Planta herbàcia anual de 40 a 80cm d'alt, de fulles lanceolades, de flors blaves i de fruits capsulars, amb la qual hom obté la fibra tèxtil anomenada lli (Linum usitatíssimum , lli comú, família de les linàcies).

Aquesta fibra s'extreu de la planta del lli (Linum usitatissimum) i a l'igual que el cànem, el rami i el jute, s'obté de les tiges de les plantes, que se sotmeten a un procés de podriment controlat i tractaments mecànics per tal de separar la cola vegetal que uneix les fibres. Així, s'obtenen unes fibres d'una llargada entre 25 i 70 mm. i una finor d'unes 20 a 25 micres, que posteriorment són filades.

La seva principal propietat és l'elevada conductivitat tèrmica (transmet el calor amb facilitat), la qual cosa dóna una agradable sensació de frescor, i el seu tacte és molt agradable.

Es renta amb facilitat, té una bona resistència a la tracció, però té una gran tendència a l'arrugat, la qual cosa obliga a un planxat intens.
A més dels vestits d'estiu d'home i dona, l'aplicació més important és la roba de llit, de taula, cortines i tapisseries. Els teixits fets de lli es coneixen popularment com a teixit de "fil" (mocadors de fil, llençols de fil).

Les seves llavors, valorades pel contingut en mucílag (6%) i oli (20-40%), són emprades en farmàcia com a producte emol·lient i antiflogístic (obtingut per decocció) i per l'oli que proporcionen, el qual és emprat per a la confecció d'emplastres i per a disminuir la colesterolèmia. La farina ha estat emprada en medicina popular per a fer cataplasmes.

La composició química del lino es :


Celulosa....................... 65 a 70%
Matèrias Pecticas......... 20 a 25 %
Residuos ....................... 4 a 6 %
Sustancies minerals......... 1 a 2 %

agrupació de fabricants espanyols de lli