EL QUE S'HA DE SABER...

S'anomena DOMINI LINGÜÍSTIC el conjunt de territoris on es parla una mateixa llengua. El català és parlat, actualment, per uns deu milions de persones, repartides entre Espanya, França, Itàlia i Andorra. Per les zones limítrofes, el català té contacte amb l'occità, el francès, l'aranès, el castellà, l'aragonès , el sard i l'italià.

També cal dir que , dins del domini lingüístic del català, hi ha zones que parlen un altre idioma, com l'aranès a la Vall d'Aran o el castellà a regions de l'interior del País Valencià , o la zona de La Fenolleda, a la Catalunya Nord, que parla occità.

L'aranès és un dialecte del Gascó (la Gascunya francesa és fronterera amb la Vall d'Aran). És la llengua pròpia del 60 % de la població de la vall. La seva llengua i literatura estan reconegudes com a pròpies a l'Estatut de Catalunya, i estan protegides, sobretot en el camp de l'ensenyament. La seva ortografia data de 1983.

El català és la llengua oficial del país d'Andorra i de tres comunitats autònomes: Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Però es parla també en una franja de la comunitat aragonesa (que va de nord a sud, ocupa les tres províncies i té una amplada d'uns 15-30 km. amb 50 municipis d'Osca, 5 de Saragossa i 25 de Terol), la petita regió del Carxe a Múrcia, el departament dels Pirineus Orientals de França, i a la ciutat de l'Alguer (Sardenya).

El català ocupa el lloc 21 (de 56) entre les llengües més parlades d'Europa, per davant d'altres llengües com el basc, l'eslovac, el danès, el noruec, etc.

 

 

 

Aquests són els dialectes catalans, que, a més a més, tenen subdialectes:

  • Rossellonès - Capcinès.
  • Central - Català septentrional de transició, Salat, Xipella, Barceloní, Tarragoní.
  • Balear -Mallorquí, Menorquí, Eivissenc.
  • Alguerès.
  • Nord-occidental-Ribagorçà, Pallarès, Tortosí.
  • Valencià - Septentrional, Apitxat, Meridional- Mallorquí de Tàrbena i la Vall de Gallinera a (Alacant).

EL NOMBRE DE PARLANTS DELS DIALECTES

  • El dialecte més parlat és el central, perquè és on hi ha els nuclis més grans de població (Barcelona, Hospitalet, Terrassa, Sabadell...)

    A continuació se situen, i en aquest ordre: el valencià, el nord-occidental i balear, el rossellonès i l'alguerès.

 

EL QUE S'HA DE SABER...

LLENGUA I DIALECTE

Una LLENGUA és un sistema de signes lingüístics que serveix per a comunicar-se. Entre si, les llengües presenten diferències que impossibiliten la comunicació entre els seus parlants.

Un DIALECTE és una varietat geogràfica d'una llengua, és a dir, la modalitat que pren la llengua en un territori determinat . Entre si, els dialectes presenten diferències que no dificulten la comunicació entre els seus parlants.

CONTRA LES LLENGÜES I ELS DIALECTES

Els prejudicis lingüístics són convencions ideològiques, no pas científiques, que pretenen desprestigiar una llengua, sobre tot en situacions de minorització. De vegades s'expressen idees pejoratives en relació a alguns dialectes , i hi ha gent que es pensa que sap "on es parla el millor català". Però tots són una part essencial del patrimoni cultural heretat dels avantpassats i mereixen el mateix respecte.

Si en voleu saber més, cliqueu aquí

EL QUE S'HA DE SABER...

EINES DIALECTALS

El diccionari català-valencià-balear d'Antoni M Alcover i Francesc de Borja Moll (publicat entre 1926 i 1962) és una bona eina de consulta, igual que el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines (1980-91), que és més tècnic, o el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC , que és més general.

Els textos de la literatura popular, sobretot orals (cançons, acudits, converses) , adequadament recollits, són una bona mostra dels dialectes.

