El dia 28 d'agost, la vigília de la vigília, arriba l'hora de la veritat. Arriba el
Pregó. La Festa no comença, oficialment, fins l'endemà, però de fet, el pregó n'és el primer
dels actes. Per cert, la seva instauració és ben recent, ja que data del 1963, si bé
l'èxit i l'acceptació popular de què ha gaudit li han conferit en tan pocs anys una
solera de tradició autèntica i ancestral. Les vint primeres edicions han anat a càrrec
-llevat de comptades ocasions- d'oradors forasters, i les de la dècada dels vuitanta
-també amb poquíssimes excepcions- a càrrec de xerraires locals. Uns i altres han convocat
any rera any una gran quantitat de vilafranquins que esperen amb deler el primer
tast de la Festa Major i el Pregó és a la Festa Major el que un aperitiu suculent
és a un àpat de solemnitat. Uns l'han fet més curt i altres més llarg, més erudit o més
planer, més seriós o més de la broma... però tots han coincidit, en major o menor grau,
a tocar la fibra sensible de l'auditori tot cantant les innombrables lloances que
es mereix la nostra nineta dels ulls, la nostra Festa Major.
