Apín capon zapun amanicà (1134)

INTRODUCCIÓ A LA TRAMA LITERÀRIA
L'acció d'aquesta novel·la passa a l'Edat Mitjana. El que es busca és situar l'acció en un indret i en una època on es parla català, però s'anomenen els nombres de manera diferent. De fet, es podrien haver triat molts altres escenaris, però s'ha triat aquest a causa de l'halo màgic que l'envolta. La imatge que habitualment tenim de l'Edat Mitjana ens l'hem formada a partir de la literatura, el còmic i el cinema; si hi poguéssim treure el nas com el protagonista de la nostra història, ben segur que el que hi veuríem seria molt diferent del que pressuposàvem. A Apín capon zapun amanicà (1134) es vol presentar una Edat Mitjana realista: pudor, feudalisme despòtic, fam, analfabetisme... L'any 1134 Geoffrey de Monmouth va escriure per primera vegada sobre el mag Merlí i va generar un mite literari que, passant per Wace, Troyes i d'altres, encara perdura. L'Edat Mitjana real contrasta amb la imatge que la mateixa literatura medieval ens n'ha transmès.

PRESENTACIÓ DEL TEMA CIENTÍFICOTECNOLÒGIC
Els nombres ja existien abans que les persones sabéssim parlar o escriure.
Les primeres preguntes sobre nombres no foren del tipus «quants n'hi ha?», sinó «hi són tots?», «en manca o en sobra algun?». Per respondre sí o no calia recórrer a conjunts de referència, propers i coneguts, com talls al tronc d'un arbre o els dits de les mans. Encara, actualment, per al primer aprenentatge dels nombres també recorrem a conjunts de cigrons, mongetes...
En aquesta novel·la s'inventa una nova representació dels nombres de sempre amb la intenció que els nois i les noies aprenguin a distingir el que és accidental, convencional, del que és l'essencial en els nombres. Les paraules del nou codi numèric són més fàcils, més lògiques i gens degradades lingüísticament, com ha passat gradualment amb les paraules de l'actual codi numèric, que ja té alguns segles de vida.

RETALLS
Algú cridà en Marçal i l'Andreu quedà sol a la taula recapitulant la seva situació: "Sóc a l'edat mitjana, concretament al regnat de Jaume I, i resulta que les paraules clau per tornar a la meva època ja no funcionen, però bé que parlen català... Ja ho tinc! Les paraules no funcionen perquè a l'època i lloc on sóc diuen els nombres en català, però de manera diferent a la meva. Més tard, mentre donava voltes pel llit ple de puces, pensava: "En Marçal deu tenir uns quaranta anys i quan li ho he preguntat ha escrit les xifres 123 damunt la taula. Això prova que el seu 123 no correspon al meu cent vint-i-tres. Per tant, el seu 1134 tampoc no correspon al meu mil cent trenta-quatre.