També podeu trobar-ne mostres en la Nova Cançó o el rock català actual (Llach és gironí, Serrat és barceloní, Raimon és valencià, M del Mar Bonet és mallorquina, per exemple ) i en la literatura (Ferran Torrent és valencià,Carme Riera és mallorquina...).

 

Manifestació del 27 de novembre de 2004

EL QUE S'HA DE SABER...

LA RECULADA DELS DIALECTES

Els darrers anys s' està produint el fenomen de la reculada de les formes dialectals per culpa de diversos factors:

  • Prejudicis (abans esmentats)
  • Incidència de l'estàndard en l'ensenyament (que no recull els dialectes)
  • Incidència de l'estàndard en els mitjans de comunicació (que recullen molt poc els dialectes i només en programes d'àmbit comarcal)
  • Alguns dialectes estan en extinció per desaparició física dels seus parlants (rossellonès, alguerès).
  • Altres dialectes han entrat en un procés de debat polític, que fins i tot qüestiona la seva pertinença al domini ling. del català. Aquest és el cas del valencià.Per saber-ne més , cliqueu aquí

 

EL QUE ES POT AFEGIR...

L'ORIGEN DELS DIALECTES

L'origen dels dialectes del català s'ha de buscar en la romanització. Per exemple, del diferent clivellament del llatí vulgar apareixen els increments incoatius verbals diferents -eix ("parteixi" al català central) i -esc ("partixca", al valencià), per exemple.

Durant les invasions àrabs apareixen els tres dialectes CONSTITUTIUS (els que neixen directament de l'evolució del llatí al català) : l'oriental (Lleida,Tarragona i València), en les zones més arabitzades o Catalunya Nova , i l'occidental (Barcelona, Girona, Rosselló, Balears,Alguer) en les menys arabitzades o Catalunya Vella.També es considera constitutiu el rossellonès

La constitució del domini lingüístic del català es produeix a partir de la conquesta de territoris: entre els anys 1117-1149 Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV conquereixen la Catalunya Nova (Tarragona, Tortosa i Lleida) als àrabs i la repoblació es fa amb gent de les comarques pirinenques . El balear, concretament, prové de la conquesta de Jaume I (Mallorca 1229, Eivissa i Formentera , 1235) i la repoblació és feta per gent de l'Empordà . El testament de Jaume I, a més, uneix Mallorca i el Rosselló, (per la qual cosa, tots dos dialectes perden la -a final dels mots esdrúixols , i fan "histori" i accentuen els pronoms enclítics: "aixeca-té") En canvi, el País Valencià fou conquerit el 1238 i repoblat per habitants de la Catalunya Nova i aragonesos . Sardenya es conquereix el 1323-24. El balear, valencià i alguerès són els dialectes CONSECUTIUS, és a dir, apareixen per reconquesta, no provenen directament del llatí.

 

Mapa d'Europa i el Nord d'Àfrica, atribuït a Abraham Cresques (1375)

EL QUE S'HA DE SABER...

DEFINICIÓ DELS DOS DIALECTES CONSTITUTIUS

La presència o no de la vocal neutra és el tret lingüístic bàsic per explicar la diferència entre els dialectes del bloc del català oriental i els del bloc occidental. El va establir Milà i Fontanals el 1861 i ha estat confirmat per Fabra (1906) , Veny (1986) i altres lingüistes. Però hi ha més diferències:

