El cànem, el sisal, i altres fibres naturals

EL CÀNEM

Nom científic: Cannabis Sativa L.
Família: Cannabàcies.

Fibra tèxtil d'origen vegetal, obtinguda del cànem, menys fina que la del lli, i de color groguenc.

Per tal d'obtenir-la, després de la sega hom espolsa amb forques o amb rampins les garbes a fi que se'n desprenguin les fulles, hom carmena el cànem i, per tal de depurar-lo, hom el bat amb la mà o un bastonet. El cànem, llavors, s'amara en un safareig o bassa: durant aquest amarament o maceració es desagreguen els lligaments que uneixen les fibres per acció del bacil Amilobacter. Després d'assecat al sol, s'amuntega en una gran garbera prismàtica. L'operació del bregat o batuda, anomenada agramada al País Valencià, es fa per colles de treballadors amb un aparell d'esmicolar el cànem, de nom i forma variables segons les comarques: bregadores al Ripollès i la Conca de Barberà, bergues al Camp de Tarragona, bargues a l'Empordà, abargues a Tortosa, esgrama a l'Urgell, esgramadores al Pallars, agrama a la Plana de Castelló, agramadora a la resta del País Valencià, trencadors a Mallorca i Menorca, etc. El bregador o agramador acciona la maça o el percussor de la bregadora per tal d'esmicolar les garbes a maçades i treure'n els brins o fibres; els residus s'anomenen borres. Les canyes que romanen agafades encara a la fibra s'anomenen canyamissos o canemuixa. Al País Valencià, per tal de raure la garba i treure els canyamissos, l'agramador la sotmet
a la pressió de la llengua de la maça i l'estira; després, desvencilla la garba i en brega les cimes o part superior accionant la maça. Un altre agramador carmena les garbes amb una pinta de tres o quatre pues de ferro
i hom doblega i allisa els maços de bri que en resulten. Al Principat i a Mallorca, després de bregat, hom procedeix a espadar el cànem per tal de separar les fibres de la canemuixa: hom l'atupa amb l'espadella damunt una post o banquet (anomenada espadador a Tortosa, Mallorca i Eivissa). Al Pallars Sobirà, hom espada el cànem damunt l'espadal, soc vertical sostingut per tres peus amb una osca al pla superior on s'encabeix el manat que s'hi bat. En certes comarques del Principat i a les illes, l'espadat el fan generalment les dones. Les fibres poden ésser classificades en bri, puada i estopes de primera classe i de segona classe. El cànem és emprat per a fer cordes, espardenyes, sacs, etc; amb les fibres de la millor qualitat hom fabricava també teixits (canemassos), per a brodar-los o per a embalar, fils fins i gansalles. Les fibres curtes (estopa) són emprades, entre altres usos, per a omplir juntures en màquines, per a calafatejar.

una de les fibres més interessants per a la fabricació de cordes

NOVES FIBRES

Teixit fet amb fibra de calotropis procera per Dora Yarid Murcia	Capsula llavor de "miraguano"

EL SISAL

Família AGAVEACEAE Gènere Agave
Nom: Agave americana L.
Detall
Nom comú en Català: Atzavara
Nom comú en Castellà: Pita
Origen: Mèxic

Es pot observar a l'estació de RENFE de Sant Andreu Comtal

Descripció: Planta amb una tija molt poc desenvolupada , amb fulles de color cendra, carnoses, lanceolades, enormes fins a 2 m. amb l'extrem puntiagud i el contorn espinós de secció triangular. La part distal de la planta acaba en una punta còrnica d´uns 3 cm. de color vermellós-negrós. El marge de les fulles és subsinuat amb espines d´un centímetre, primes, tortes i espaiades. La inflorescència és una panícula d´uns 5 a 8 m. amb flors de color groc pàl·lid i apareix quan la planta té uns 10 anys. Aquesta està composta per 20-30 branques horitzontals, cada una provista d´una inflorescència plana amb flors grogues. Després de la floració, la planta mor. .Observacions: Les saponines de les fulles s´empraven per a rentar roba negre de dol perquè el sabó normal deixava cercles blanquinosos.

Atzavara i cables a Collserola Sud

Herbari generalArbres CampusMapa CampusNom CientíficNom PopularLaboratori de Botànica, Dep. de Biologia, Universitat de les Illes Balears.
07071 Palma de Mallorca. (Spain).
activitats

FIBRES MINERALS

L'amiant
L'amiant és l'única fibra tèxtil d'origen mineral. Es tracta d'un silicat de magnesi hidratat que convenientment aixafat dóna
unes fibres curtes, suaus i resistents que tenen com a principal avantatge la seva incombustibilitat,
atès que fon a 1520 ºC i pot resistir a exposicions curtes a 3315 ºC sense destruir-se. Aquesta propietat excepcional,
juntament amb la seva baixa conductivitat tèrmica, explica que les seves principals aplicacions siguin els aïllaments
tèrmics de construcció i en protecció contra el foc. El seu és s'ha vist espectacularment reduït com a conseqüència del seu alt potencial cancerigen descobert l'any 1970

.