Jornades de formació dels assessors i assessores LIC
Departament d'Educació - Juliol, 2007
"L'alumnat nouvingut a l'aula ordinària de secundària" En les Jornades de formació per a assessors LIC del curs 2006-2007, van proposar-me de parlar sobre l’aula d’acollida des del punt de vista dels professors de matèria, des de les aules ordinàries. En efecte, sóc professor de secundària a l’IES Arraona, professor ordinari en una aula ordinària. Pertanyo a una assignatura que, per decret, és acollidora. I com que tinc un nombre considerable de nouvinguts a la meva aula, sempre que puc demano de participar com a professor-col•laborador a l’aula d’acollida. No sóc expert en aquests temes i, per tant, parlo sempre a títol individual i lliurement. Així que em vaig imaginar aquesta exposició, adreçada als assessors LIC, com un dinar entre amics, una conversa informal al voltant d’una taula, amb un bon àpat i un bon vi. És a dir, com una conversa al voltant d’un tema que, molt probablement, ens interessava a tots els comensals. Presento seguidament el resum de les idees que vaig exposar i la presentació de diapositives que va cloure la meva xerrada. Boris Mir,
|
Bones pràctiques L'aula d'acollida Aula Ordinària a IES Quercus Aula d'acollida IES Quercus Aula ordinària IES Arraona
|
||||
Primer plat
|
Segon plat
|
Les postres
|
Cafè, copa
|
|
|
L'AULA d'ACOLLIDA L’arribada d’un nombre important d’alumnat nouvingut, especialment durant els darrers anys, ha provocat un canvi important en la vida quotidiana dels nostres centres educatius i ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa. L’acollida d’aquest alumnat, que ha de ser un dels primers objectius del centre educatiu, ha d’estar emmarcada dins del Pla d’acollida i integració que el centre té establert amb caràcter general per a tot l’alumnat. Per poder garantir aquest procés, cal preveure una sèrie de mesures específiques que facilitin l’acompanyament de l’alumnat i les seves famílies en la seva arribada a un context social i cultural completament nou. Aquestes mesures han de dissenyar una sèrie d’actuacions que assegurin una acollida càlida a l’alumnat i a les seves famílies, l’organització d’un itinerari d’integració, l’establiment dels suports específics necessaris i la previsió de les mesures de seguiment i avaluació. Una de les eines que poden contribuir a l’èxit de l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut és l’aula d’acollida. Cal entendre l’aula d’acollida com un marc de referència i un entorn de treball obert dins del centre educatiu que facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat nouvingut i que ajuda a resoldre les inquietuds del conjunt del professorat davant la nova realitat. Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc... que garanteixen l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària. Extret de l'espai LIC del Departament d'Educació |
|
Primer plat
|
Resum del primer plat: L’aula d’acollida vista des de l’aula ordinària
L’aula d’acollida en un centre fa visible de forma organitzativa i funcional l’existència d’un col•lectiu de nouvinguts. D’aquesta manera, l’aula d’acollida assumeix formalment la funció d’acollida respecte als professors i les aules ordinàries. El recurs, que està plantejat com un suport a la integració, té el perill de convertir-se en un verdader outsourcing. |
Segon plat
|
Resum del segon plat: L’alumne nouvingut a dins de l’aula ordinària Els nouvinguts ja no són els únics immigrants que tenim a l’aula, car els han precedit altres immigrants que ja porten temps entre nosaltres i que, per tant, ja són ciutadans. Això ha canviat en els darrers anys i encara canviarà més. Aquest col•lectiu d’alumnes, que poden i han de fer de pont entre els autòctons i els acabats d’arribar, s’ha de comprometre amb la integració. Cal no oblidar que la condició de nouvingut o immigrant és una condició transitòria cap a “nou català” que adquireix la ciutadania. En el dia a dia, la pròpia dinàmica de la incorporació a l’aula fa impossible establir un protocol d’acollida estàndard. I això ens complica molt la tasca a l’aula ordinària. Potser diria que és el que més ens angoixa als professors de l’aula. Perquè l’aula d’acollida no és verdaderament l’escola: té un component de “no man’s land”, és un espai entre la família i l’escola. I és difícil de gestionar amb condicions tan canviants. La verdadera integració es produeix (o no) en l’aula ordinària, precisament on la figura dels assessors LIC està molt lluny. El professor ordinari es troba bastant sol davant de les verdaderes dificultats d’integració. La gestió dels conflictes, encontres