pari 'pare', àpit 'àpat', quinzi 'quinze', diin 'diuen', cantis 'cantes', cantarís 'cantaries'; igualment passen a "i" els antics plurals : vilis 'viles', gripis 'grípies', vaquis 'vaques', etc. La 3a persona del present , imperfet i condicional d'indicatiu també es fa amb -i: ell canti, ell cantavi, ell cantarii.És un fenomen en recessió i els mateixos parlants el rebutgen i llavors pronuncien les paraules amb e tancada. El nom de xipella surt d'un parlant nadiu que respon a "Què parleu?" "Xampollegem el que podem" (xampollejar és parlar malament una llengua), i de xampollejar ve el nom de xipella.
Conjunt de parlars del català central caracteritzats per l'ús (com en el català insular o balear) de l'article es (s'), sa (s'), es, ses, derivat d'ipse, ipsa, en comptes d'el (l'), la (l'), els, les, derivats d'illu, illa.
Es considera un subdialecte del català central. Es troba a Cadaqués i s'estén des de Begur fins a Blanes pels pobles banyats per la mar (Llafranc, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa, Lloret) i els que estan a pocs quilòmetres de la costa (Castell d'Aro, Vall-llobrega, Llofriu).
La toponímia, amb l'article ipsu, ipsa fossilitzat, testifica l'existència d'una primitiva zona molt més ampla d'aquest article (en altres comarques trobem Sant Joan Despí, Sant esteve Sesrovires, Collsacabra, Collsacreu ...). Salen especialment els més vells, però hi ha un cert declivi del seu ús, especialment entre els joves, ja que si parlen amb forasters, no l'empren. La situació al Principat contrasta amb la gran vitalitat de què gaudeix a les Balears. L'article salat va ser el primer article català, com ho demostren els documents del s. XII, tot i que en aquest mateix segle ja era començat a ser substituït per EL.
Per a un quadre comparatiu entre tots els dialectes principals, cliqueu aquí
Per llegir textos d'exemplificació, cliqueu aquí
