Isaac Newton
va neixer el día de Nadal de l'antic calendari en 1642 (corresponent
al 4 de gener de 1643 del nou calendari), el mateix any que moria Galileo,
en Woolsthorpe, a uns 13 Km al sud de Grantham, en el Lincolnshire.
Va ser un nen prematur i el seu pare va morir abans del seu naixement,
a l'edat de trenta-set anys. Isaac fou educat per la seva avia, preocupada
per la delicada salud del seu net. La seva mare, dona molt estalviadora
i diligent, es va tornar a casar quan el seu fill només tenia
tres años. Newton frecuentà l'escola del lloc on vivia
i, essent molt nen, manifestà un comportament completament normal,
amb un interès molt especial per les juguines mecàniques.
El reverend William Ayscough, oncle de Newton i diplomat pel Trinity
College de Cambridge, va convencer a la seva mare de que l'enviés
a Cambridge en lloc de deixar-lo a la granja familiar per ajudar-la.
Al juny de 1661, als divuit anys, era alumne del Trinity College,
on va estudiar ciències matemàtiques.
Des de finals de 1664, Newton aborda el teorema del binomi,
a partir dels treballs de John Wallis (1616-1703), i el càlcul
de fluxions. Al finalitzar els seus estudis, es veu obligat a tornar
a la granja familiar com a conseqüència d'una epidèmia
de peste bubònica. Retirat amb la seva família durant
els anys 1665-1666, té un període molt intens de descobriments:
descobreix les lleis de l'invers del quadrat i de la gravitació,
desemvolupa el seu cálcul de fluxions, generalitza
el teorema del binomi i posa de manifiest la naturalesa física
dels colors.
L'any 1667 s'incorpora a la Universitat de Cambridge, on va recòrrer
molt ràpidament tots els graus acadèmics, fins que l'any
1669, Isaac Barrow (1630-1677) li va cedir el seu lloc com a
professor de matemàtiques i, a partir d'aquell moment, Newton
imparteix cursos d'òptica en aquesta universitat. Les seves classes
van ser un fracàs absolut d'assistència. Molt probablement
degut al contingut de les seves teories que eren excesivament revolucionari
i difícils d'entendre.
L'any 1672 fou nomenat
membre de la Royal Society. Aquest any, publicà una obra
sobre la llum amb una exposició de la seva filosofia de les ciencies,
llibre que fou severament criticat per la major part dels seus contemporanis,
entre ells Robert Hooke (1638-1703) i Christiaan Huygens
(1629-1695), els quals sostenien idees diferents sobre la naturalesa
de la llum.
1/2
