Vilafranca a la baixa edat mitjana.
Segons la documentació de què es disposa els inicis de Vilafranca se situen a principi
del segle XII. És una bona mostra de ciutat pròspera a la Catalunya de la baixa edat
mitjana.
Fou una ciutat protegida pels sobirans que li concediren franqueses
i privilegis.
Les franqueses consedides als habitants de Vilafranca, a canvi
de repoblar i desemvolupar un nucli urbà al peu de la Via Francesca , els poporcionaven
unes garantia de llibertat davan l`autoritat senyorial de manera que quedaven exempts
d`alguns impostos i treballs. En comparació amb els seus veïns del camp, els habitants
de la "vila franca" gaudien d´un grau de llibertat molt elevat.
La protecció
del sobirà abraçada, també, el mercat que es celebrava a la vila, es comerciava amb
els productes de la zona i en la majoria de tractes es feia permuta de mercaderies.
Gràcies a la seva situació geogràfica i la seva activitat econòmica, li fou concedit
el privilegi reial de celebrar fires anuals. Hi acudien mercaders de diferents indrets,
comerciava i es negociava amb el diner.
L`església, molt poderosa aleshores, tingué un paper important a la vila en acollir
la classe naixent dels artesans, que reunits en cofraries o gremis, organitzaven
aspectes de la producció i la comercialització i, també la representació en els consells
municipals - la universitat -. Cada confraria o gremi tenia el seu sant patró. D`aquesta
època daten la construcció del convent de Sant Francesc i la capella de Sant Joan.
També, i`adquisició d`un palau de la vila per a la comunitat de Santes Creus, mentre
la primitiva església de Santa Maria s`alçava al nucli de la població.
Fou de cap de vegueria i una ciutat escollida per a diverses celebracions de Corts
- assemblees polítiques presidides pel rei i de què formaven part els tres estaments
socials: nobles, clericat i burguesia. El 1218 hi hagué la celebració de Corts amb
el rei Jaume I. També, fou lloc d`estada de reis als palaus de la vila.
