Leonhard Euler

Introductio in analysin
infinitorum

  L'any 1771, quan es va declarar un gran foc a la ciutat, arribant fins la casa seva. Un compatriota de Basilea, Peter Grimm, va penetrar dins les flames, salvant aquell home cec. Es varen perdre molts llibres i tot el mobiliari, però es pogueren salvar els seus preuats escrits.
Aquest mateix any també va patir també una intervenció quirúrgica que li va permetre veure durant uns dies, però l'èxit de l'operació i la conseqüent alegria van durar poc. Euler va viure els disset darrers anys de la seva vida en una ceguetat total. Ni tan sols aquesta tragèdia, ni la mort de la seva dona el 1773, van aconseguir interrompre les seves investigacions i les seves publicacions, que van continuar al mateix ritme fins l'any 1783, que a l'edat de setanta sis anys, el 18 de setembre de 1783, moria a Sant Petersburg de una manera quasi sobtada mentre prenia el té i jugava amb un dels seus nets.
Els treballs científics d'Euler abasten pràcticament totes les branques matemàtiques, en totes elles va fer descobriments notables, que el situaren entre els millors. A la construcció de la teoria general arribava partint de problemes concrets, els quals tenien importància pràctica. Des del 1727 fins al 1783 la ploma d'Euler no va deixar d'escriure, ja sigui en la matemàtica pura com en l'aplicada, des dels nivells més elementals als més avançats. Euler escrivia quasi sempre utilitzant el llenguatge i les notacions que avui encara utilitzem, doncs cap altre matemàtic ha contribuit en tal mesura com ell a donar la seva forma actual a la matemàtica que avui anomenem clàssica, essent el més important inventor de notacions de tota la història de la matemàtica.
De la seva extensa obra, el text més apreciat és la Introductio in analysin infinitorum (1748). D'aquest llibre, escriu l'historiador de matemàtiques Carl Boyer: "És probablement el llibre de text més influent dels temps moderns. És el treball que convertí el concepte de funció com a concepte bàsic en matemàtiques. Popularitzà la definició dels logaritmes com a inversa d'exponents i les definicions de les funcions trigonomètriques com a quocients. Donà la distinció entre funcions algebràiques i trascendentals i entre funcions elementals i superiors. Desenvolupà l'ús de coordenades polars i de la representació paramètrica de les corbes. En resum, la Introductio d'Euler representà per a l'anàlisi elemental el que els Elements d'Euclides per a la geometria".

Per més informació, consulteu:
El llibre "Euler. El maestro de todos los matemàticos" de William Dunham. NIVOLA libros y ediciones, SL. Madrid, 2000.
El treball de recerca de 2n BTX: "Aportacions d'Euler a la geometria d'Euclides " de Bernat Bertran i Compte. IES l'Alzina. Barcelona, 2003.

3/3