L'any 1686, Newton
presentà a la Royal Society un manuscrit titulat "Principis
matemàtics de la Filosofia Natural". Aquesta obra
havia de marcar un abans i un després en la història universal
de les ciències, ja que estableix per primera vegada els conceptes
de massa, força i quantitat de movimenta,
defineix les lleis matemàtiques que regeixen la caiguda lliure
dels cossos, els moviments dels planetes entorn el Sol i
la constant de la gravitació universal. Tots aquests conceptes,
que eren el cos de la Mecànica Clàssica, es mantingueren
vigents durant els dos segles següents, fins que Albert Einstein
(1879-1955) va establir la seva Teoria de la Relativitat i la
Mecànica Clàssica quedà inclosa en un camp més
ampli.
La seva obra abasteix branques tant extenses com la mecànica,
l'òptica, la teoria de sèries i el càlcul
infinitesimal. L'interès del càlcul infinitesimal,
que Newton va anomenar càlcul de fluxions, radica
basicament en la possibilitat d'expressar el quocient entre l'increment
infinitament petit d'una corba i el canvi de direcció. En la
mateixa època Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) havia
realitzat també, amb independència de Newton, aquests
mateixos càlculs, provocant una de les controversies més
lamentables que es coneixen en la història de la ciència
i que s'acabaria amb la mort de Leibniz, però que produiria
unes seqüeles que es farien sentir fins a finals del segle
XVIII.
Després
d'una llarga malaltia, Newton va morir als 84 anys, durant la
nit del 20 de març de 1727, i fou enterrat a la abadia de Westminster
en mig dels grans homes d'Inglaterra.
Per
més informació, consulteu:
El llibre "Newton.
El umbral de la ciencia moderna" de José Muñoz
Santonja. NIVOLA libros y ediciones, SL. Madrid, 1999.
El
treball de recerca de 2n BTX: "Newton o Leibniz, l'origen d'una
controvèrsia" d'Esther Bartolomé de Rioja. IES
l'Alzina. Barcelona, 2004.
2/2
