 Pàg. principal |
 inici biografies |
|
Pàg. principal |
inici biografies |
|
|
L'Acadèmia
de Sant Petersburg havia començat a publicar la revista d'investigació
Commentarri Academiae Scientiarum Imperiales Petropolitanae, i quasi
des de els seus inicis, va rebre una allau d'articles matemàtics
procedents d'Euler. Les editores no tenien perquè preocupar-se d'una
eventual manca de material per a publicar mentre la ploma d'Euler estigués
en actiu. L'any 1738, va perdre la vista del seu ull dret.Euler va adquirir molt aviat la fama internacional, fins i tot abans d'abandonar Basilea havia rebut ja una menció honorífica de l'Acadèmia de Ciències de París per un treball sobre la millor disposició dels "màstils" en un vaixell de guerra. En anys successius Euler va presentar molt sovint memòries als concursos convocats per l'Acadèmia, i va obtenir dotze vegades el cobejat premi que es lliurava bianualment. Els temes d'aquests concursos eren molt variats, i en una ocasió, l'any 1724, Euler va compartir amb Maclaurin i amb Daniel Bernoulli un premi per un treball sobre les marees. En 1741, Euler va rebre una invitació de Federic el Gran de Prússia (1712-1786) per a incorporar-se a l'Acadèmia de Berlín, invitació que fou acceptada. Va passar vint-i-cinc anys en la cort de Federic el Gran, però al llarg d'aquest període va continuar escrivint articles per a la revista de l'Acadèmia de Sant Petersburg, al mateix temps que ho feia per a l'Acadèmia Prussiana. Durant la seva estada a Berlín, Euler va escriure un notable conjunt de cartes sobre Filosofia natural, per a la princesa d'Anhalt Dessau, que anhelava la instrucció d'un gran mestre. Aquestes cartes, que més tard serien publicades amb el títol de Cartes a una princesa alemanya es convertiren en un gran èxit internacional, són un model d'ensenyament clar i molt interessant, i és notable que Euler pogués robar el temps per a un treball elemental tan minuciós com aquest, en mig de tots els seus interessos científics. La estada d'Euler a Berlín no fou tan feliç com ell esperava, doncs Federic preferia als intel·lectuals brillants, com ara Voltaire, que als geòmetres. Es referia al senzill Euler com el "cíclop matemàtic", i les relacions a la cort se li van convertir en insoportables. Caterina II la Gran (1729-1796) volia que el prolífic matemàtic tornés a ocupar el seu lloc a l'Acadèmia de San Petersburg, i com a resultat de tot plegat Euler va tornar a Rússia l'any 1766. Aquest mateix any va saber que estava perdent la vista de l'únic ull que li quedava, per una afecció de cataractes, i es va preparar per a la ceguetat quasi total que es veia venir.
|
