Pela llarga

INTRODUCCIÓ A LA TRAMA LITERÀRIA
Un fet atzarós provoca en una decidida noia de 16 anys un anhel irrefrenable d'iniciar-se en el conflictiu món dels negocis empresarials. La inexperiència, les dificultats pràctiques de tota mena i els recels familiars que provoquen els seus projectes, els combats amb enormes dosis d'imaginació, amb iniciatives ben calculades i amb suports humans, més o menys inesperats.
Qualitats tan humanes com el dubte davant la incertesa, la reflexió, la inquietud econòmica, l'esforç quotidià per intentar no perdre l'ànim i mantenir la confiança en un mateix, s'enfronten als desitjos, als interessos i al ritme frenètic d'una societat, sovint hostil i demolidora, que ens atreu i ens maltracta alhora

PRESENTACIÓ DEL TEMA CIENTÍFICOTECNOLÒGIC
El llibre fa referència als ingressos que constitueixen la renda familiar i que permeten satisfer les necessitats dels components de la família, i destinar-ne una part a l'estalvi.
Intervenen també els intermediaris financers, caixes d'estalvi i bancs, únicament, com a principal nexe d'unió entre estalviadors i inversors, i amb els quals tots tenim algun tipus de lligam i que formen part de la nostra vida quotidiana.
S'enuncien els principals productes que ofereixen a l'estalviador aquests intermediaris financers, així com la rendibilitat i les característiques.
Finalment es contempla la inversió que realitzen els agents econòmics i, especialment, la creació de noves empreses, tenint present els estudis previs que cal realitzar abans d'iniciar l'activitat empresarial

RETALLS
I quan el beneit de l'Oriol, el seu germanastre, va insinuar que li hauria de donar biberons de xocolata desfeta perquè s'assemblés més a ella, no va poder contenir-se i li va engaltar amb menyspreu la paraula "racista " pels morros i es va tancar rabiosa a la cambra amb dos cartrons de llet per fer callar la bestiola que ja gemegava de gana.

- Inversions, les empreses? -preguntava la Nur.
-T'ho explicaré amb un exemple…Imagina't que un empresari vol muntar un negoci i no té prou diners. Ve a la caixa d'estalvis i ens demana un préstec pel qual nosaltres li deixem uns diners durant un temps i ell, a més, ens ha de pagar uns interessos. -Els diners que li deixeu són els que els estalviadors, com nosaltres, dipositem en els llibretes.
…Com anava dient, l'empresari obre el negoci i amb els beneficis que obté paga els interessos i retorna el préstec.
-I el tipus d'interès que paga aquest empresari deu ser més alt que el que ens pagueu als estalviadors, oi?