La Divisió en corretgiments del Decret de Nova Planta de Felip V (1714), en substitució
de les vegueries, restringí la part costanera de la vegueria de Vilafranca encara
que li fou reservat un lloc de sortida a la mar Mediterrània. Tanmateix Vilafranca
conservà la capitalitat. El mercat de Vilafranca, font d´intercanvis comercials a la
zona, continuà. Les fires, en canvi, a causa de les transformacions econòmiques a nivell
mundial iniciaren un procés de decadència que remuntarà amb èxit al segle XX. La
transformació urbanística de Vilafranca arribà al segle XIX, la vila va crèixe. Entre
altres aspectes, s´inagurarà la via fèrria Vilafranca / Barcelona(1865), es derruïren
les muralles medievals i es féu el trasllat del cementiri fora vila. La desamortització
dels béns religosos (1835) propicià que, amb el temps, es fes ús d´aquest patrimoni per
a diferent finalitats: museus, sales culturals, ...
Però també es visqueren guerres i problemes socials, la Guerra del Francès (1808-1814)
la Guerra Carlina (1833-1840), la vaga dels boters de Vilafranca i els problemes
dels rabassaires del Penedès que es perllongarien fins ben entrat el segle XX.
El Penedès s`adapta a les transformacions econòmiques a través de l´especialització en
el cultiu de la vinya, el procés es realitzà entre mitjan segle XVIII i mitjan segle
XIX. Entrà en el circuit de mercats estrangers, sobre tot del 1871 al 1891. Però, la
plaga de la fil.loxera que afectà les vinyes, féu que disminuís progressivament la producció
de vi i provoqués l´empobriment dels rabassaires que vivien del producte de les vinyes
en règim de parceria - donaven part de la producció al propietari - o en règim d`arrendament
- entregaven una quantitat de diners al propietari- . Si la vinya es moria es rescindia
el contracte. S´aguditzà el confilcte entre propietaris i rabassaires. S´optà per tornar
a plantar vinyes amb ceps resistents a la fil.loxera i encaminarse cap la producció
de vins de qualitat. Actualment el sector del vi i del cava és la gran font de riquesa
de Vilafranca del Penedès. La Vilafranca de la primera meitat del segle XX ha
viscut un període de greus conflictes mundials bèl.lics i ha patit, com totes les viles
de l'Estat espanyol, la Guerra Civil (1936 - 1939). Durant aquest segle el nucli
urbà de Vilafranca ha continuat eixamplant-se, sobretot, a partir dels anys 70. Ha
canviat la divisió territorial de Catalunya, Vilafranca és ara cap de la comarca de
l'Alt Penedès a la província de Barcelona i membre de la Mancomunitat Intermunicipal
del Penedès-Garraf. La seva tradició comercial continua, a través de les botigues, el
mercat i les fires. També, segueix desenvolupant les indústries pròpies, a la vegada
que va rebent-ne de noves. És una ciutat immersa en els grans canvis de final de segle
i l'any 1979 ha viscut el retorn de la celebració d'eleccions municipals democràtiques.
