Or per a la llibertat

Tallers RRR

INTRODUCCIÓ A LA TRAMA LITERÀRIA
El narrador, servint-se d’un estil indirecte lliure, fa d’intermediari entre els tres joves protagonistes (dos nois i una noia de tarannà diferent) i el lector, que, sense adonar-se’n, es troba immers dins d’una complexa xarxa d’especulacions teixides al voltant de la hipotètica mort d’un amic dels nois, el vigilant d’un cementiri de cotxes. L’eix central de la trama és aquest home estrany, un vell anarquista, inspirat en un personatge real, que al llarg del text es va convertint en una presència viva. Presència que condiciona el comportament dels joves, estimulant-los la curiositat intel·lectual i la conscienciació social. I ho fa de la millor manera possible: amb l’exemple d’una vida feta de promeses, fracassos i esperances.
La combinació dels registres col·loquial i periodístic facilita la comprensió d’una història, narrada en clau realista, que vol fugir dels tòpics generats al voltant d’un tema molt citat, i paradoxalment poc conegut, com és el dels residus. Les investigacions dels protagonistes, lligats entre ells per relacions d’amor i d’amistat, serveixen per vehicular una àmplia informació sobre el tema central: la producció i l’eliminació de residus. Així mateix, amb la resolució final de l’enigma, el lector accedeix a determinats aspectes de l’anarquisme català dels anys trenta i quaranta.

PRESENTACIÓ DEL TEMA CIENTÍFICOTECNOLÒGIC
La problemàtica ambiental té una importància cada vegada més gran en la societat actual, especialment des del punt de vista de la influència que hi té l’activitat humana. El problema parteix del domini, dins d’un sistema (o ecosistema), d’una sola espècie, l’home, autoorganitzada gràcies a un alt grau d’intel·ligència i a un sistema cultural. L’home i el seu sistema (civilització) aprenen a utilitzar els recursos de forma metòdica en benefici propi.
Aquesta tendència es veu accentuada amb la revolució industrial i amb la utilització d’energia extrasomàtica. Així, l’explotació esdevé una sobreexplotació que accelera els ritmes naturals (esgotament de recursos), concentra la utilització dels recursos en àrees concretes i altera els cicles naturals, i, finalment, produeix una acumulació de residus (contaminació) i uns impactes importants. La problemàtica assoleix proporcions planetàries d’interdependència i requereix solucions tecnològiques i sociològiques. És en aquest tema concret, el dels residus de la nostra societat urbana i industrial i en la seva incidència sobre la problemàtica ambiental, que se centra l’argument de la narració.

RETALLS
Al pati de l'institut, els nois i la noia discutien el tema de la desaparició del Mingo. Van sospesar la informació que tenien. Existien diverses hipòtesis, però totes semblaven apuntar cap a diners fàcils, interessos mafiosos i afers il·legals. El Mingo era una bona persona. Tal vegada sabia coses comprometedores, o havia descobert negocis bruts i tenia la intenció de denunciar-los a les autoritats. I, per aquesta raó, el van matar. O, si no el van matar, se'l van treure del damunt. Com? Segrestant-lo?
… la coartada perfecta per introduir-se al món dels abocadors i les deixalles on es movia el Mingo i els seus hipotètics assassins… era aquell treball sobre residus urbans que havien proposat a la professora de Ciències.

…I desprès, què se'n fa, d'aquesta brossa?
…-On van els camions? On aboquen la càrrega?
Això depèn. Hi ha diversos tractaments per a les escombraries i tots són útils, encara que cap no és perfecte.
El més clàssic és l'abocador, un lloc on s'acumulen les escombraries. Lògicament, com que fa molta pudor, cal que estigui allunyat de les poblacions. Això és un problema per als camions de recollida, ja que han d'anar lluny de la ciutat. …la incineració. Es tracta de cremar les escombraries, amb la qual cosa el volum de residus minva bastant. El perill d'aquestes instal·lacions incineradores és que desprenen fums que poden arribar a ser tòxics.
…-Hi ha el compostatge. Es tracta de la fermentació de restes orgàniques, especialment les vegetals, per obtenir el que se'n diu compost, un material que es pot barrejar amb les terres de conreu i que es pot reaprofitar.