Or per a la llibertat

INTRODUCCIÓ A LA TRAMA LITERÀRIA
Aquesta novel·la explica un cas real. La nostra història recent és un pou d'arguments literaris i, sovint, s'acompleix el vell tòpic que la realitat supera la ficció. Seguint els passos dels últims dies de l'enginyer català Josep-Albert Barret ens adonarem que, efectivament, no es pot comprendre el fort impuls que va tenir la indústria catalana de principis de segle sense tenir present la Primera Guerra Mundial, la tecnologia disponible, les raons entre patronal i sindicats, la formació de la mà d'obra qualificada, etc. Com es diu a la contraportada del llibre, tot l'enumerat forma una xarxa indesmallable.

PRESENTACIÓ DEL TEMA CIENTÍFICOTECNOLÒGIC
La inclusió de l'Àrea de Tecnologia a l'ESO és una de les novetats de la reforma del sistema educatiu. L'Àrea de Tecnologia vol donar als alumnes una visió integrada de la tecnologia, és a dir, presentar-la no com una successió d'artefactes o accions tècniques aïllades, sinó com una activitat humana històricament encaminada a satisfer les seves necessitats, tot modificant el medi natural i la pròpia organització social. Fixats aquests objectius, el concepte d'entorn tecnològic és especialment rellevant perquè, comprenent-lo, l'alumne pren consciència que l'activitat tecnològica, la qualitat de vida, l'impacte en el medi ambient, l'organització de la societat, etc. són indestriables.

RETALLS
-Saps ? –continuà en Tomeu- al meu cap li havien posat preu els carques. I ves per on, vaig anar a parar a terra de carlins! Qui m'ho havia de dir... perquè en arribar a Berga encara fumaven els calius ardents del que havia estat el convent dels franciscans, com si la seva socarrimada em donés la benvinguda. No-res, fill, ara com abans, aquesta és terra de calés i missa per als de dalt, i de pencar, misèria i taverna per als de baix. I parlant d’això, Bonaventura, passa’m la bota!

El cas és que amb el nom del “Vapor” es coneixia popularment una moderna fàbrica tèxtil i metal·lúrgica situada a ponent del Raval barceloní i a peu de muralla, tocant a la Porta de Tallers. Els patrons del “Vapor” eren uns fabricants industriosos i innovadors, alhora que liberals, particularment en Joan de Rull, i, d’entre els altres amos que formaven part de la societat –com els germans Bonaplata- , també ho era en Josep. Així que, a Barcelona, els liberals germinaven com bolets entre les classes burgeses privilegiades I de liberals també hi havia entre membres dels estaments obrers que suaven de debò, com aquest home que fugia, i que fins feia pocs dies treballava de serraller a la foneria annexa a la ravalenca fàbrica cotonera dels Bonaplata.