La
força del riu
INTRODUCCIÓ
A LA TRAMA LITERÀRIA
La Marta, una
barcelonina que just ha acabat els estudis d’enginyeria, rep com a herència
familiar el repte de tornar a fer productiva, aplicant les noves tecnologies de
control, una petita central hidroelèctrica del Pallars Jussà que
havia construït
un avantpassat seu. En una carrera contra el temps perquè
ha de complir determinats terminis amb la gran companyia elèctrica que
li comprarà el corrent que produeixi, no només haurà d’aprofundir
en l’electrotècnia, sinó que s’haurà de submergir
en la història de la tecnologia per conèixer com era la vida, a
la vall Fosca, dels pioners que a primers de segle van electrificar Catalunya.
A més, per poder posar en marxa de nou la central haurà de resoldre
un enigma relacionat amb els templers i la conservació del patrimoni històric
que, des del passat, li plantejarà el seu predecessor.
PRESENTACIÓ
DEL TEMA CIENTÍFICOTECNOLÒGIC
Estem
tan acostumats a utilitzar el corrent elèctric, que amb prou feines sabem
viure quan no en tenim. Cal pensar només en els problemes que ens suposa
patir una avaria elèctrica de 24 hores. Però no fa ni cent anys
que l’electricitat ens ajuda a resoldre problemes i a satisfer les nostres
necessitats quotidianes: conservació dels aliments, il·luminació,
transmissió d’informació, transport, etc. La construcció
de les primeres centrals hidroelèctriques de Catalunya fou una autèntica
aventura. Aquesta és la paraula que fan servir tots els autors en explicar
les iniciatives empresarials, els grans moviments de materials i mà d’obra,
les actuacions fetes a l’alta muntanya, etc
En aquesta novel·la s’explica com es va produir l’electrificació
de Catalunya i com, amb tecnologies de control adequades, les velles centrals
hidroelèctriques encara són una de les fonts més interessants
i rendibles de corrent elèctric. Explicar aquesta història tècnica,
vol dir també explicar la història humana i política que
hi subjau.
RETALLS
Ella
havia esbufegat només de caminar 100 metres per aquell terreny. Com devia haver
estat el treball en aquella època, en què a falta de les màquines actuals els
canals i els túnels s'havien de fer a cop de cartutx de dinamita i, sobretot,
a pic i pala? Recordà que es deia que els homes que posaven els explosius eren
comdemnats a mort als quals se'ls commutava la pena per aquell treball tan dur
i perillós. S'aixecà i continuà el seu recorregut seguint el canal cap a la cambra
d'aigües. El trajecte era d'uns cinc quilòmetres i anava baixant lleugerament
al costat de la muntanya. A trossos, el canal era soterrat i, pel seu costat,
hi havia la via de les vagonetes que servien per transportar materials. A mig
camí li feien mal els peus i se sentia molt cansada, estigué a punt de girar cua,
però, gairebé avergonyida d'ella mateixa, decidí continuar. Al cap d'una hora
llarga arribà a la cambra d'aigües.
Sortint
de la Torre de Cabdella, la central era aigües amunt del riu Flamicell en direcció
a Cabdells, a gairebé un quilòmetre d'aquest poblet i a 1.272 metres sobre el
nivell del mar. Quan hi arribà i veié el conjunt d'edificis, la Marta va haver
de fer un petit esforç per reconèixer que tot allò era una fàbrica d'electricitat,
perquè envoltant-la s'hi veia un petit i decorós barri, un hotelet i una moderna
capella d'estil neoromànic. El conjunt arquitectònic es desplegava en el marge
dret del Flamicell, limitat pel barranc d'Erinyola i presidit per la presència
majestàtica de dures canonades que baixaven de la muntanya. Aquestes enormes canonades
anaven des d'una cambra d'aigües situada a més de 2.000 metres sobre el nivell
de mar i, salvant un desnivell de mes de 800 metres, penetraven en l'edifici de
les turbines de Cabdella on es generava l'electricitat. En aixecar la mirada,
hom podia trobar-se, ben a prop i cap a orient, amb la impressió que causaven
aquestes canonades de tub d'acer de 800 mm de diàmetre, mostrades al descobert
i ajagudes sobre els vessants del Cap de la Serra.