La força del riu

INTRODUCCIÓ A LA TRAMA LITERÀRIA
La Marta, una barcelonina que just ha acabat els estudis d’enginyeria, rep com a herència familiar el repte de tornar a fer productiva, aplicant les noves tecnologies de control, una petita central hidroelèctrica del Pallars Jussà que havia construït
un avantpassat seu. En una carrera contra el temps perquè ha de complir determinats terminis amb la gran companyia elèctrica que li comprarà el corrent que produeixi, no només haurà d’aprofundir en l’electrotècnia, sinó que s’haurà de submergir en la història de la tecnologia per conèixer com era la vida, a la vall Fosca, dels pioners que a primers de segle van electrificar Catalunya. A més, per poder posar en marxa de nou la central haurà de resoldre un enigma relacionat amb els templers i la conservació del patrimoni històric que, des del passat, li plantejarà el seu predecessor.

PRESENTACIÓ DEL TEMA CIENTÍFICOTECNOLÒGIC
Estem tan acostumats a utilitzar el corrent elèctric, que amb prou feines sabem viure quan no en tenim. Cal pensar només en els problemes que ens suposa patir una avaria elèctrica de 24 hores. Però no fa ni cent anys que l’electricitat ens ajuda a resoldre problemes i a satisfer les nostres necessitats quotidianes: conservació dels aliments, il·luminació, transmissió d’informació, transport, etc. La construcció de les primeres centrals hidroelèctriques de Catalunya fou una autèntica aventura. Aquesta és la paraula que fan servir tots els autors en explicar les iniciatives empresarials, els grans moviments de materials i mà d’obra, les actuacions fetes a l’alta muntanya, etc

En aquesta novel·la s’explica com es va produir l’electrificació de Catalunya i com, amb tecnologies de control adequades, les velles centrals hidroelèctriques encara són una de les fonts més interessants i rendibles de corrent elèctric. Explicar aquesta història tècnica, vol dir també explicar la història humana i política que hi subjau.

RETALLS
Ella havia esbufegat només de caminar 100 metres per aquell terreny. Com devia haver estat el treball en aquella època, en què a falta de les màquines actuals els canals i els túnels s'havien de fer a cop de cartutx de dinamita i, sobretot, a pic i pala? Recordà que es deia que els homes que posaven els explosius eren comdemnats a mort als quals se'ls commutava la pena per aquell treball tan dur i perillós. S'aixecà i continuà el seu recorregut seguint el canal cap a la cambra d'aigües. El trajecte era d'uns cinc quilòmetres i anava baixant lleugerament al costat de la muntanya. A trossos, el canal era soterrat i, pel seu costat, hi havia la via de les vagonetes que servien per transportar materials. A mig camí li feien mal els peus i se sentia molt cansada, estigué a punt de girar cua, però, gairebé avergonyida d'ella mateixa, decidí continuar. Al cap d'una hora llarga arribà a la cambra d'aigües.

Sortint de la Torre de Cabdella, la central era aigües amunt del riu Flamicell en direcció a Cabdells, a gairebé un quilòmetre d'aquest poblet i a 1.272 metres sobre el nivell del mar. Quan hi arribà i veié el conjunt d'edificis, la Marta va haver de fer un petit esforç per reconèixer que tot allò era una fàbrica d'electricitat, perquè envoltant-la s'hi veia un petit i decorós barri, un hotelet i una moderna capella d'estil neoromànic. El conjunt arquitectònic es desplegava en el marge dret del Flamicell, limitat pel barranc d'Erinyola i presidit per la presència majestàtica de dures canonades que baixaven de la muntanya. Aquestes enormes canonades anaven des d'una cambra d'aigües situada a més de 2.000 metres sobre el nivell de mar i, salvant un desnivell de mes de 800 metres, penetraven en l'edifici de les turbines de Cabdella on es generava l'electricitat. En aixecar la mirada, hom podia trobar-se, ben a prop i cap a orient, amb la impressió que causaven aquestes canonades de tub d'acer de 800 mm de diàmetre, mostrades al descobert i ajagudes sobre els vessants del Cap de la Serra.