PREGONER

Mossèn Joan Vives Surià.
De pare vallenc i mare penedesenca, neix a Barcelona (1924), on cursa Humanitats, Filosofia i Teologia al Seminari.. Essent estudiant, difon per radioteatre la Festa Major de la Plaça més Castellera. Des de Prades, Pau Casals el felicita perquè "he viscut amb molta emoció la gran Festa Major de Vilafranca..." L'any 1949 es trasllada a Veneçuela i, després d'un curs al Seminari indígena d'Upata, canta la seva primera missa a El Callao, on comença la seva tasca sociocultural amb els miners de Guaiana. A Caracas coneix el jove vilafranquí Pere Grases. Traslladat al camp petroler de Quiriquire (1957-1963), inicia el programa de desenvolupament de Càritas. Nomenat director general de Càritas Veneçolana (1963), anima l'obra social de l'Església, alerta sobre un futur incert i promou la tradició del pessebre encarat en la realitat present. A la presentació de l'Oratori "El Pessebre" a Caracas, entrevista Pau Casals, el qual s'emociona; pocs dies després li tributa l'homenatge pòstum: "Los castillos de Paz Casals para tocar el cello" que va desplegar en pòster El Nacional (Caracas, 4/nov./73). El 1978 crea la Fundación Latinoamericana por los Derechos Humanos y el Desarrollo Social Fundalatín, que presideix. El 1987 rep a l'ONU (Nova York) el Premi "Mensajero de la Paz" de les Nacions Unides. Actualment promou el moviment geopolític cultural "Ya basta. Despierta, América" amb un missatge en multimèdia de cara al Tercer Món per un futur més digne.