Or per a la llibertat

INTRODUCCIÓ A LA TRAMA LITERÀRIA
El primer protagonista de la novel·la, en Tomeu, és un obrer industrial de la Barceloneta que participa en les bullangues de l'estiu de 1835 que finalitzaren amb la crema de convents i de la fàbrica Bonaplata. Fuig llavors cap al Berguedà, on es farà miner de carbó. Després, un fill seu es casarà 1 li tindrà una filla, l'Aurora, que a la primera meitat del segle XX serà la fornera de la colònia minera de Sant Corneli, a Cercs. Aquesta noia, a més de fer pans de Viena amb farina blanca, impulsarà les activitats sindicalistes li de la mineria i la revolta comunista llibertària a l'Alt Berguedà del gener de 1932.
Guerres, exilis, deportació, presons i reconstrucció de vides desembocaran en el retorn de miners de l'exili i dels camps de concentració en la dècada de 1960. D'aquest període, es relaten successos reals com el més tràgic dels accidents miners ocorreguts durant el segle XX a Espanya --en una mina de Saldes--, l'emergència d'un nou sindicalisme a la mineria, la mort d'en Caracremada i la fi de les activitats del maquis a les conques del Berguedà i del Bages.

PRESENTACIÓ DEL TEMA CIENTÍFICOTECNOLÒGIC
Els protagonistes es troben immersos en situacions que permeten descriure processos propis de la història de la mineria, des del carboneig del lignit al Berguedà a principis del segle XIX fins als moderns i mecanitzats procediments dels anys 1960.
I no tan sols de passada, el lector trobarà que en la trama es fa una exposició de determinades aplicacions tecnològiques que es desplegaren en el pas del segle XIX al XX per la conca alta del Llobregat, com ara el carrilet, el canal industrial de Berga i -és clar- les colònies mineres, així com referències a d'altres tècniques, com són la farga catalana, la mòlta de farina blanca de blat amb el procediment austrohongarès i l'elaboració de pa, i també als diferents usos termotècnics del lignit: des de les aplicacions a les màquines de vapor, fixes i mòbils, fins a l'obtenció d'electricitat i la fabricació de ciment.
Per tant, cada un dels set capítols de l'índex que ordena aquestes "històries de la mina", es correspon amb un període de temps acotat pel desenvolupament d'aspectes tecnoeconòmics pertinents amb la mineria del lignit, que s'ordenen així:
1. Ludita que fuig, talp que s'amaga: del cotó al carbó (1935)
2. Cap a la part del Pirineu, per sobreviure que no és poc: les primeres mines (1851-1880)
3. Vora la mina i a les entranyes de la terra: les galeries creixen (1880-1892).
4. A dalt fan els diners, i a baix es guanyen el pa: el canal i d ferrocarril (1892-1903).
5. Bastos són triomfs?: pactem (1892).
6. La farina blanca, i l'aurora roja: motorització i electrificació (1903-1931).
7. I els vells talps, no moren mai?: ocàs i reconversió energètica del carbó (1931-1963).
.

RETALLS
-Saps ? –continuà en Tomeu- al meu cap li havien posat preu els carques. I ves per on, vaig anar a parar a terra de carlins! Qui m'ho havia de dir... perquè en arribar a Berga encara fumaven els calius ardents del que havia estat el convent dels franciscans, com si la seva socarrimada em donés la benvinguda. No-res, fill, ara com abans, aquesta és terra de calés i missa per als de dalt, i de pencar, misèria i taverna per als de baix. I parlant d’això, Bonaventura, passa’m la bota!

El cas és que amb el nom del “Vapor” es coneixia popularment una moderna fàbrica tèxtil i metal·lúrgica situada a ponent del Raval barceloní i a peu de muralla, tocant a la Porta de Tallers. Els patrons del “Vapor” eren uns fabricants industriosos i innovadors, alhora que liberals, particularment en Joan de Rull, i, d’entre els altres amos que formaven part de la societat –com els germans Bonaplata- , també ho era en Josep. Així que, a Barcelona, els liberals germinaven com bolets entre les classes burgeses privilegiades I de liberals també hi havia entre membres dels estaments obrers que suaven de debò, com aquest home que fugia, i que fins feia pocs dies treballava de serraller a la foneria annexa a la ravalenca fàbrica cotonera dels Bonaplata.