M. Milà i Fontanals

CATALÀ OCCIDENTAL
CATALÀ ORIENTAL
FONÈTICA
No existeix la vocal neutra: es fan a/e àtones
Hi ha la vocal neutra (a/e àtones sonen neutra)
Es distingeixen o/u àtones
Les o/u àtones es neutralitzen en u.
Es conserva la e tancada del llatí vulgar : ceba
La e tancada passa a e oberta i en el cas del balear, passa a neutra tònica : cEba
Es mantenen els diftongs qua-gua
Els diftongs qua-gua se simplifiquen en una sola vocal (central: aiga ; mallorquí : aigo)
Els inicis àtons de paraula en -en em- es- sonen amb una a clara : (a)sperar
Els inicis àtons de paraula en -en em- es- sonen neutra : (e)sperar
Sona la i del dígraf -ix-
No sona la i del dígraf -(i)x-
La consonant palatal fricativa inicial o post-consonàntica, s'africa: pan(tx)a
La consonant palatal fricativa inicial o post-consonàntica, s'africa: panxa
No es reforcen els finals en -r: or, car
Es reforcen els finals en r: or(t), car(t)
MORFO-LOGIA
Plurals antics: hòmens, jovens
Plurals evolucionats: homes,joves
1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o/-e: canto/cante
1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -u/-i o sense terminació : cant(u)/canti, cant
Increment incoatiu verbal en -ix: servix
Increment incoatiu en -eix: serveix
1a i 3a persones del singular del Present de Subjuntiu en -e/-a :jo tema, jo cante
1a i 3a persones del singular del Present de Subjuntiu en -i :jo temi, jo canti
2a persona plural verb Haver: ham anat
2a persona plural verb Haver: hem anat
LÈXIC
Lèxic propi: espill, xic, coa, granera, arena, melic
Lèxic propi: mirall, noia, cua, escombra, sorra, llombrígol.

EL QUE ES POT AFEGIR...

LES ISOGLOSSES I ELS GEOSINÒNIMS

Les ISOGLOSSES són les fronteres entre dialectes, establertes a partir d'algun tret lingüístic, per exemple, la pronúncia o no de la -r final dels infintius entre el valencià (que sí que la pronuncia) i el nord-occidental (que no la pronuncia).

Si canviem el tret lingüístic, canvien les fronteres, per tant, la transició entre zones dialectals es fa a partir d'una zona amb característiques dels dos dialectes, barrejades (per exemple, tenen dos noms per al mateix objecte).

Els GEOSINÒNIMS són mots que són diferents però tenen el mateix significat, perquè només són variants dialectals del mateix objecte: paleta (cent.)-peirer (ros.)-picapedrer (bal.)- mestre de paleta (alg.)- albanyil (nord-occ.)-obrer (val.)

Sorra/Arena són geosinònims
Escombra/Granera són geosinònims

EL QUE ES POT AFEGIR...

LA IMPORTÀNCIA DE LA DIALECTOLOGIA

Fins els segles XVIII - XIX, els dialectes foren considerats una degeneració de la llengua, però el Romanticisme, guiat per una ideologia nacionalista, els va reivindicar. La Dialectologia com a ciència va néixer a finals del s.XIX. L'estudi dialectal dels textos permet fer aquestes investigacions:

  • Els textos medievals ja estan escrits en formes dialectals i moltes vegades, per identificar un text anònim, s'estudia la seva forma dialectal i així se sap, com a mínim, de quina zona era.
  • Els dialectes guarden diverses mostres de l'evolució de la llengua, per exemple, formes medievals que es mantenen avui (fei" al ribagorçà, neutra tònica al balear, diftong ao al nord-occidental pao", article lo-los al nord-occidental, eixir per "sortir" al rossellonès, etc.)
  • Permeten conservar el lèxic que es desestima en la varietat estàndard de la llengua: prestiu per tauró, pèlec per pou, vuiro o vis per esternut...
  • Permeten fer la recerca etimològica d'un mot: l'antropònim Bufí ve de Bo (n) fiy(bon fill).
  • Els dialectes són font de mots genuïns que permeten substituir els barbarismes: aranja (menorquí) per "pomelo", galindó (mallorquí) per "juanete", atzucac (valencià) per "callejón".
  • El lèxic dels topònims i antropònims de cada zona també permet estudiar les invasions, immigracions...
  • La creativitat lèxica dels dialectes és molt gran i un sol mot pot tenir moltes variants:tombarella, tombessa, tombelló, cabussó,cabusseta, cabirolta,capgirell, culabella, figuereta. volta, campanada.
  • ... i moltes coses més!

Per a un quadre comparatiu entre tots els dialectes principals, cliqueu aquí

Per llegir textos d'exemplificació, cliqueu aquí