Or per a la llibertat

L'encàrrec del vell Hayyam

INTRODUCCIÓ A LA TRAMA LITERÀRIA
En Rachid és un jove berber que viu a Imilchil, un petit poble de les muntanyes de l’Atles, al Marroc. El dia abans d’emprendre un viatge cap a la llegendària ciutat de Marràqueix rep un estrany encàrrec del vell Al-Muktar, un personatge esquerp i solitari, de passat misteriós.
En l’esforç per complir el que li ha estat encomanat, Rachid coneixerà persones i ciutats, tècniques i cultures, comportaments i religions que li obriran perspectives inèdites i relacions inesperades.
La novel·la ens presenta l’aventura del creixement personal i intel·lectual de Rachid a Marràqueix.

PRESENTACIÓ DEL TEMA CIENTÍFICOTECNOLÒGIC
A L’encàrrec del vell Hayyam en Rachid es troba immers en multitud de situacions quotidianes que es poden descriure de manera senzilla mitjançant una representació gràfica: el cens de població del poble d’Imilchil; el trajecte des de l’Atles a Marràqueix; el consum de la harira, una sopad’espècies molt habitual als vespres del mes de dejuni del Ramadà; les vendes d’una venedora ambulant de roba i de ceràmica; la llargària dels cabells d’un barber calb... i moltes d’altres.
El lector acompanya en Rachid en les seves peripècies per la ciutat més llegendària del Marroc tot aprenent amb ell com entendre i representar ungràfic.

RETALLS
-Ahhh… això és molt bo! -exclama el vell -. Feia temps que no venies a un hammam, eh? Amb la calor la pell s'estova i tots els porus s'obren i es netegen. Jo vinc aquí cada migdia després d'anar a la mesquita des de fa més de cinquanta anys -diu orgullós, mentre omple un altre cubell d'aigua calenta -. Quan era petit entrava amb la meva mare al torn de dones fins que vaig ser prou gran i els ulls se me n'anaven darrere les noies de la meva edat -exclamà somrient. La calor que fa a dintre és asfixiant i cadascun dels moviments que fa en Rachid encara l'exageren més. A poc a poc, però. La seva pell es va acostumant a la temperatura. A la sala dels banys, els homes entren i surten periòdicament. En Rachid observa tothom amb curiositat: pares amb grans bigotis que porten els seus fills als banys públics per primera vegada; homes joves que es banyen en un obrir i tancar d'ulls, molt apressats: vellets que es renten amb tota la calma del món i que observen tot el que hi ha al seu voltant; joves que somien escapolir-se algun dia als banys femenins…

- On vas tu? Hi ha algú que t'esperi? -li pregunta la dona.
- No, però a casa em van parlar d'una pensió prop de la madrassa de Ben Jussef, a la Medina. Els amos de l'hostal són familiars llunyans.
- Amb la meva família podem acompanyar-te un tros, fins a Bab Larissa, l'entrada de la Medina.
Al peu de l'autobús s'apilen els equipatges i els viatgers s'afanyen a agafar-los, s'abracen amb els familiars que els han anat a rebre i s'acomiaden de la resta de passatgers, amb qui han compartit tantes hores incòmodes atapeïts als seients. En Rachid, la dona, el marit i els quatre fills caminen carregats fins al coll de maletes i embalums fins a Bab Larissa, una de les portes d'entrada a la ciutat emmurallada de Marràqueix. A una banda i altra de la muralla, la ciutat es divideix en dues: mentre que al Gueliz els carrers són espaiats i estructurats, a l'altra banda del mur s'estén la tumultuosa i antiga Marràqueix.