Apín
capon zapun amanicà (1134)
INTRODUCCIÓ
A LA TRAMA LITERÀRIA
L'acció
d'aquesta novel·la passa a l'Edat Mitjana. El que es busca és situar
l'acció en un indret i en una època on es parla català, però
s'anomenen els nombres de manera diferent. De fet, es podrien haver triat molts
altres escenaris, però s'ha triat aquest a causa de l'halo màgic
que l'envolta. La imatge que habitualment tenim de l'Edat Mitjana ens l'hem formada
a partir de la literatura, el còmic i el cinema; si hi poguéssim
treure el nas com el protagonista de la nostra història, ben segur que
el que hi veuríem seria molt diferent del que pressuposàvem. A Apín
capon zapun amanicà (1134) es vol presentar una Edat Mitjana realista:
pudor, feudalisme despòtic, fam, analfabetisme... L'any 1134 Geoffrey de
Monmouth va escriure per primera vegada sobre el mag Merlí i va generar
un mite literari que, passant per Wace, Troyes i d'altres, encara perdura. L'Edat
Mitjana real contrasta amb la imatge que la mateixa literatura medieval ens n'ha
transmès.
PRESENTACIÓ
DEL TEMA CIENTÍFICOTECNOLÒGIC
Els
nombres ja existien abans que les persones sabéssim parlar o escriure.
Les primeres preguntes sobre nombres no foren del tipus «quants n'hi ha?»,
sinó «hi són tots?», «en manca o en sobra algun?».
Per respondre sí o no calia recórrer a conjunts de referència,
propers i coneguts, com talls al tronc d'un arbre o els dits de les mans. Encara,
actualment, per al primer aprenentatge dels nombres també recorrem a conjunts
de cigrons, mongetes...
En aquesta novel·la s'inventa una nova representació
dels nombres de sempre amb la intenció que els nois i les noies aprenguin
a distingir el que és accidental, convencional, del que és l'essencial
en els nombres. Les paraules del nou codi numèric són més
fàcils, més lògiques i gens degradades lingüísticament,
com ha passat gradualment amb les paraules de l'actual codi numèric, que
ja té alguns segles de vida.
RETALLS
Algú
cridà en Marçal i l'Andreu quedà sol a la taula recapitulant la seva situació:
"Sóc a l'edat mitjana, concretament al regnat de Jaume I, i resulta que les paraules
clau per tornar a la meva època ja no funcionen, però bé que parlen català...
Ja ho tinc! Les paraules no funcionen perquè a l'època i lloc on sóc diuen els
nombres en català, però de manera diferent a la meva. Més tard, mentre donava
voltes pel llit ple de puces, pensava: "En Marçal deu tenir uns quaranta anys
i quan li ho he preguntat ha escrit les xifres 123 damunt la taula. Això prova
que el seu 123 no correspon al meu cent vint-i-tres. Per tant, el seu 1134 tampoc
no correspon al meu mil cent trenta-quatre.