El català septentrional, també anomenat rossellonès, s'estén pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i part de la Cerdanya , comarques que hom anomena "La Catalunya Nord" però que pertanyen al país francès. Salses és la localitat del domini catalana situada més al nord.

El Canigó
Perpinyà

 
Trets ling.
CARACTERÍSTIQUES DEL ROSSELLONÈS
FONÈTICA
Vocalisme
El vocalisme tònic presenta 5 sons i es caracteritza per l'ús d'un sol timbre, d'obertura mitjana, de e i o, i el pas a u de la o tancada (llup 'llop', puta 'pota', cançu 'cançó',Canigú).
Vocal neutra
Elideixen la vocal neutra en contacte amb r: rim 'raïm', vremes 'vereme's i també la neutra final dels esdrúixols acabats en -ia: gabi 'gàbia', besti 'bèstia'
Dígraf -ix
A final de mot només sona la -i- : pei 'peix', calai 'calaix'
Iodització
hom assenyala petites clapes de iodització (cisteia 'cistella').
Diftons
Grups -qua -gua passen a -co -go: aigo, cotre 'quatre'
Esdrúixols
Els esdrúixols esdevenen plans: musica, matematica
-r final
Es reforça amb t: ort, purt, cart,
-D- epentètica
Es perd la -d- epentètica en els grups n'r i l'r (tenre 'tendre', molre 'moldre', penre 'pendre', venre 'vendre')
MORFO-SINTAXI
present Indicatiu
desinència -i de la primera persona del present d'indicatiu (jo canti 'jo canto'). També passa a l'Imperfet (jo baixavi)
Possessius
Usa el llur col.loquialment (i és l'únic dialecte que ho fa) fins i tot en femení plural (llures cases)i els possessius meu, teu, seu, en mots femenins (la teu mare)
Articles
El a una part del territori i Lo a una altra. Usa l'article personal com el català central.
Numerals
Alguns s'han afrancesat: quatrevints (80), quatrevint-deu (90),truasieme, quatrieme, cinquieme.
Conjuncions
La conjunció adversativa MES ha fet desaparèixer el PERÒ
Gèneres
El gènere no coincideix amb el cat. central: el pols, el sang, la fred, la dolor
Auxiliars
Verb SER usat com a auxiliar: som dit, s'és tallat un dit
Pronoms
L'accent es desplaça del verb al pronom enclític (mastega-lú 'mastega'l'). Els pronoms es col.loquen davant de l'infinitiu: te dir.
Participis
l'abundor de participis en it (naixit 'nascut')
Infinitius
profusió d'infinitius plans del tipus cúller 'collir', cúser 'cosir', etc.
Plurals
plural dels mots aguts acabats en vocal sense reintroduir la n etimològica (pa/pas, ple/ples) i la dels acabats en [s] substituint la palatal per is (peix/peis), etc.
Formes arcaiques
Manté els indefinits qualque, qualcú i quelcom
Frases negatives
manca de la partícula no a les frases negatives, però presència del "pas": Ho sap pas.
LÈXIC
gal.licismes
roba 'vestit', futell 'butaca', mem 'també', frauda 'frau.
occitanismes
veire 'got', fedes 'ovelles' , belleu 'potser', peirer 'paleta'
manteniment de mots propis, no compartits amb altres dialectes
Alguns arcaismes són col.loquials : ca 'gos', cercar, eixir, quelcom, nin. També tenen mots com nugues 'nous', ribera 'riu', aper 'arada', rega o rec 'solc', molsir 'munyir', belleu 'potser'
Prats de Molló
Palau dels Reis de Mallorca- Perpinyà

El parlar de la comarca del Capcir té un parell de trets diferenciadors: els possessius miu,miva,tiu,tiva,siu,siva i molts occitacismes (pots 'llavis', tet 'teulada', tampar 'tancar')

Prades
Ceret

Per a un quadre comparatiu entre tots els dialectes principals, cliqueu aquí
ès