72K Bytes.

217K Bytes.

Pere Alegret, home de lletres i impressor, és el qui ho explica. Diu que els vilafranquins van tenir un fort ensurt el 1697 quan va veure les tropes franceses, que venien del setge de Barcelona, prop de la Granada. Llavors van pensar de reclamar als capellans les relíquies d'un sant. I diu que aquest és sant Fèlix.

Feia més d'un segle que els capellans, seguint les orientacions del concili de Trento, parlaven dels màrtirs romans i n'impulsaven la devoció. L'any 1699, estant a Roma en un important càrrec de la cúria vaticana, Josep Molines, ardiaca del Penedès, va demanar unes relíquies d'un màrtir, i el 28 d'octubre va rebre el cos d'un màrtir de les catacumbes de Caledopio, a la Via Aurèlia, que van certificar que eren de Fèlix. Molines les va fer arribar a Vilafranca, i es van fer càrrec de la seva tutela els capellans de Santa Maria, el vicari perpetu, els jurat i el mateix ardiaca del Penedès. La Universitat, tanta era l'alegria, va comprometre's a pagar cada any, quan es fes la festa del sant, la cera, la música i el sermó; i els capellans van correspondre dient que tampoc no en cobrarien ni cinc, per les funcions litúrgiques.

Sant Fèlix començà a ser centre d'una devoció especial a Vilafranca. Les primeres festes, amb exposició de les relíquies, van fer-se a l'altar de Santa Llúcia, que va enramar-se de boix de la Granada, i van costar set sous i sis diners.

Setanta-sis anys més tard, desbanca Sant Ramon de Penyafort ocupant el seu lloc de privilegi. Que consti que, tal com explica Solé Bordes, s'ho havia guanyat: el maig del 1738 els vilafranquins van aconseguir el primer favor material de Sant Fèlix. Feia molt de temps que no plovia, i les collites estaven seriosament amenaçades. Després d'invocar tots els sants i verges de la rodalia, els vilatans es van decidir a prestar atenció al màrtir romà que els havia arribat feia poc. La Novena que li van dedicar no va tenir efecte, però sí que en va tenir el seguici que, format per tota la Comunitat de Preveres de Santa Maria i la Corporació Municipal en pes, va treure les seves relíquies de la Cripta i les va exposar a la pública veneració. L'aiguat va ser definitiu. El 1771, per si fos poc, la intercessió de Sant Fèlix va curar l'artrosi a un capellà que no es podia ni bellugar. Amb aquests arguments -dels quals existeix acta notarial- a Sant Fèlix li resultà fàcil d'ocupar el càrrec de patró de la vila. Dues-centes catorze festes majors, des d'aleshores, li ho han anat agraint; això no treu que, a cada novena i cada ofici, continuem implorant el seu favor. Darrerament s'hi afegeixen també tots els balls, quan a mig ofici fan l'ofrena a Sant Fèlix.