i desencontres es donen a l’aula ordinària. Fer això sense formació i recursos té el perill de barrejar la descoberta d’altres cultures amb la construcció fatal de nous tòpics. A l’aula ordinària, els nouvinguts entren a formar part del calaix de “l’atenció a la diversitat”. I la diversitat és un concepte molt perillós. Hem posat una etiqueta: “atendre la diversitat” i hem col•locat també els nouvinguts en aquest sac. La representació que té el professorat de les aules ordinàries de la diversitat és una visió molt compensatòria. Hi ha un ofici d’alumne, que cal aprendre: quan l’has après, ja no ets de diversitat. Els diversos són, per dir-ho suaument com ho fa Perrenoud, "els inadaptats a l'ofici d'alumne" o, per dir-ho de forma provocativa, “els tontos, els pobres i els ganduls”, com fa Tonucci. I si això ja és preocupant, hi afegim un grau més gran de complexitat: el nouvingut té una “diversitat” que supera tots els paràmetres escolars. Personalment crec que la integració en l’aula ordinària passa necessàriament per un cert èxit escolar. A l’escola, s’hi ve a aprendre. La nostra part d’integració social ha de ser menys grandiloqüent i més efectiva: aconseguir la integració a l’escola és la nostra contribució a una integració més general, la social i cultural. Potser sembla poc, però és prou important. |
Les postres
|
Resum de les postres: Suggeriments des de l’aula ordinària
Si és cert que la verdadera integració es produeix (o no) en l’aula ordinària, llavors l’acolliment hauria de partir dels alumnes autòctons i les aules ordinàries. Els cercles concèntrics: aula d’acollida, centre acollidor, plans educatius d’entorn, etc... no parteixen de l’aula d’acollida sinó de l’aula ordinària. I això demana recursos i formació... a les aules ordinàries. I això no ha de ser “a més a més”. Al meu entendre, ha de ser part del currículum i de les ocupacions del professorat i “computar” entre les responsabilitats i el temps i recursos disponibles. No es tracta, però, d’explicar-ho als alumnes en tutories, etc. ni als professors en fulls de protocol, presentacions de l’aula d’acollida, explicacions al claustre, etc. Més aviat es tracta d’organitzar activitats que encarnin l’acolliment amb els alumnes. I, des de cada matèria, fer la integració a través de l’aprenentatge. Simplificant: cal ensenyar i aprendre coses junts i ensenyar i aprendre uns dels altres. L’aula d’acollida, per la seva part, hauria de ser permeable a tothom, no només als nouvinguts. Caldria que tothom pogués ser invitat a l’espai de l’altre per a difuminar les barreres. Els professors i els alumnes han de conèixer què passa i com funciona l’aula d’acollida i participar-hi! Anar-hi a fer coses, tan senzilles com exposar què hem après o, en el cas dels professors, anar a visitar i treballar plegats amb els alumnes de l’aula d’acollida. Cal no oblidar que l’aula d’acollida promou una diversificació sense exclusió que mereix ser descoberta pel professor de l’aula ordinària. En cada aula d’acollida que funciona bé, hi ha una lliçó de convivència. Però també hi ha una lliçó d’una manera diferent d’atendre la diversitat i de treballar les diferències. La lliçó que ens ha de donat l’aula d’acollida als professors que hi hem treballat és que l’atenció a la diversitat no és una estratègia particular per als alumnes que no estan integrats en el sistema escolar. Potser els professors ordinaris han d’anar a l’aula d’acollida a aprendre que la diversificació sense exclusió hauria de ser també l’estratègia central de l’aula ordinària per a tots els alumnes. Perquè, en definitiva, el nouvingut ens posa davant de la funció primera de l’educació: l’acollida i l’acompanyament. Volem integrar un alumne al centre, però en realitat és un cas específic d’un projecte educatiu fundacional: volem integrar un infant al món dels adults, volem “acollir-lo” en la humanitat i en la cultura, en el sentit filosòfic del terme. Personalment m’agradaria incorporar la mirada pedagògica sobre el fenomen de la immigració, en contrast amb l’èmfasi que posen en l’encontre de cultures o la conflictivitat. Des del punt de vista pedagògic, el nouvingut també ens posa davant d’una situació radical i ens fa reflexionar sobre l’educació, els valors que transmetem, els nostres cànons culturals, el nostre accés al món adult, etc. I això em sembla magnífic. |
Cafè, copa
|
A mode de sobretaula
Podem imaginar un centre organitzat a l’entorn de l’acollida i l’acompanyament,
|
Espero que aquesta informació et sigui interessant i útil. Si tens alguna qüestió, escriu-me. Moltes gràcies pel teu interès. |
Darrera actualització: 06/2009